S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 30 d’abril de 2015

Anna Sàez escriu (rebé)

Permeteu-me que l'elogiï. És una gran escriptora, i els de la meua terra n'estem molt orgullosos. Us en deixo més mostres al seu bloc. Gràcies pel teu retrovisor, Anna, i per molts més. Un petó. 

El dia després

Sant Jordi deixa ressaca. Sí, és una absoluta meravella. Un dia que es regalen llibres i roses et retorna la fe en la humanitat. Un dia laborable en què la gent s'organitza per fer festa. El triomf, efímer, de l'anarquia. Això és Sant Jordi, res més: Un prodigi de senzillesa i complexitat. O això era Sant Jordi (i remarco el temps verbal). M'hi sobren els rànquings. La xifra exacta de roses que es despatxen. Els milions d'euros que facturen editors i llibreters. La mercantilització de Sant Jordi és, també, la banalització de la festa. Una competició absurda que no entenc. “Avui porten els llibres al mercat,/ i els venen com si fossin peix o faves”, escriu Pere Rovira a propòsit de Sant Jordi. “Són llibres, si considerem l'objecte” però són les “coses tristes” que duu a sota del braç el lector que compra “consultant les llistes”. Amén. Durant molts anys he exercit de periodista cultural. En nosaltres ningú no hi pensa el Dia del Llibre, però també ens toca fer moltes hores extra a l'abril. Amb el cap saturat de novetats que no hem tingut temps d'assimilar, una pregunta fatídica que s’ha repetit al llarg de tota la setmana: “quin llibre em recomanes?”. Sí, no sembla difícil de respondre. Però com es pot recomanar un llibre? No m’imagino res tan íntim i personal com obrir-ne un i endinsar-te al món que creix entre les seues pàgines. De vegades es fa tan gran, tan inabastable, que el recorreràs la resta de la teua vida. És el cau del conill que fa de porta d’entrada al país de les meravelles. Un estiu llunyà de xafogor i llargues migdiades tedioses vaig arribar a Macondo sense saber on anava. I em va canviar la vida. Diuen que Gabriel García Márquez ha mort. No m’ho acabo de creure. És immortal. És com el París de Humphrey Bogart i Ingrid Bergman: Sempre hi podrem retornar. Perquè no hi ha res més trist que tancar un llibre quan ja en formes part. El capità del vaixell amb bandera del còlera que passeja l’amor clandestí de Florentino Ariza i Fermina Daza fa la pregunta que jo també em faig quan un autor obra el miracle de fer-te sentir part del seu univers literari i et negues a abandonar el llibre: “¿Y hasta cuándo cree usted que podemos seguir en este ir y venir del carajo?”. Florentino Ariza tenia la resposta preparada des de feia més de cinquanta anys: “Toda la vida”.

El Retrovisor (Segre, 24-4-15)

dimarts, 28 d’abril de 2015

PUBLICITAT (lícita)

uf...quin pecat :-)

Degut a que els punts volats de les eles se li escapaven entre bleixos matinals, i que les ces trencades només se li esquerdaven sense les ulleres, decidí que havia de fer-se publicitat. Al diari hi sortí aquest anunci: 

Es lloga boca que enamora per a ulls curts de vista. Glotis disponible per a encontres nocturns.

Des de llavors que se la miren molt de prop, i ha après a parlar amorosament i sense llanterna des dels versos que la glotis li dicta. 

dilluns, 27 d’abril de 2015

Eufòria rosa

Per estrany que sembli, no m'he begut l'enteniment, ni vaig cantant el Virolai mentre feinejo a casa, faig classe o miro de conduir sense perdre cap neurona indispensable. Aquest article em té el cor robat. La "culpa" és del seu autor, bon amic meu, l'Andreu Loncà, a qui segueixo en el seu article dominical anomenat "La tria" al diari Segre. Aquest escriptor té la virtut de posar els adjectius necessaris al "plat du jour" i fer-lo bell, comestible i sorprenent en cada mos. Un grapat d'abraçades amables, i un petó. Eufòric, si vols :-)*

