Ves al contingut principal

ENCENDREÇAR



ENCENDREÇAR

Calar foc a l'ordre:
dels peus, el cap em bull.
Als dits poso neurones,
i res em falta tant
com el teu tracte
nerviós
de la meua pell
en saber-te foc.
Prop, volia dir prop.
Del gris, l'escorça
nua com arbre,
viva.

Vine, desendreça'm.
Crema'm. Anota'm. 
Fes-me cendra,
i fes-la ben plena. 

Comentaris

  1. En aquest l´anhel de calar foc sempre topa amb les arrels . N´és lúnic impediment que hi veig .

    Res no és pla maldament la cendra.

    Que la tardor ens dugui noves il.lusions i coratges.

    Salut. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment, amic meu, sembla que la il·lusió té 94 escons...

      Petons! :-)

      Elimina
  2. Respostes
    1. De nit, els rostolls fan rastres de claror en cossos que s'encenen.

      ;-)

      Elimina
  3. Respostes
    1. Sempre. Cremar sense desaparèixer.

      Una abraçada!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX