S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 30 de juny de 2015

Del cos, cullereta

Menjar amb qui t'agrada. Menjar-se'l amb els ulls. Rostar els ossos  i fer dels dits cullera. I del cos cullereta. 

https://soundcloud.com/haimtime/haim-send-me-down

divendres, 26 de juny de 2015

Rondar el groc





                                                                             (...)
 I no canvien mai
sorra en aigua els poetes, baldament
s'ho proposés algun. Canvia alguna cosa,
però, si els mots, alliberats
de llur sentit primer, potenciant-lo, evoquen,
a poc a poc, desfent-se en espirals,
com d'una pipa el fum o el baf d'un plat de sopa
calenta.

JOAN VINYOLI,
"Passeig d'aniversari"

PS. Molt bon cap de setmana, Ramon. Un petó! :-)

dijous, 25 de juny de 2015

Heura



Si l'heura

fos el verb

haver,

t'hauria

abraçat

abans.


dimecres, 24 de juny de 2015

Rega-la

No és un capvespre.

Talment un brunzit
on el món comença

(verd ploma)

fins a l'incendi 
al jardí lluent.

"Nua i espígol."

Pssst.... també sé cantar això...igual que la Peggy Lee ;-)


dilluns, 22 de juny de 2015

Assaig

M'has demanat que estigués desperta. En el somni (el que jo basteixo, sola, a recer de la pell que voldries compartir) em crides. Sento la teva veu a la boca, al clatell, entre els pits, i prop de l'origen del món. Si has de ser hàbil, practica amb els noms que no me diràs. Sota el vestit de la llengua, una manera nova de fer. Tu i jo sabem que les de dues síl·labes més una destorben ... bes, bes, i un altre, es vessen damunt d'aquesta pell de lluna, pràcticament translúcida. Escric esdrúixola però dic mà, ull, braç, uf, cos, solc, més. Ja estic desperta. Fes-me rostoll. Arrisca't, arrissa'm, aterra'm. Escriu assaig amb moltes esses. Escriu-me bes arreu.

dimecres, 17 de juny de 2015

-TGE

 Mires de confegir unes ratlles per un recital. Surt TAL. Dius ratlles. LES. Dius programa. MÀ. Dius poesia. SIA. I dius, crec que ja ho tinc. NC (no es copia) :-D

PD. Inspirat per un comentari a ca la Carme de l'estimadíssim Xavier. I de l'Andreu, que m'encoratja. Petons a tots dos. 

Me'n recordo prou bé

I REMEMBER, de Damien Rice

Me'n recordo prou bé
el primer cop que et vaig veure
treure el cap per la porta
el meu va deixar de pensar

Me'n recordo prou bé
tenies el cabell humit
jo era immòbil a les escales
i el temps es va aturar

Vine amb mi aquesta nit
vine amb mi
perquè em costa creure què he trobat
vine amb mi aquesta nit
vine amb mi
Res em pot vèncer, vèncer, vèncer...

Me'n recordo prou bé
com d'un taxi en surt un llamp
veure com actuaves
i com jo havia perdut el compàs

Me'n recordo prou bé
d'estar al mig de tot
i la teua boca,
la teua boca, la teua...

Vine amb mi aquesta nit
vine amb mi
perquè em costa creure què he trobat
vine amb mi aquesta nit
vine amb mi
Res em pot vèncer, vèncer, vèncer...

Excepte tu, amor meu,
excepte tu, amor meu

Veniu, els que esteu perduts.
nedeu entre la molsa,
i espero que el meu seny se cobri com cal
treure la taca d'amor en paper machè

Veniu, els renascuts,
ara em puc ventar de tot,
sóc molt ambiciós en tot,
això's amor, això's sexe dur,

Déu em perdonarà
pro jo
em fuetejo amb desamor, desamor...

Vull sentir què has de dir sobre mi
sentir si vols viure sense mi
vull sentir què vols
recordo un desembre

Vull sentir què has de dir sobre mi,
sentir si vols viure sense mi,
vull sentir què vols,
què collons vols?

