S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 29 de maig de 2015

Per contra això



A recer de les parets. O per contra això mateix. 

CAMBRA DE LA TARDOR  de Gabriel Ferrater 

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany".
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Escriure confetti




Barrejo blues blancs amb un poema que s'escriu per la dreta. No deixeu de fer res del que us havíeu proposat... tard o d'hora a les festes cau el confetti ;-)




Ja ho sé.
Passarà algú
per repetir les mateixes
velles paraules
sobre l'amor,
sobre dos
que són un,
sobre aquelles coses
tan gastades.

Aquest altre algú
dirà que és diferent
i que no s'assembla gens als altres;
dirà coses velles
que només ell es creurà,
i insistirà que no menteix
i jurarà una eternitat
de la qual només té
uns instants.
Instants
que li serviran
per dir coses,
insistir
i jurar.

Després, se n'anirà
deixant enrere
totes les coses i el buit.


Traduït de l'àrab per Antoni Picornell (coord.)

dimecres, 27 de maig de 2015

Rés


A recer del rés
(anem perbocat).
Un vent de ventricle,
o de ventricel,
que batega i alena
per la boca i en tres parts
fa valsos i excelsos
peus 

¿veus?

         un

                             dos


                                                 tres...

ara al marge i ara a l'inrevés
seus i com no sé dir-te res

bufa el blanc dels ulls
a les dents

un
      
      dos


                 tres...

divendres, 22 de maig de 2015

L'instant precis




MÚSICA,  de Juhan Liiv (traduït anteriorment de l'estonià per H.L. HIX & JÜRI TALVET) 


Deu ser en algun lloc, l'harmonia original,
en algun racó de la natura, pregon.
És a l'infinit violent,
en les òrbites d'estrelles llunyanes,
en el menyspreu del sol,
en una flor minúscula, xerrameca d'arbres,
en la mare de la música, del cor, 
o en les llàgrimes?
Deu ser en algun lloc, immortal,
l'harmonia original per cercar-la, 
de quina altra manera instil·laria
l'ànima en l'home, 
la música? 


Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

dimecres, 20 de maig de 2015

Caçar dinosaures per encàrrec

- Avui, nom propi (nom aliè sona dur, displicent, demagògic), volia dir-te que he manllevat l'energia amb aquell sonet de les roses, tan adient a tu, pel coratge, i el coll, i el cabell. He deixat que els cavalls ferotges no entressin a la classe, no s'ho mereixien, i en canvi ens hem apropat a altres noms propis que deien matemàtiques de la carn i tòpics com pomada, no pas el plat, no pas tu com a plat (si sabessis com m'agrada com t'escau la teva ombra en les cuines...) En una llambregada a la brúixola que dic del meu coll he fet un jaç amb papers: una perífrasi invisible on encabir-te i fer-hi temps. Hem passat de l'indicatiu a l'infinitiu, que no passi el temps, que tot sigui com un llacet damunt d'un paper, un inici, o bé un precipici. Després he caçat dinosaures per encàrrec. Quan semblava que ja eres a prop, he vigilat la meua llengua per a que no t'anomenés, ni en les vocals ni en l'ham que suposa dir-te. Ara, en la fosca de la faringe que només respira pels ulls, i en la claror dels dits que saben explicar-se, torno a dubtar, nom propi, d'haver encertat el to per escriure't. O d'haver entonat l'encert per a l'escriptura. Que, com bé saps, per a nosaltres és el mateix concepte. 

- Eh...deies algo? Perdona, sembla que a fora plou. 

dilluns, 18 de maig de 2015

Una carta per encàrrec



Et guanyo en les distàncies curtes: els bleixos, els dits creuats, els meus ulls quan te miro. Amb aquesta traducció pots interpretar allò que ja pressenties. Bon dilluns ;-)

UN DÉU DE BRONZE, O UNA CARTA PER ENCÀRREC, de Clifton Gachagua

M'agrada comparar el teu silenci a les cartes d'amor que no penses escriure'm,
a un solo de dos saxos de dos temps diferents a l'escenari, l'ensenyar la tècnica
del bes a ulls clucs. M'agrada pensar-te com un déu
a qui ja no prego, com un déu a qui desitjo. M'agrada com obres els dos palmells tancats,
semblants al vas a qui les meves cendres anomenen casa. La música de les teves pestanyes;
el camí silent del teu cos desgastant-se en el meu.
En general, m'agrada recordar-te de nit en què una pantalla fosca de pols brillant posa llum
des de les teues mines cap al límit de la meua pell, allà on et fas làmpada d'emocions.
Faig memòria de les pestanyes - boixacs, tamarius, l'insondable entre les cuixes, 
dels ulls clucs besant-me. De nit, la probabilitat que existeixis és una sòlida
escultura de bronze massís al costat oposat d'on dormo,
un déu. I prego que ressuscitis. Que et facis carn. 

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

diumenge, 17 de maig de 2015

Gastroteca única

Ara no sé si jaure o no ;-D

ANQUESTHORA : Malucs en posició horitzontal damunt d'un cobrellit. Poden estar acompanyats o no. (Qualsevol referència a la gastronomia és pura coincidència)


divendres, 15 de maig de 2015

Retorn a la calma




PS. Ell no ho sabia, ara sí. Un petó ben fort!!

dimecres, 13 de maig de 2015

CAMINAR AIXÍ



Caminar AIXÍ segur que crea connexions neuronals abans desconegudes. Fins i tot s'aprèn sobre fisonomia femenina, contrastada amb la pròpia, i horticultura. Si no el coneixíeu, ara potser se us farà imprescindible. 

dimarts, 12 de maig de 2015

Sopes, xata?

La noia dels pits tibants i mugrons color de pruna clàudia assistia, amb el cor petit, a un sopar estranyíssim. El tuitaire de la dreta li digué de buidar el material sobre el què parlaven a la taula en una novel·la on hi sortirien tots dos. També li abellia el pit dret que tenia a l'abast de la mà esquerra, però se'n guardà de retuitejar-lo, per si els homes el marcaven favorit. El tuitaire de l'esquerra fondejà a pleret en el pit esquerre, li clavà dos petons ben molsuts a les galtes i li digué que l'esperava al Feisbuc, a les 8 al xat. Ella, prudent, s'escapolí a les 12 per esdevenir un perfil insinuant al Whatsapp. 

PS. Meitat veritat, meitat inventat ;-D

dilluns, 11 de maig de 2015

Olga (xocolata d'aniversari)

ELLA
L'any passat, tornant de veure-la, conduïnt entre corbes perilloses (no pas les meues) i verds post-primaverals, pensava en el goig de la conversa i els llibres. Havia anat molt lluny de casa a dinar amb ella, i mentre anava espigolant el record entre les meues cabòries, recordava els comentaris (amb dits i mans) que em dedicava. Un cop a casa, sense sabates per salvar un bassal enorme entre el cotxe i la porta d'entrada, dins de la bossa amb els llibres un objecte blanc es va fer l'oblidadís al fons. Jo me'l miro, l'agafo i em poso a riure. ELLA m'havia regalat xocolata negra. Aquell dia jo feia anys. "Si m'ho haguessis dit t'hagués fet fer un pastís!", em vas dir com si em renyessis. La vaig abraçar tendrament, amorosament, emocionada. Ara també ho faria. Felicitats, Olga. Felicitats, estimada padrina literària. 

dissabte, 9 de maig de 2015

Tu ni jo

Paco Tamayo
Tu ni jo sabem
que la humitat dels cossos
celestes
es forja en aquestes contrades.

Les línies grogues de sol
( de fer i desfer )

cauen sota els eclipsis dels cossos

i del magma que abans 

tu ni jo érem dins d'un úter

un cos 

un.


divendres, 8 de maig de 2015

On, la poesia?

des-fer
Em dius que t'agrada tot. (No pot ser, hi ha d'haver un terme mig entre la bellesa que ens clava dards al cor mentre llegim i la que ens pren la tovallola però ens dóna un tovalló). Em mires als ulls i dius que he de fer un cau. Jo et pregunto "On?" i no respons. Deixes que la cadença d'aquesta pregunta reverberi en els petons llargs que em fas. "On, la poesia? I sobretot perquè?" Em beses un cop, i un altre, mentre passo mig despullada davant dels teus ulls, en el somni, al sostre del llit que entela el sentit comú . I és en aquest trànsit que trobo la resposta. En els ulls on em reflecteixo. 


dijous, 7 de maig de 2015

He traduït un bocí d'abril al maig

APRIL is the cruellest month, breeding
Lilacs out of the dead land, mixing
Memory and desire, stirring
Dull roots with spring rain.
Winter kept us warm, covering
Earth in forgetful snow, feeding
A little life with dried tubers
Summer surprised us, coming over the Starnbergersee
With a shower of rain; we stopped in the colonnade,
And went on in sunlight, into the Hofgarten,  10
And drank coffee, and talked for an hour.
Bin gar keine Russin, stamm’ aus Litauen, echt deutsch.
And when we were children, staying at the archduke’s,
My cousin’s, he took me out on a sled,
And I was frightened. He said, Marie,  15
Marie, hold on tight. And down we went.
In the mountains, there you feel free.
I read, much of the night, and go south in the winter.

L'abril és aquest mes tan cruel en què els lilàs neixen
de la terra erma, s'hi mesclen els records i el desig i
es regiren les rels mortes amb les pluges primaverals.
L'hivern ens acotxà en la terra coberta de neu despistada,
i una vida minúscula es nodrí amb tubercles secs.
De cop arribà l'estiu, un xàfec d'estiu caigué 
sobre el Starnbergsee; ens aturàrem sota els porxos 
i després ens amaràrem de sol al Hofgarten,
i bevèrem cafè, i xerràrem molta estona.
Bin gar keine Russin, stamm’ aus Litauen, echt deutsch.
Quan érem canalla, i fèiem estada a ca l'arxiduc,
un cosí meu, un cop em va convidar a anar en trineu
i em vaig espantar. Em digué Marie,
Marie, agafa't fort. Lliscàrem pel pendent.
A la muntanya et sents lliure.
Llegeixo gran part a la nit, i a l'hivern viatjo al sud.

Intent de traducció de T.S. Eliot per part de Montserrat Aloy Roca. Avui, a Reus, a les 8.30 pm.


dimarts, 5 de maig de 2015

Rossinyol sideral

Voldria retindre't com au de primavera. Aquell rossinyol que refila entre branques, i diu "Estima'm tot i". Aquest present de saber-te sempre. Aquella llum sideral entre les teves mans.

PD. Goear o bé Deezer són bones opcions per a posar música als blogs. Només us cal triar un nom, contrassenya i lligar-ho amb un compte de correu electrònic. Ben Howard me té fascinada. Entre altres noms propis ;-)*


dilluns, 4 de maig de 2015

GROOVESHARK ja no existeix :-(


GROOVESHARK ha tancat la seua pàgina web. Si us pregunteu què ha passat, podeu llegir-ho aquí en espanyol i aquí en anglès. Si us pregunteu què ha passat amb aquella finestreta del tauró amb què amenitzava els meus posts...a partir d'ara hauré de pensar d'on traure les cançons que tant m'agradaven. Ho sento, jo també...

divendres, 1 de maig de 2015

OVELLA (jo, clar)


Llegeixo qui desbarra. No us vull posar el nom ni el cognom, no cal que us enfurismeu més després d'un dia com avui, en què es fa carn d'olla de la situació política, social i econòmica del país. Tanco forats virtuals. Comento pel uatsap. N'obro un de menys abstrús (que no rima amb estruç) i veig que en T.S. Eliot parla d'altres a qui aprecio molt, i em comforta. D'aquí a una estona aniré diligent a barrejar-me entre el ramat. Vull veure ovelles angleses, de les que prenen te i galetes i diuen "Baaaaaahhhh...!" com qui badalla elegantment. 

PS. Us deixo un escrit molt curiós del traspassat Alfred Sargatal, que va traduir T.S. Eliot al català, sobre la traducció i la seua vida. 


APRIL is the cruellest month, breeding
Lilacs out of the dead land, mixing
Memory and desire, stirring
Dull roots with spring rain.
Winter kept us warm, covering         5
Earth in forgetful snow, feeding
A little life with dried tubers.
Summer surprised us, coming over the Starnbergersee
With a shower of rain; we stopped in the colonnade,
And went on in sunlight, into the Hofgarten,  10
And drank coffee, and talked for an hour.
Bin gar keine Russin, stamm’ aus Litauen, echt deutsch.
And when we were children, staying at the archduke’s,
My cousin’s, he took me out on a sled,
And I was frightened. He said, Marie,  15
Marie, hold on tight. And down we went.
In the mountains, there you feel free.
I read, much of the night, and go south in the winter.