S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 25 de febrer de 2015

HORTICULTURA

biosfera.cat

El pagès Tirant deia i repetia que la ceba varietat "Plaerdemavida" que havia plantat era malcarada. Havia decidit (la ceba) que créixer de tort era molt més agosarat que fer-ho dreta, i si podia enterrar els brots per a que fos més difícil saber si era ceba o bé all, millor. Un cop al mercat, i posada damunt d'una superfície lluent per a que pogués ser admirada per futurs compradors, es va pansir en un dir "coliflor" mentre queia a terra, damunt d'uns raves pansits que es creien ser germans bessons de Curial, un, i de Güelfa, l'altre . 


pd. Planto paronomàsies a l'hort de la Literatura, parenta meua, però m'hi surten paradoxes i paràfrasis. Algú sap per què? :-DDD

Green Onions by The James Taylor Quartet on Grooveshark

esquers (2)

Esquer
  LA NENA INDEFENSA

Hi havia una nena gegant, que representava ser una nena bona: l'efecte que provocava era certament tot el contrari.

 ABDUCCIÓ

Els meus ulls eren grans com plats. Aquest fet se'm va enganxar a la memòria i des de llavors que no puc dormir.


De la meva alumna R., que ha reeixit amb aquests microcontes certament filosòfics amb connotacions Escher-ianes. Gràcies...a veure si dormim :-)

dilluns, 23 de febrer de 2015

diumenge, 22 de febrer de 2015

Síndrome de grey

"Així que és una peli eròtica sobre els hiverns a l'oest mitjà?"





Sobretot perquè és un fenomen viral que no té vacuna.Que tinguem tots una bona setmana. Se preveu freda, plujosa i molt aventurera, amb mencions a blogaires aixerits, músics reusencs, sopars borgencs i topografies noguerenques :-) 

divendres, 20 de febrer de 2015

disFLASSADA (gastroteca)

thecottonhome.com


disFLASSADA: Dit de la persona que, embolicada en un adredó, surt al carrer per Carnaval i participa de la rua sense que li caigo la cara de vergonya.

FIGAPEDRER: modalitat de fenya que consistix en posar-se figues al pedrer, minjant-se-les o amb altres procediments més brutus.

CAMPDAVAL: Carnestoltes rústic, entre Campdevànol i Castellserà.

SARDINYA = peix que sap antaforar-se pels puestos.

PANYDERETA = instrument que se fa sonar amb unes claus penjades, normalment pel lladre de torn mentre tu ets al carrer, feliç com un anís.

CAMPDEVÀNOVA = poble agregat a Campdevànol. Pel que sembla, en lloc de tenir un Polisportiu, tenen un adredó sota el qual se fan les paus i el que calgui.

LLARD'HUNS = alemanys greixosos i petits que es posen en coques i envaeixen subtilment el vostre organisme en un dia com avui.

AURINAL = merda que vola

CARAOK =  modalitat de cançó en què hom accepta ser tancat en un corral per a que els galls i gallines perdin les plomes....

( minuts musicals)

Io canto by Laura Pausini on Grooveshark






dimecres, 18 de febrer de 2015

grams

Ja no t'enyoro. He vist el teu nom amb altra família adossada i sé que t'he donat una ànima que ara és xavalla dins d'un pot decorat. Vaig perdre uns grams dins del bosc, però n'hi d'altres. Embriac del tot, em vas enlluernar com el besllum a través dels arbres. Ja sóc un cos, un soc, un bosc complert sense tu. 

All the Trees of the Field Will Clap Their Hands by Sufjan Stevens on Grooveshark

dimarts, 17 de febrer de 2015

fer-me sòlida

Em dius que si el món tingués paciència, llegiríem més. Que si escrivís novel·les, seria publicada i alterada i reproduïda. Que llegir-me en versos t'agrada, però vols sentir-me'ls dir, per escoltar-me, per fer-me tàcita, inesborrable, sòlida. Que el mirall on ella es reflecteix s'assembla a la vida: a estones ens veiem al mirall, a estones nosaltres sortim reflectits al paisatge. En això ( i altres coses que callo ) baso la meua escriptura, la que alterna l'aumón amb el no res, o més ben dit, la que espera confondre's amb el vidre mentre hom no arriba a la seva destinació.

PD. La foto és del David Marí. 

