S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 29 de gener de 2015

DIA ATS

Avui, dia ATS: astarnuts, tos i suor/sang massa freda. De dia m'ha rajat lo nas, de tarda els mocs invaeixen la gola. De nit, serà un turment: imagino que me retornen la declaració de la renda buida, i no tinc ni una trista calculadora per saber si la meva suor cotitza o els draps molls s'envien mitjançant correu certificat a un CSI per a que comprovi l'estat dels meus virus. No us atanseu, puc inocular-vos una malaltia anomenada examen de consciència. 

Tapeu-vos. Sota la manta tinc el meu cor desitjant la meva milloria màxima :-)

dimarts, 27 de gener de 2015

gínesi (ip, ip, urra!!)



IXLIBEDIX: Alemany enamoradís, de 39 anys d'edat, veí d'Asterix i Obelix. Nòvio de l'Engonalix, esteticien.

PRONOMINARISC = esport d'aventura que consisteix en embarbussar-se mentre se fa un exercici de pronoms febles.

PRONOM FEBRE = TU (sospir enamorat)

GÍNESI = dit del moment ebri en què els poetes se creuen deus i comencen a escriure versos hendecasíl·labs sense avisar la família.

PANTALONOMÀSIA = Dit de la figura literària en què un camal repeteix a l'altre "oi que mos hem vist a l'armari?"

FALBALADA = Blonde avec des haricots et le persil.

MEMELIC = selfie egoista.

COU = Baccalaureat gallina, 2n curs.


Per a valtres, que em doneu petons per escrit. 

PRONOMS (FEBLES)

Me vaig pintar aquest poema en un vestit...

Diga'm que estimar-te està compost de pronoms febles. Que dur-te i dir-te "amor" t'embarbussa la glotis i et fereix l'ànima. Que abraçar-nos ens fa més forts. Que beure'ns l'enteniment en el bes t'apassiona, i et versifico, i ens dulcifica el dia i les nits. Que comptar-te les pigues no compta com a aprovar les matemàtiques. Que no som febles. Que et desitjo. Que t'escric. Que hi sóc. Que en som, de forts, per aquests pronoms febles que ens conformen. I que voldria repetir-ho, dir-los-ho, a tots els que dubten sobre desitjar en català. Fan figa.

 I que gràcies per escriure'm, aquí. 

dilluns, 26 de gener de 2015

Del braç que reclama

evayam.blogspot.com

Interpreta’m 
Invoca l’esclat de la follia, 
imposa un règim d’excepció, 
abraça’m. I en l’abraçada 
sigues rebel dels límits, 
parla’m de tu, calla’m les nits 
– et demanava. 
No marxis, no te’n vagis encara. 
Equivoca’t abans, 
fes hermenèutica de mi. Interpreta’m 
– et suplicava. 
Llavors jo ja ho sabia: 
més mal que el que s’acaba 
fa allò que no comença. 




pD, Us abraço delicadament. Us desitjo una setmana en què el dissabte suri joiosament sobre la resta de dies, i us faci oblidar el que suposa l'origen de la paraula "treballar".

diumenge, 25 de gener de 2015

Naufrago, "De blanc setí"

Tinc una obligació amb la poesia i la realitat. He conegut una dona i m'he enamorat del que diu, del que escriu i de com és. Ella viu en aquest bloc, es diu Sandra D. Roig i aquesta exquisidesa que ha creat, per a mi eterna, dolorosa i alhora humana, es diu "De blanc setí". Sisplau, llegiu mentre respireu, sospireu i lligueu-vos amb una cordeta vermella després. No voldria pas perdre-us per res del món. Ni a tu, nena, per aquest llenç blanquíssim on el desig pot néixer i alhora morir. Un petó molt fort.

NAUFRAGA

T'ancores
a ple onatge, quiet.
Em cerques l'esguard
per retenir-me cada instant
en la memòria.
Les retines meves,
fonent-se,
són una clariana de cel.


Per què em vols naufragar?

VINE

Vine amb mi,
amaga't,
serem minvant
en quart creixent!

Macera'm la pell
humida de tant besar-la.
Fes-me el mugró d'espart.
Esclata'm les plomes.

Farem dels llençols
la cabana
on no t'angoixi la fi.

L'ALBADA

La finestra
traça una aurora al rostre.
Obres els ulls en tres temps.
T'adaptes a l'eclipsi.
Un brot de somni cueteja
i resplendeix,
- escuma, bany i espelma -.

Duc una albada entre les natges.


dimarts, 20 de gener de 2015

Pera (què serveixo?)

Musa Boter-uda

He sobreviscut al dimarts de llengua en forma de catalana, embotida en microconte, magrejada dins d'un ferry cap a Gran Bretanya (OK!, UK) i tornada a l'origen dels pronoms (febles? ca!) i de la metamorfosi dels noms i dels peixos (a ull nu el seu sexe no se distingeix). Com que demà rodo el món i torno al bloc, avui no tinc ganes de gran cosa, només de recomanar-vos que llegiu AIXÒ que m'ha semblat sensacional, irònic, punyent i molt real. Demà, si la (corna)musa està en forma, hi torno.

PD. Sóc una pera. En tinc forma ;-))

Plànols (plans)




Let Me Put My Love Into You by AC/DC on Grooveshark

dilluns, 19 de gener de 2015

Tirallongues

Foto creada per la cantireta ;-)
El mag del vers vol fer meravelles. Ha pujat damunt de Rodari (quin atreviment!!) per a que el fantasma se senti més ben recolzat. Algú li ha dit que, si tens un cos mig aquí mig als núvols, les metàfores t'eleven fins al punt de fer-te creure que ets capaç de tot. El mag gran (ja sabeu allò de "L'experiència és un grau", però en el seu cas és "una talla XL") continua ensenyant-li l'hora. No, no es fa tard, però els minuts ens mesuren el grau de fetitllament a propis i estranys, "Tirallongues del cel i la terra" incloses.

PS: Que tingueu un bon començament de setmana. He tingut uns dies difícils...sortosament les paraules GAIREBÉ tot ho curen. Petons a tots, ben sincers.

Crash Land by Twin Atlantic on Grooveshark

dimecres, 14 de gener de 2015

1+ un altre

Compto els llambreigs de les torres de vent no pas gratuït. Ara són 6, ara 7, ara 8. Les matemàtiques, amor, mai han estat el meu fort, i si sumo 1+ un altre, qui em diu que farà 2? L'herbei d'aquest mirador es resisteix a fer-se jardí, i si ensumo ben profundament fins el fonoll de la pell que no t'habita es fa fort i creix tot l'any sota els meus peus. Hem caminat ben pausadament fins als sots humits per mirar el poble: la petitesa de les seves finestres indica que les bigues sostenen el sostre, que han pintat de blanc el guix, que en llocs arrecerats s'amaguen del fred davant de pantalles mentideres. Alguns faran focs fatus i en rodones diran què notable serà disposar de noms propis per a fer-ne un futur mereixedor d'esperança. La meva ànima em fa de notari i arreplega les olors de la nit. Em dius que la meva presència servirà per a que no calgui sortir a l'exterior fins que el cos demani menjar visible, del que el costum anomena forquilla i ganivet, amb les mans que escorten les armes cap a l'interior. Em dius (et dic) que vull venir, que vull veure't, que ens mirem de fit a fit sense papers itinerants, que dugui el verb en paper i llaços... Ballar-te tangos entre el polze i el dit petit, dins del palmell d'aquest que escriu el que no és per a mi, però faré veure que no ho sé. Dalt del cel miro d'entelar Venus amb el baf. Només s'entelen les meves ulleres i em sento carallot. Demà tornaré a explicar la diferència entre la narrativa i la poesia. Com ara mateix, ves... no riguis, amor...

dilluns, 12 de gener de 2015

AMISTAT DE MARBRE

Del meu "impossible" David...ho aconseguirem! ;-)*


Forjar, a poc a poc, una amistat de marbre. 
A la contra, sempre a la contra, 
els elements erosionant els gorgs de l'ànima. 
Escolta el dolor de l'aigua en alentir 
el seu curs,  llicenciada de l'espadat 
que l'obliga a caure. Tinc a mà el cisell, 


dorm l'ideal a l'abric de la matèria. 


He trobat adient aquest text per tantes coses que visc, i en tants amics que conservo. Alguns són telèfons amb veu (algunes de molt ben timbrades, de les que estàs 45 minuts com en un forn de paraules, coient-te a foc lent i refent-te...), correus amb frases que emocionen i fan somriure, whatsapp amb aclucades d'ull (l'esquerre, inevitable)...Alguns, els més sortosos en els temps que corren, són pell i carn, plat i cobert, aigua i vi, cafè i sucre, nit i dia de la meva vida. Aquest text meravellós pertany al far a trenc d'alba. La música, l'he manllevada amb el gust exquisit de l'Enric. Jo només hi poso el cor, i el desig de que comencem bé la setmana. La passada va ser molt dolorosa per a la pau mundial. Gràcies per tantes coses, ulls que em llegiu i mans que deixeu empremta en el meu cervell. 


diumenge, 11 de gener de 2015

errades damor

FARCIT DE BLOCS.XTEC.CAT

una declaració peculiar... i molesteu les disculpes...i poseu bastons de regalèssia als xocodrils dels fossats dels rastells, ai no, castells...


celet, fes-me
un altre xató

hauríem de gerr-ho ràpid
i a més

vull brasar-te 
en els meus vasos

i mai greixar-te nà

t'elimino tant que
em va cal!

Celet, poda'm un catre
botó, o cent,

xiuxiuejar-te
rus arrecades a l'orella

ens podem gafar lluna altre
una manta becada?

Pota la (del) llit?

Celet, dóna'm només
un altre bretó

ets el meu púnic i gland amor

em desvetlles mansoi
en les excentricitats

me molaries un suc?

amor, embolica'm
un altre mató

amb aquest poema
te cito sota cobert 

 Ratudicció de la Nonsesaprat Raloi Loca (altrament coneguda com a MONTSERRAT ALOY I ROCA) 

Not Where It's At by Del Amitri on Grooveshark



dissabte, 10 de gener de 2015

DANZÓN N.2



Si em dónes unes maraques sóc invencible.... gràcies!! :-)

dijous, 8 de gener de 2015

Llegir-te / llegir-me

 
paper d'aquí


Llegeixo que hi ha qui no sap quin nom donar a qui estima. Que algú crea blocs com a regal per a trobar-se entre línies, com les perdius s'ajoquen per no ser vistes entre els sembrats, o de com amagar la lletra "a" en el verb amagar. Que el meu horòscop d'avui em fa despistar de la feina de debò (me creixen els barrufets dins de la rentadora, alguns demanen obrir una segona llar d'infants). Que com s'emboliquen els petons per a portar-los i que no s'aboquin tots per la pressa de donar-los. Que no es pot dibuixar res perquè els integristes porten baionetes i rematen els que són a terra, covards que dieu que sota un sol nom el món serà just i anirem tots al cel (Sisa, perdona'ls perquè no saben el que diuen...) Llegeixo pocs noms a la llista d'alumnes que comencen el trimestre sota la boira urgellenca. I també la meva entrevista a la revista del poble, en què corregeixo el que jo dic i com ho dic, i la incredulitat de veure'm impresa d'aquí a 2 setmanes i escaig.

Avui, però, volia dir-vos que em podeu llegir per partida triple AQUÍ. Un home diu que és un plaer. I vosaltres, homes que llegiu, què hi dieu? ;-)

Ya Never Know by The Goo Goo Dolls on Grooveshark

dilluns, 5 de gener de 2015

PRINCIPI DE REIS

Barrufada per la cantireta ;-)
PRINCIPI DE COTXE

Rovellons en eixos
quasi equilibrats,
a la cuina es flaira el centre
de la casa en pinassa,
parlen els homes i els nens.

(Del meu llibre "Gàbies de vidre i pols", pàgina 35)

PD. Que vinguin com puguin, que salvin obstacles quasi impossibles de salvar....però que vinguin LOS REIXOS!!
:-))

PD. Gràcies, Enric. Faig de reina...  ;-)*****