S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 31 de març de 2015

Mou-te :-)



Faig deures amb aquesta cançó de fons: la presentació del llibre del costat. Falten 10 dies per erotitzar la capital. Aiaiai... (lo que deia, millor dir-li Setmana Fanta...eh, Joan?) Bé, petons, sants seguidors de la cantireta.

dilluns, 30 de març de 2015

Sicologia


El super-ego de Freud, en un atac de xuleria, li va fotre la nòvia davant dels seus nassos. 

Psst....Bona setmana (santa, és clar) La cantireta no tanca l'obrador per vacances. :-)

divendres, 27 de març de 2015

La lluna i un cove

Fabulosa lletra, cantant i melodia. Demà us escric més coses...



I és difícil de traduir, el cor,
té un idioma peculiar,
parla en llengües i sospirs d'amagat,
i pregàries i revelacions
en els dies dels grans homes i en el gest més petit,
i en un bleix superficial

Però amb la cultura que tinc no sembla que la domini
 i les paraules se m'escapen i em tornen lesionades
i les refaria dins d'un poema si en sabés
no sembla pas que ho hagi entès

I prometria la lluna en un cove
i el sol i tot si en un moment
entengués què vol dir això
perquè fa temps que gargotejo
i no li trobo la solució

I em parla amb peus lleugers,
i em canta ben endins,
i em crida en la nit més fosca
i m'esclata al dematí

Però amb la cultura que tinc no sembla que la domini
 i les paraules se m'escapen i em tornen lesionades
i les refaria dins d'un poema si en sabés
no sembla pas que ho hagi entès

I prometria la lluna en un cove
i el sol i tot si en un moment
entengués què vol dir això
perquè fa temps que gargotejo
i no li trobo la solució

No hi ha idioma ni paraula
que es mereixi aquest maltractament,
i  cap de les meves frases
valen el que val aquest sentiment,
la lluna en un cove
no descriu aquest sentiment
mentre faig servir l'oïda a bastament
mai les paraules han estat de tanta ajuda
mentre xisclava en una llengua
per a mi del tot desconeguda

Traducció i adaptació de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca 




dijous, 26 de març de 2015

JAM (melmelada poètica)

Hi aniré amb un somriure, i uns poemes sota el braç. Uns i altres seran fets a casa, i tindré el cor obert a totes les altres declamacions de la nit. El rètol ja ens acull (m'agrada...!)

Per a més informació, podeu anar a llegir l'Eduard, que a més de ser una persona que escriu rebé, és antiartista ;-D

dimecres, 25 de març de 2015

Re(l) mu-si-cal a Lleida

Tinc una rel musical ben fonda. Des de petita els pares es van adonar que sabia cantar bé i no desafinava. Era feliç entonant tot el que sortia a la televisió i ràdio. Llavors, em van matricular a l'escola de música de Tàrrega, on hi vaig cursar fins a 4rt de piano i 5è de solfeig. Representaria que tinc un grau elemental de música, amb el suficient coneixement per no confondre una fusa amb una clau de sol. Quan tenia 14 anys vaig passar de la Coral Infantil al Grup de Flautes (dolces). Després vaig formar part de l'Orfeó. Aquest any participo en l'aniversari dels 100 de la fundació de l'Orfeó Nova Tàrrega, que es farà al desembre. Cantar em fa feliç, m'harmonitza amb el món, em posa pau i allunya alguns maldecaps que no puc solucionar mentre estic "barallant-me" amb els semitons.

És per això que aquesta gent, la Banda Municipal de Música de Lleida que surt fotografiada a sota,  té tant de mèrit. Celebren els 100 anys de vida, toquen meravellosament bé (els he sentit vàries vegades, a la capital, i sempre m'agraden) i transmeten un "bon rotllo" al públic difícil d'obviar. Avui han fet una audició per escolars a l'Auditori, un lloc fantàstic on l'arquitectura NO es baralla amb l'acústica ni amb els preus dels concerts. M'hagués agradat ser-hi, segur que tots s'ho han passat d'allò més bé. I us preguntareu el perquè de tant "sabó".  Doncs... els esmento i els lloo no només perquè hi ha una cara coneguda entre els músics ("Hola....!" ;-) ) sinó perquè els de Lleida som tossuts, valents i fem pinya, malgrat al pronòstic del temps només sàpiguin parlar de la boira. A sota hi fem meravelles. Gràcies, macos!