EUFÒRIA ROSA

Predisposat per les paraules d’Anna Saez, que n’havia escrit un article elogiós, vaig fer una passejada certament agrícola, poètica i floral, si se’m permet dir-ho sense cursileria, pels presseguers florits del  baix segrià.
Prenent l’antiga carretera nacional en direcció a Alcarràs,  passat Torres de Segre, i seguint la carretera del pantà d’ Utxesa hi trobareu, tot just en un trencall  a mà dreta, la indicació d’Aitona, per la banda esquerra del riu Segre- mirant des de la ciutat de Lleida.
Des d’allí en endavant, efímerament podreu gaudir d’una eclosió eufòrica de rosa en diversos matisos i gradacions : del rosa esvaït al rosa pujat, una mica eròtic, carnós i presumit. La densitat de presseguers en flor és magnífica, espectacular, una mica aclaparadora i tot. És un paisatge efímer i tonificant, amb contrast amb un reng de pins o un tossal pelat pel bestiar.
Les terrasses dels bancals, en diversos estrats, poden aconseguir, per pura intuïció o atzar, unes variacions del rosa encantadores. Si ensopegueu alguna tarda quieta, de solitud solar, llavors presenta alguna cosa de màgica explosió de llum. En dia de festa, és un món calmat de flors, de ciclistes virolats de diumenge al matí.
Són matins una mica mòrbids, lleganyosos, de llunyanies esborrades. Només el vents escombra aquestes imperfeccions de la llum i dilata el paisatge cap a les muntanyes coronades de neu.
Des de l’esquerra del Segre, els pobles del baix segrià queden difuminats, llunyans, terrosos, amb els edificis nous de les cooperatives i les velles i ostentoses esglésies barroques com a signes de la Història.
Els presseguers són esporgats i arrenglerats en formació  militar pels pagesos per a la utilitat industrial dels fruits. La floració no arriba a la luxúria esbojarrada d’algunes pruneres pèrsiques dels jardins i voreres de Lleida- un excés sense fruit. I tanmateix, són d’una meravellosa bellesa encantadora que s’ha de gaudir en companyia.
Hi vaig anar amb una amiga, amant dels paisatges encantadors, amb la càmera a la mà. I després en vaig penjar les fotos al facebook : és el signe dels nous temps. Facebook és una mena de pati de veïns de casa italiana dels anys vint, o de la Barcelona del 1890 i escaig, amb escala interior i patis plens de joves, canalla  a manta, crits , ulls esbatanats  i olor de sofregit .




divendres, 24 d’abril de 2015

El món a l'inrevés

Escapats de classe


Viure capgirada. Aquesta aigua bellíssima en què els angles són esmussats, i caben en quadrícules perfectes. Res m'ofega, la tebior dels teus pams damunt la meua pell no s'escola (demà és dissabte) pel desguàs de l'amor impenitent. A la dreta de la imatge, aquest globus.  Que no passin les hores, que els colors terrosos no es facin grisencs, que el vers em supuri degut a tu. Fixa-t'hi. Si mirem el món a l'inrevés, es troba i s'hi fon. M'agrada ser miop...

dijous, 23 d’abril de 2015

El cor del drac, potser jo


Quan em trobo a mig alè de tu,
quan em separen 3 cm dels teus llavis -
l'ordit de les teues ninetes s'ha fet sorpresa.
Hi ha un rastre blau i fosc en els teus ulls.


Em dius íntima i encisada,
aquell xiuxiueig blau em trasbalsa.
I poc a poc oblido com es respira,
i poc a poc oblido com es camina.


Aquest corb de les teues pestanyes s'envola
i amb ell la meua confiança on ningú sap.
Els 3 cm no gosen apropar-se.
El mig alè es congela en l'aire.


Tens les pupil·les ordides en sorpresa.
Hi ha un rastre blau i fosc en els teus ulls.
Però encara resta aquest mig alè entre tots dos,
uns 3 cm encara fins als teus llavis.

Traducció de l'anglès d'aquest poema, originàriament escrit en ucraïnès, de Montserrat Aloy i Roca. Gràcies, Lyubov, per ser qui ets... :-)***

BON SANT JORDI A TOTS. Que el cor del drac, potser jo, us dugui sang ben escrita en paper i les espines facin olor de rosa. 

dimecres, 22 d’abril de 2015

brocals

claustres de llum

Brocals. Pouaves dins meu.

(Poesia improvisada a classe. L'escriuen en silenci a la llibreta. Em miren. Ells pouen dins meu. TU també.)






Pyro by Kings Of Leo on Grooveshark

dilluns, 20 d’abril de 2015

Jo també sóc professora

www.kvnarela.com
(L'inexplicable) 

Perdoneu que no digui res més. La imatge crec que va més enllà de les paraules.

L'EDUCACIÓ MAI ENSENYA VIOLÈNCIA.

Te



Veure't. Heureux. I beure te. Té l'aroma. L'amor.