Old American songs: 4. Simple Gifts by Aaron Copland, William Warfield, Columbia Symphony Orchestra on Grooveshark

dilluns, 16 de febrer de 2015

B-OCA, I CUAC

www.foro-ciudad.com
Podem, que per a naltres és esporguem. Recital, i tal. I somric, sorneguera. Prò ara ja no cal, recital, i tal, on pràcticament no vaig tenir res a dir, ni a fer. Bé, diguéssim que llegir sense capir-ne el contingut (qui gosaria fer-li això a l'Eugènia de Vasconcellos????) i on jo vaig ser una anècdota en un local quasi buit on vuit ànimes s'esforçaven en destriar el soroll del vers, i l'estrèpit de l'oca contra la benevolència de la meva boca. (Jo mai he volgut ser "artista", ja que per a ser-ne calen peus de fang.)

Demà la cantireta us torna a deixar dir tot el que vulgueu (un altre post a partir de les 11 qualsevol altre dia des d'avui) Nanit, i cuac :-D

divendres, 13 de febrer de 2015

PANTONE GREY



" I no tindrien pas un altre to de gris?" 
"Sí, aquestos 49 que es diuen Ombra. " 
"No, em referia a un altre cognom...." 
"Ah, voleu dir el senyor Pantone...fa temps que és mort." 
"Senyor Grey, si el que vol és endur-se'm a l'hort, deixi el pinzell que veig que regalima i anem al meu estudi, on no s'hi veu gaire però s'hi revelen misteris en blanc i negre la mar de sensuals." 
" I com és que no vol un pressupost?"
"Per què he suposat que us agrada manar. I qui mana, paga."
"M'agradarà. I ara, doni'm aquesta mà...que se'm dissol entre les natges...no, platges...se m'ha vessat lo dissolvent...i la cera calenta, on l'hi poso?"

PD. Al vespre i per al cap de setmana, un poema meravellós de la Brenda Shaughnessy.

dimecres, 11 de febrer de 2015

TEMS EL TEMPS?

www.ub.edu


Estem inspirats, a classe. Aquesta vegada en M. ens deixa amb un somriure sorneguer a la boca, amb la seva visió de la vida. Gràcies, i no canviïs!! :-)

EL TEMPS

El Samir va matar el seu veí, però jo no volia matar ningú. Vaig rebre una trucada d'algú dient-me que s'estava morint, pel fet de que estic assegut moltes hores. Resulta que estic matant el temps amb el meu propi pes, al seu damunt, ofegant-lo.

GLAÇÓ AMBULANT

En una guerra em van matar. Tots es pregunten: "Encara ets viu? Com pot ser això?" "Hehehe, perquè era una guerra freda, estic mort de fred!!" 

COMPTAR CONTES


cURSA. Óssa. Major i menor. CONcurs. Aprovar la lletra per a fer-ne medalla enllà. Glupsurb. Profes. fe. Artesa. I escriure lletres de cançons per a que algú canti la meva veu. Fer-me pa, diària, escriure per reviure allò que sóc: càntir d'aigua fresca. 

(compto els contes: Una ventafosques, 3 porquiets, dues blancaveus...)







Name by The Goo Goo Dolls on Grooveshark

dimarts, 10 de febrer de 2015

TROBAIRITZ



Tinc un desfici, ai, inclement

Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
        Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
        en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
        Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
        el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us tindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
        Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
        de fer ço que jo voldria.


[Versió d’Alfred Badia, dins Poesia trobadoresca. “Les millors obres de la literatura universal”, 14. Edicions 62 i “La Caixa”, Barcelona, maig de 1982.]

dilluns, 9 de febrer de 2015

Pit roig



Ser feliç i agraït. Que trobi temps per a mi. Que mesuri el temps i entre el son i la vigília em faci (a)donar-me al i del sostre i el temps que cal per créixer. Mentre bec el vi de la concòrdia em reconec més fràgil i disconforme, i els ulls es baden als escots greixosos. Ja res és el rés que em lligava a la porta de pedra, ni a les clivelles de la fusta que em bada a estones. No pago els imposts del banc que em va donar raó a la Universitat, ni escric les cartes a mà per als que responen en batecs poc il·lustrats. Veus les engrunes? Duc grumolls de tu a les venes, m'hi embenaria per morir alegre i lleument, sense llengua ni alè, només amb aquest calendari diürn que dius he de dedicar-vos. I tanmateix quan dormo ni el vers ni la boca s'ajoquen prou prop nostre per aquesta felicitat agraïda que m'és fugissera, com el glaç damunt del cotxe cada matí. No fa hivern un pit-roig damunt de la neu, tot i que el color del seu plomatge alegri el gris d'aquesta incertitud que ara em tenalla. Dóna'm molletes, esquinça la crosta per on la molla blana es fa cos i es mulla amb la llet. Ni sóc tan valenta, ni he oblidat com es vola ran de terra. Guaita'm: sóc la nou partida que et mira.

dijous, 5 de febrer de 2015

EL MONSTRE (de 6 anys i mig)

www.ocreferroart.com

En Jordi, que té 6 anys i mig recent fets, se'n va a dormir a les 9, com sempre. Té molta son però de sobte sent sorolls sota el llit. S'espanta i mira sota el llit, on veu els ulls grans, de color vermell, i un cap molt pelut. Deixa de tremolar i una escalfor intensa li recorre el cos. Puja al llit i s'adorm, feliç de saber que el monstre ha tornat. 