PD. Si cliqueu damunt de la foto els veureu a tots una mica més somrients. :-)


dimarts, 24 de març de 2015

Córrec

Som el reflex de l'altre.

Dins de l'aigua, hi ha un angle
tancat que mostra l'afecte.
Hi regalima.

Et sé meu. Com mirall invers,
en què la paret calla,

i en sap,

aquest vers constant.

Engonal fidel,
sadolles cesures esplèndides.

Somriu. Córrec avall.

A. 

diumenge, 22 de març de 2015

JO AL PARADÍS

Fons de pantalla inspirador ;-)



ME IN PARADISE (Jo al Paradís), de Brenda Shaughnessy

Oh, estar-hi preparada, per al no-coit, ni de bon tros! 
Tenir només un ull crític que mai
separa el defecte de la lliçó.

Jugar sense vergonya. Ser una dona
que sent només el plaer del costum
i qui reanima de l'usuari

l'emissió anguniosa en una terra
per a gaudir-ne en el futur, per a
comprar-se mitges, exhibir-se en barques.

Acoquinar el coratge sense témer el coratge,
sense aguantar el buit, aturaré
la super-bala a la gola

i sentiré la seva força sorprenent
amb entusiasme. Xuclant aquella mena
de renom. Dec ser un ésser

amb braços molt curts per haver-te perdut,
per comprovar en les finestres dels préstecs
el rètol "per llogar" en el meu cervell,

que batega amb la claror evident
d'un policia en la meva porta més meridional.
Desitjar i no espifiar-la: desitjar

i no lloar-te: desitjar-te i oblidar-ho.
Minvar-me amb líquid calent
i trobar-me gratament sorpresa.

Assetjo el sofà i espero un llampec,
només un altre espasme,
que em torni la meva lenta puresa.

Enyorar-te sense aquesta fredor extrema
que em ronda. Abraçar-te sense morir-me.
Morir sense perdre la mort com a opció.

Explotar en la carn, sense desmai.
Enmalaltir l'esquelet, en tot el confetti
seriós de les meues cèl·lules, i saber-ne el perquè.

Estimar-te m'ha fet tan indecentment
guapa. Entregar-me només a tu.
Quina sort trobar-te. Per cometre qualsevol altre error.


Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca










divendres, 20 de març de 2015

Voler, amb v

Cor...què vols?

Un vers. O una v baixa

que es faci essa. I senzilla

ment

s'escoli coll

avall.

Dins del cor.

Volar.

A.

dijous, 19 de març de 2015

reverdir

Foto de la Consol treta d'ACÍ
Me neixen les rels des que et retorna el temps de les ametlles: aquest cor blanc que esmicolat es fa present en les galetes, i en les postres que gormand empegues a les puntes dels dits mentre et miro extasiada i penso en destorbar-te de la tenacitat en deixar lluent el recipient del meu desig, potser sóc jo i ara m'he despistat perquè en els meus pits hi ha la resposta a les rels i en els dits que com rels volen fer-se icones en aquest paratge literari en què fa temps et i ens vam plantar. Cur(i)osament em tornes els ulls extraviats, i la miopia, i la bellesa del teu cos i del cor que el mou, m'espolses la terra on caic per voluntat impròpia d'una poetessa que t'ha escrit en moltes superfícies, em redreces i em poses contrallum per al bes que m'ha de florir en un o molts o tots els versos d'amor. Celebrem que és primavera en tots els plecs d'aquesta mà que és conca i aparentment eixuta...només en l'epidermis. Reverdeixo en els teus ulls...

Dame La Razón by Marlango on Grooveshark

dilluns, 16 de març de 2015

19 benvinguts

Va entrar a la meva porta, Eeva Kilpi (1928-  )

Dis-me sense embuts si et molesto
va dir mentre entrava per la porta
i marxaré per on he entrat.