The Space Between by Dave Matthews Band on Grooveshark


divendres, 17 d’abril de 2015

Per pur plaer, a Tàrrega


Si veniu al Kirikú (c/Vilanova, 37. Tàrrega, l'Urgell, Lleida) d'aquí a 4 hores i escaig, trobareu que la cantireta parla de la Marina Martori  i del seu llibre, "Per pur plaer". Si us hi esteu prou, a més d'engrescar-la en un diàleg viu i suggerent, us regalarem les orelles amb lectures eròtiques tretes del llibre. I tot de franc...bé, no del tot, us demanem que vingueu predisposats a passar-vos-ho bé. Tots hi esteu convidats!

Segre, Sícoris :-)


dijous, 16 d’abril de 2015

Rent

Venir corrent a veure't. Portar el rent i fer la farina al teu davant. El pa, les molles, la crosta. Regalim de l'oli al cos. Dur-te al cor mentre vinc. Vinclar-nos. Fer llum als cossos.

dimecres, 15 d’abril de 2015

Arbre

noble :-)

Netejar la pell dels retrets. Usar sabó aromàtic. Deixar maduixes senceres per eixugar-se. Des de la finestra, guaitar el bosc. Tenir l'arbre a casa. Rel. Mudar la llana. Desvestir l'udol. 

dilluns, 13 d’abril de 2015

per cames

Cames que ajuden ;-)


Se m'acut que et podria escriure un poema. Una estrofa seria suficient. O un vers. Un bes que donaria peu a un vers. A una estrofa: el cap, el coll, el pit, el melic, el sexe, les cames. Sextina perfectament composada. Veus? El que deia. Un poema. 

Follow Your Bliss (Album Version) by The B-52's on Grooveshark

Llenç de pigues

Desendreçar -nos

els braços

els cabells

els bleixos

              i endreçar-los

bellament

damunt

(llenç de pigues)
               
...

sia aquest propòsit

un poema eròtic.

Bes. I bes.

PS. Bon dilluns a tothom. 

Twenty Nine Ways by Marc Cohn on Grooveshark

divendres, 10 d’abril de 2015

Per pur plaer, avui!


D'aquí a una estona, gemecs literaris en companyia de la Marina i altres ànimes candoroses que vulguin pujar al 3r pis de la Llibreria Caselles, carrer Major de Lleida, a 2/4 de 8 de la tarda, a saber de què va i quin gust té el llibre "Per pur plaer", de la Marina Martori, amb complicitat d'aquesta sinyora que us escriu, la cantireta. Aixines que baixem del tobogan eròtic us faré 4 llepadetes
;-DD

dijous, 9 d’abril de 2015

interiors d'engruna

en blanc, i en negre



dia minúscul. roba menuda. interiors d'engruna. petons sense llengua. erotisme pla. oreneta tirant a taronja. maduixa amargant. nates, plantofades, relliscades, miro a terra i tot em resulta familiar. ànims: sargir: netejar: omplir: buidar: menjar: merda, merda, merda. dia minúscul. tornar des d'un mateix per a fer-se c(r)osta. protegir-se de les molles.

Shuffle by Bombay Bicycle Club on Grooveshark

dimarts, 7 d’abril de 2015

FOGUERA DE VERSOS

De la Mercè, gràcies!! ;-)*

Agrair a la primavera que em dugui a la claror. Encegada, faig fogueres de les ametlles encara fusta dins dels cor. Un cop hi hagi entrat, a aquest cor teu, la finestra que hi tenies serà un paisatge cap al teu cos. Vetlla la mel als dits. Duc, de regal, una foguera de versos al cap, i un ram d'abraçades que estrenarem en veure'ns.

PS. M'espera una setmana intensa ;-)

The Moon Is Mine by Fairground Attraction on Grooveshark

dimecres, 1 d’abril de 2015

CC: desig pertinent

Quan a Pompeia hi feia fresca, feien això ;-D


CC:  desig
pertinent


(tu  
      tu
           tu)


Cau (per) l'escala:
un replà, 
un bemoll,
"un pit",
"tens la clau?",
"un altre pit",
(ostras...)
un esglaó, 
un sostingut,
...
extasiat,
sostens...
la clau,
sol,
"tant hi fa",
"res, amor,

do...na'm"


un maluc

irreverent.

"Dóna-me'ls

tots dos",

pecat de gula

al teu engonal.

"Guaita'm",

(atura't
           aquí
                  sí...)

fer blondes als ulls

(cel
      mel
            vi)

i als dits, embulls.

Evaporats 

               en desig.

Sex On Fire by Kings of Leon on Grooveshark