Passa al contingut principal

Platja del verb

Del meu admirat chapiniki :-)*

Dellà el gris, ets la platja del verb concupiscent on jo en represento les inicials. Et compto la sorra (vine, ens hi ajaureM); et desfaig els núvols (hi treno desitjos per quAn ens veiem); em gronxo als aRbres del tu (i m'hi esperones); damunt la gespa relluu el meu cos com blanc de llenega humida. S'aclareix la finestra i esdevinc paisatge idíl·lic: treu-me aquest vidre que fa recta la corba que més desitges.

Comentaris

  1. Precioso texto que nos anima a cruzar esa ventana y escapar de la rutina diaria.

    Petons!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ve...y si haces una foto, que sea de otra playa aún más sugerente.

      Otro beso... :-)

      Elimina
  2. Un paisatge idíl·lic.
    Per passejar-hi la mirada i la resta de sentits.

    ResponElimina
  3. Un poema d'amor, emocionant i preciós. Te l'aplaudeixo calorosament...

    Un petó, cantireta.

    ResponElimina
  4. Si la MAR fos així, m'agradaria la platja.
    Els peixos, les sirenes, tots, t'aplaudeixen aquest poema!
    Fantàstic.

    ResponElimina
  5. El desig darrere d'un vidre és aquest cos blanc i humit que imaginem veure a la pantalla ...
    Fins i tot s'escolta el MAR.

    Bona nit Cantireta.

    ResponElimina
  6. Entenc que es la platja del verb fet carn.

    ResponElimina
  7. platja del cos amb síl·labes de pell, rimes de plaer i mots que són besades

    ResponElimina
  8. Un tros d'apamada terra, una mar que ens endugui cap a un somni i un cel protector. That's all!
    Cantireta, very nice that short piece of time shared with you yesterday in Cervera and happy to visit your "wonderful world", such a protected place where to be comfortable.

    Joan

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars