Ves al contingut principal

Zurich, Bcn, 7 de la tarda, dijous 3 de setembre

Doncs sí. A les 3 de la tarda del susodicho dia jo estava com un flam, ço és, amb la roba per posar a la bossa en una mà i els tremolors d'una primícia a l'altra. Per sort, la roba va anar a parar a la bossa (interior, s'ha de de dir) i els tremolors es van repartir equitativament entre l'estómac i les parts més septentrionals de la meua persona. Vaig agafar el que necessitava imperativament: dni, targes vàries, llibre del Zurich, llibretes i bolígrafs per signar, carregador de mòbil...i el Sant em va dipositar gràcilment i sense percanços de cap mena a l'estació de bus que connecta la cantireta amb lo món-mundial, ço és Targa en una banda i Barcelona a l'altra. Lo uats treia fum, la cantireta tremolava (vaig poder saludar 3 pingüins mentre baixaven del bus cap a Cervera), i el món seguia rodolant, sense caure. Barcelona m'enamora...bado a tots els edificis, m'imagino històries en balcons i sota porxades, em fascinen les pintades a les parets, i torno a badar als edificis, guaita quins decoupages a la façana, guaita quins estucats més macos.... Entro a la Fnac, he promès un regal i jo sóc dona de paraula. N'he vist d'altres però no puc...no sé si els acceptarien, no sé... en fi, pago i me'n vaig, he quedat al Zurich. Pujo, saludo (ostras, hi ha gent que és clavada a la foto de perfil...caram...i jo fent cara de fang cuit...), abraço, beso, somric, toco, palpo, m'adono que sí, sóc al Zurich, i que necessito un cafè. Baixo, i mentre em barallo (lingüísticament) amb el cambrer ("Un cafè amb llet, sisplau"  "Un café con hielo?"  "No, amb llet, con leche. En català, hielo se diu gel." No, Montse, no és moment d'incidir en la fonètica o el bilingüisme abans de la presentació del llibre...) tinc una aparició. De qui? D'aquest home:


Garbí "in the flesh", Un petó! ;-)

que havia promès desvirtualitzar-se per a la trobada... (gràcies, salero, gràcies...). No sé si és la correcta administració de cafè i llet o de que trobo al Joan més guapo, interessant i alt que a la foto de perfil (vés que ha de dir ell, que sí, ja que només li veiem la cara, fins a la cintura, i allà no et fas a l'ideia de que aquet home deu ser més alt que tu i...bé, desbarro, sí... ) però el cafè acompanyada em torna més loquaç del que acostumo a ser. Marededeusinyó...Mostruosinyó mos agafo confessats... i a més abraço la Montse Galionar (és un holograma? és un oasi? és un ocell entre corbs? No, és ELLA!!) i la Roser, que amb un somriure et desarma tots els retrets que he pogut acumular fins ara... i totes les ànimes amb cos a qui aprecio MOLT...

I com que altres ho han explicat divinament, us remeto a ells per a que us feu més a la ideia (lo que deia) de com va anar. Després vai tornar a xerrar pels colzes, i pels ulls, i vaig somriure, i vaig saludar als que ja coneixia i als que acabava de conèixer. Va ser un vespre genial. Moltes gràcies per la presència, la companyia, la complicitat, l'amistat i les lletres. Els números, també, clar, eun una proposta literària que promet alegrar la blogosfera abans i durant la tardor, aquell temps en què les fulles cauen i als vestits els creixen les mànigues i els escots empetiteixen, ais...Ah...i quan anem a Mallorca? 
;-))

Vegeu, llegiu i vosaltres mateixos:

ps. A la manera de Sa Lluna:
http://elraconetdesalluna.blogspot.com/
(La foto del Garbí és de ca sa lluna...gràssis, nina, la sinyora del vestit de flors està molt guapa!! :-) )

ps. A la manera del Gegant del Pi:
http://truquemalgegantdelpi.blogspot.com/2015/09/hem-quedat-al-zurich-i.html

ps. A la manera de la Carme:
http://carmerosanas.blogspot.com.es/2015/09/trobada-al-zurich.html

ps. A la manera de Garbí (Joan Gasull):
http://garbi24.blogspot.com/2015/09/i-si-varem-quedar.html

ps. A la manera de l'Elfreelang:
http://sidubtosoc.blogspot.com/2015/09/emocions-suissesquedem-al-zurich.html

ps. A la manera de l'Eduard:
http://antiartistes.blogspot.com.es/2015/09/quedar-se-al-zurich.html

ps. A la manera del Rafel:
https://rcasas22.wordpress.com/2015/09/01/quedem-al-zurich-si-el-3-de-setembre/






Comentaris

  1. La manera de la cantireta sempre tan "diferent" i especial...

    Gràcies per ser-hi, Montse. Una tarda preciosa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolguda,

      La cantireta és una sinyora que diu coses agosarades. La Montse procura dir-ne sense fer mal, i fer el bé sempre que sigui possible. Ambdues es van trobar dins el mateix cos al Zurich i van domar un conte amb referents lingüístics curiosos. Fou alliberador, i encisador alhora.

      Sí, una tarda preciosa. Fins i tot la brisa enamorava...

      Elimina
  2. Va ser un plaer posar-te cara i ulls i espero hi hagi una propera ben aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salero,

      El mateix em va passar a mi (encara ara calculo quants centímetres d'alçada ens separen, ves...). La mestria en fer-me somriure continua sent molt agradable.

      Jo també ho espero... Un petó ben fort!

      PS. De fet, estic fent un curset per correu electrònic que es diu "Tècniques de cosmètica aplicades al cos i als ulls de la lletra." Encara no he arribat al capítol "Gaudeixi aplicant cremes a la lletra majúscula i a la cursiva". En fi... :-)))

      Elimina
  3. Cantireta, com que algunes vivències que expliques a raig, jo també les vaig beure, veure i viure, si fos notari en donaria fe.
    FElicitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimat Xavier,

      Quin goig tornar-te a veure de ben aprop. Més que donar fe, al notari, jo proposo sopar, ja que inclou els tres verbs que has fet servir, imprescindibles per al carpe diem: veure, viure i beure amb qui t'aprecia.

      Quan quedem?

      FEs-me saber com estàs... :-)****

      Elimina
  4. Encantada d'haver pogut compartir un vespre més amb la teva companyia, Cantireta, i aquest estiu ja en van dos! Realment, va ser una vetllada que recordarem amb un somriure de felicitat.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apreciada Montse,

      Ais! Vols dir que la brisa de mar no m'ha pujat al cap? Espero que tanta poesia i vi i poesia i cava, i poesia a l'altell i damunt d'un escenari no requereixin dels serveis de la NASA per a tornar-me dels Olimpus (famosa marca de càmeres fotogràfiques) i dels déus de la inspiració (que no expiració) :-))

      Tu sí que em fas somriure... les teues fotos magnífiques han fet que els del Segre diari me publiquessin un article amb la teua afoto al diari de diumenge passat.

      Abraçades en prosa, per si de cas... :-)

      Elimina
  5. SA LLUNA,

    sense voler he esborrat el teu comentari...el pots tornar a escriure, encara que sigui mig recordat. Deies que en Joan és més guapo "in the flesh", i altres coses... Sorry!!

    :-(

    ResponElimina
  6. Va ser una tarde memorable. Ho vaig passar molt bé.
    Espero que un altre dia podem parlar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada Glòria,

      Vós sí que em vau fer treure el barret imaginari en sentir-vos recitar magistralment el vostre poema sobre el cafè. M'estranya que cap marca cafetera s'interessi pel vostre poema... ni que sigui en versió cappuccino ;-)

      Com que en tinc el telèfon, sempre puc tornar a trucar a la Capital i venir a visitar-la...

      Una fortíssima abraçada!

      Elimina
  7. hahahahah si que el Joan és alt com un sant pau i surt molt més ben parat in direct

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolguda Elfri,

      Sí, hi ha qui té bona planta! :-) (res a veure amb el dissortat tema d'un decret que "blablablatrinxerariesblablablacaragiratsblablablamarxemiquemosdixonenpau")
      Per al·lusions, li faig unes preguntes a vere què diu.

      Estigueu bé, aimada amiga.


      Benvolgut Joan,

      Ja veieu que aquesta entrada del bloc s'està tornant una mena de "Club de fans del Garbí24" a la manera del Superpop. I encara us he de fer la promo dels 69. Ja me direu les directrius que he de seguir (o aturar, clar)

      A disposar.

      Una abraçada (de cantireta)


      Elimina
  8. espero que no em guardis rencor per no haver vingut

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Pons. Jo sóc despistada, irònica, poeta, xerraire, col·leccionista d'arracades... però rencorosa, no.

      Un petó! :-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX