S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 22 de setembre de 2015

I hi ha els rostolls

Hi ha el camp segat
a la tardor. 
És un ble
que ronseja i xerra
de tu a tu 
amb el raïm.


I hi ha els rostolls.

Fes una pinta
de dits aspres
damunt de les tiges

...

Fes veure que endreces
                                                                                                      el rostoll encès.
                                                                                                     
                                                                                                   ...
I fes-me paral·leles
a les ves baixes
                                                                                                              del meu cos nu.


9 comentaris:

  1. el camp segat
    incita l'eina
    llaurem fondo

    veient el que he escrit...potser no estava pensant amb rostolls tal com els de la foto....deu ser que els 69 s em trasbalsen la ment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salero,

      Tenint en compte que n'ets el curador i organitzador dels relats presentats a concurs per al bloc 69paraules, i a més fas presentacions de llibres amb títols tan suggerents com "V de bes" no m'estranya que la ment es vagi vessant poc a poc en haikus com el teu. La teua ment està ben moblada...no pateixis.

      Petons amb tractor ;)*******

      Elimina
  2. Quan érem quitxalla, corríem pels rostolls amb els peus descalços... Preciosos aquests camps!
    Petonets.

    ResponElimina
  3. La terra i el cos! Preciós poema, Cantireta.

    ResponElimina
  4. Bonic poema, amb final preciós. Però ací, a Alacant, la tardor espera. ;)

    Vicent

    ResponElimina
  5. Rostolls parlant amb els raïms, un bon diàleg: pa i vi.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!