No només no em molestes,
vaig contestar,
em capgires el món com un mitjó.
Benvingut.

PD. Avui fa 19 anys que ens diem "Benvingut!" quan entrem per la porta el meu Sant i servidora... Gràcies per tantes coses, i tants mitjons! ;-)

It's Oh So Quiet by Björk on Grooveshark

dissabte, 14 de març de 2015

Botons per al divendres



La lletra:

Se'm va ocórrer traduir-la a l'anglès...ara fa 4 anys, per obrir traus en feltres eixuts. Des de llavors, que la llana fa trames en aquest fang també anomenat cantireta... :-)

divendres, 13 de març de 2015

SENSE PROTECCIÓ

Burj Khalifa, Dubai, 828 metres d'alçada, 
Skidmore, Owings and Merrill, 2010
- I hamb aqueta puntxa fradarem la bonbolla...hahahahaaaaaaaaa!! Los craquitestes Esquio Mola, Bollings i Pernil astaran contens...passaran a l'Escòria!! 
- Ehem, sinyor Califa... la bomba? On? I qui dieu que passarà a la Història?
- Que no m'has sentit, Burgèts Tant Lifa? Bonbolla immoliària! Tant de mirar aquell canal astranger de talevisó amb lo "Guardi's" en català, i no m'antens! Sòminetruites!! 
- Senyor Califa...se diu "Bombolla immobiliària"... i el programa se deia "Graduï's"....
- Que m'hats de corretgir la pronúnciatxó, ara, tu?
- No...sinyor, Allà sigo perdonat...però com que l'edifici és tan alt...(lo del camell i l'agulla devia anar pel carallot aquest...)
- Que dius que és difícil? I com post ser que te caigoi la pell a tires, si no t'he assotat ancara?
- Deia que l'estratosfera no se pot foradar, perquè és gas. I que ja l'hem foradada, la bombolla aquesta, perquè des que hem començat a parlar que vós sou més moreno que abans...

Participació matxembrada als Relats Conjunts, com los bitllets dels Admirats (?) aquestos...

Es pot domesticar un Toro Salvatge?

Hernández-Pijoan

Hi ha dies en què et sembla que t'hagin llegit el cervell: com es fa per a que el verb TO BE dugui assistents, que els mites i les llegendes ens duguin a la literatura universal i acabem parlant de "La Plaça del Diamant", que mirar-te als ulls em despulli fins als ventricles i el cor bategui a l'inrevés. Que les finestres s'acostin a la mort absurda, que els fills se t'acurruquin ben aprop i que el teu i el seu ritme es posin d'acord i guanyi el primer a roncar. I, com a cirereta sota el pastís, llegeixes que el Toro (sí, aquell que és al teu cervell quan  el verb TO BE duu assistents, que aconsegueix posar al mateix sac la Rodoreda, lo Superman i el Pont del Diable i ho amaneix amb bitxo i somriures irònics, que et fa sospirar cap endins i posar els ulls quadrats i et treu la miopia), aquell... te diu que tanca el bloc, que no passa res, que ja en té prou. Busques entre els teus records, saps què t'ha inspirat, quins poemes (ridículs) li vas escriure en castellà (aiai), te fas creus (volia dir tatxado) en els posts en què ell va moure't a continuar escrivint, comptes amb els dits dels peus els petons que t'ha enviat...i acabes dient: "Saps, estimat? Res m'ha fet tan bé com llegir-te al bloc. Si veus a Terremoto Crazy, fes-li un petó de tornillo de part de la cantireta, ell ja sap perquè. Gràcies..."

dimecres, 11 de març de 2015

XVins (Xercavins en fa xv)

XV anys d'escriptura conjunta. Gràcies, amics!!


He escrit al Xercavins des que pràcticament va néixer el meu plançonet. En principi no sabia què havia de dir-hi, ni quin to adoptar...quan et demanen si vols participar en una revista local, del poble que t'acull com a vilatana, i sabent que només havia escrit en els articles dels instituts on havia fet de professora, hom se sent una mica perplexa. Cal ser políticament correcte? (En Pons em diria que no cal, que has de ser tu mentre et facin la pilota, i potser el caldo i tot ;-D ) Cal parlar de política? S'ha de fer faltes d'ortografia per a que la correctora (estimada Montse, gràcies per la paciència que tens amb mi) tingui feina? Cal ser irònic per a que te llegeixin "4 i el cabo"? Cal ser planer i que tothom te  digui que "com és que ets filòloga i ara escrius com si no en sabessis"? Cal fer articles llargs com un dia sense pa, o escriure haikus que vagin d'astrofísica? Al final vaig optar per fer una capçalera que em servís per sempre, i des de llavors que tinc una "Qualitat de vida" en què disserto sobre el que crec necessari. Fins ara, al poble de Verdú també me'n consideren. Ah! A la foto hi surten dos ex-alumnes meus...,

PD. D'esquerra a dreta, de peu: Josep Maria Castelló, cantireta (Montse Aloy), Manuel Sanz, Àngels Escolà, Ricard Gilabert, Eduard Boleda, Xavier Ramell, Sònia Valverdú +(Pol Gilabert), Marc Boleda, Ramon Cardona, Manuel Pont, Josep Maria Sanfeliu.

A baix: Maria Teresa Riera, Guiu Sanfeliu, Josep Riera, Ramon Boleda.

dimarts, 10 de març de 2015

Pon(t)s entre premis

Me diu en Pons que he de premiar 2 blogs que no se coneguin entre ells. Servidora segueix uns quants blocs... bé, doncs que n'he de premiar 2 més que no se conegon entre ells. Jo diria que no, perquè no recordo que la Galionar haigo comentat al Ramón, o viceversa, prò com que ja's això, pos som-hi:


Perquè la Galionar em fa pensar, emocionar, riure i aplaudir-la. És un tros de dona i una poetessa excel·lent. Ja ho he dit, apa! :-)





Les fotos del Ramon m'agraden tant que fins i tot els versos volen aparèixer amb les seves fotografies perquè diuen que s'hi adiuen molt bé. I mentre ell no digui una altra cosa, jo continuo entrant al seu bloc i meravellant-me. 


Pro clar... m'han premiat dos cops, i ara són 2 premis més...coi, quina vida, la del premiat, quin astrés me dónes... a vere...

Aquesta senyora sublim, que pinta poemes o il·lustra versos, me té el cor robat. 







Finalment, premio a aquest bloc perquè va fer-me un penjoll que surt aquí, que deixa bocabadat (el penjoll, no pas jo) 




Demà, estimats lectors de la cantireta, torno a fer vida normal, o sigui, a dir lo que me surti del bloc (broc, broc): surrealisme, contes i alguna traducció que altra. Senquius matxembrats per la paciència. :-D

dilluns, 9 de març de 2015

PREMIS (per ser tardanera)

U. Com que ja m'han premiat, dixo la docència, la decència i la litronatura, i a jaure, que la fama diuen que se fa aixines!!



DOS. (Excels i mai reconegut prou sinyó Pons) No he tingut gaire bones setmanes, degut a la plançoneta adolescent.

TRES. A vere... me van dir que en tinia un altre, aquí us l'ensenyo. Gràcies, Glòria i Teresa. Perdoneu per no haver respost quan tocava. No em sentia amb prou forces per deixar escrit el sentiment ( i a voltes patiment) degut a viure amb una adolescent, i un noiet que també està esverat. Espero que em sapigueu disculpar, no ho faig expressament.















PD. Durant la setmana us aniré deixant molletes (padellassos, volia dir) de la cantireta. Bon dilluns, estimats, i mercès per les mans que m'estiren fora del túnel. Un petó ben fort.

diumenge, 1 de març de 2015

TÚNEL (humi(li)tat)
















I quan surts, l'ensurt de trobar-te net d'esperit i amb les ganes d'encarar la primavera i tot el que hagi de venir. Aquest matí anem a fer el Túnel de Montclar, que per a mi és el 4rt (n'he tingut uns quants, de túnels a la meua vida... i per sort han quedat enrere... per això els faig, com a prova de que sóc capaç de veure la llum.)
Gràcies per ser-hi, i donar-me la mà a dins, i a fora. 

Fotos d'internet.