PS. Una col·laboració feliç amb la L, amb qui hem confegit aquest conte per a la classe de Literatura Catalana. I amb aquest conte a l'inrevés us anuncio que el dia 06/02 d'aquest any el bloc de la cantireta celebra els 6 anys i mig de la seva existència. Gràcies... també celebraré els 6 anys i 3/4 :-D

Pst.... I AQUESTA ÉS L'ENTRADA MIL!!! :-D

Mrs. Cold by Kings of Convenience on Grooveshark

CLASSES DE LLENGUA

Classes de llengua: per una banda tossim amb èmfasi (agudes, planes i esdrúixoles, aquests tipus de tos són els més musicals). Per l'altra, al·literacions variades, anàfores i gairebé paral·lelismes en els esternuts: "Salut, Jesús, salut, Jesús!!" . D'un costat, interrupcions en els sintagmes auguren entrada d'aire als alvèols pulmonars, no per això les frases són més reeixides. Explico els senhals en els mocadors, i els papers amb saliva, i els cossos que es desitjaven, "Bella de vós". Somric internament de tots els cops en què hagués volgut que el drutz s'hagués apoderat de la meva estrofa vertical. Tanco la carpeta i toca explicar el "Tenir": pocs alumnes a classe, tos, esternuts i excuses per no venir. Somric. Almenys, qui em llegeix sap de què parlo, i em fa costat des de l'altra banda de la pantalla. "ATXUM!"

Dignity by Deacon Blue on Grooveshark

dilluns, 2 de febrer de 2015

DEIXA'T BARBA




Sí, deixa't barba. Que l'amor dugui armes allà on jo vaig desorientada i sense escut: les galtes, el coll, els pits. Mentre les esgarrifances s'apoderen del meu cos, que cada pèl digui "A la descàrrega de dopamina!!" en veure'm trobada dins dels braços que em versificaven sense rima ni estrofa ( ni ganes d'hendecasíl·labs tampoc). Si et deixes barba, que sigui suau com el petó que hom no espera al clatell, que remogui sinalefes del baix ventre cap als engonals, que la prolactina faci morir-me radiant i breument, i que l'oxitocina ens retrobi a la teva cara, on les mans comencen el diàleg més famós: "Això pot ser el principi d'una llarga amistat".

PD. I si ric, que la riquesa dels meus somriures i riallades te la faci esponerosa i encara més seductora.

Sharp Dressed Man by ZZ Top on Grooveshark

LA MEVA FINESTRA

Des de la meva finestra, l'antiguitat...
Des de la meva finestra es veuen coses. Algunes són tan inamovibles com el ciment amb què es va sepultar l'antic cementiri romànic sobre el qual aparco el cotxe, de moment sense poltergeist que em faci anar a buscar-lo a la plaça. La porta que dóna entrada al pati de l'església no es belluga (muntants de pedra em fan reconèixer què vulnerable sóc, i en quina mesura la pedra no sap si estic trista, ni si és la meva mà que l'acarona); la petita de l'església romànica sembla una rèplica del meu cor: la fusta suporta el temps en totes les seves vicissituds, escup els corcons o els agombola amb paradisos versificats que tard o d'hora moriran, se sap més bella per la pedra gravada a mà pels picapedrers amb senhal, i dóna pas a qui sap que cal fer-se humil per la poca alçada que li ha estat donada a propòsit. Els arbres de dins les portes m'expliquen si cal abrigar-se degudament. Al davant, els tractors ja no indiquen el pas de les hores. No queden nens amb bicicleta, ni patinets. Els caps de setmana d'hivern la meva finestra calla allò que vull guardar per a mi. Entelo el vidre, la boca dibuixa una lletra, és la lletra del teu nom, l'esborro. Si la finestra es glaça, hi empegaré l'alè per a que t'arribi amb la força de la forma que més t'agradi. La rosa, sàvia, dorm la saba dels dies. La tinc amb mi, ben clavada al cor, des de totes les finestres on albirar els canvis del món. Un petó, resistent com el meu nom.

PD. Divendres que ve faré 6 anys i mig de bloc. 

Lauridsen: Les Chansons Des Roses - La Rose Complète by Morten Lauridsen on Grooveshark