Traducció de Montserrat Aloy i Roca

PS. M'agrada quan comença a cantar ell...i sobretot el que diu.






dilluns, 15 de juny de 2015

(Blanc damunt de nit)


Escampa'm,
tanta plenitud de tu,
i ser només univers.

 Carme Rosanas



Una pell blanca.

Un miratge

de llum

sota les mans.

La molsa no encetada,

aquesta herba que em guaita

des de la pedra vertical

(miratge del que no puc escapar)

em dol als polsos

i als ulls gens grisos.

Pronografia,

m'ajec per a que les mides

del que entraria en els límits

ens confonguin com insectes,

si la gravetat els pogués afectar,

si la paret per on passo

no dugués aquella creu

damunt de la pell que sóc

quan tu m'allunyes

(blanc damunt de nit) 



núvol o cotó fluix



ditejar-se sense dir-se

i fer mapes a les costures

que s'encongeixen

per l'afecte que em tornes.


Una pell blanca,

 una mel d'ànsia.


PD. Bon dilluns a tothom. Un petó ben sincer :-)***


dimecres, 10 de juny de 2015

Onomatopeies sotabosc

www.alforjastark.com

He fet collarets de paraules que m'agraden. No goso posar-me'ls per si les empro malament. Per si no m'escauen prou. Algunes dius que són eficaces per anomenar l'orografia, però no llueixen prou a l'escot. Altres necessiten orelles on penjar-les, les onomatopeies vesteixen les admiracions. Deixar la paraula en l'aire mentre totes les vocals no es pronuncien sobre la bellesa. Perdona...una meravella se diu OBAGA. 

dimarts, 9 de juny de 2015

Saó

talls d'ací


A la parada del mercat, una dona de cabell curt es deixa temptar per una síndria roja i fragant. Mentre li clava un mos amb somrís afegit, una gota se li escola escot avall. Ella la recull amb l'índex i el llepa, i a ell la venedora li adreça unes paraules. Encaboriat, se n'allunya amb la síndria als llavis, no pas els propis, i li arriba una recança del desig que ja no pertoca (mals amics diuen) a la seua edat. Entra a casa per deixar-hi els queviures que faran de dinar, i es recorda de les cireres, d'aquell temps en què tot era amable i verd. 

Un temps després, en un sopar entre amics, algú anomenà Calders. Van convidar-lo a pensar-hi, però ell declinà la fita que el convidava a fer-se'n còmplice, i digué: "Gràcies, però m'espera a casa." Davant de tothom, l'home del desig que no pertoca (mals amics l'asseuen a taula) envià un uats confegit amb petons i síndria, la que ja és en saó. I encara avui se n'alegra.

dilluns, 8 de juny de 2015

Rissos


Estiu:

franquícia

de la pell.


divendres, 5 de juny de 2015

Caps a Calders?


Van convidar-lo a pensar. Els dits van recórrer tants cops l'alfabet de les seves pigues que demanà que li repetissin el prec. Hi tornaren. Va convidar-lo a pensar en ella.
                 
 %%%%%

Van convidar-lo a pensar. D'un esternut ben encertat el pensament caigué fulminat a terra. Un sospir entrenat com a ATS el va socórrer i el tornà a la vida. Vestit amb un llençol blanc, va començar a parlar en llatí amb un marcat accent segarrenc. 

¿?¿?¿?¿
Van pensar a convidar-lo. Declinà amablement la invitació. Preferia ser fidel al seu amic Calders, que sempre deia: "Van convidar-lo a pensar. Declinà amablement la invitació. Ja pensaria a casa." Casum lo Calders, sempre li prenia el primer lloc a taula. Sospitava que al llit també. 

ÇÇÇÇÇÇÇ

Van convidar-lo a pensar. Mentre es decidia, ella menjava cireres i deixava els pinyols damunt del pensament, que coincidia a la perfecció amb el solc perfumat entre els seus pits. No se'n sortia, ni volia sortir-ne, d'aquest convit. 



Esverat des d'AQUÍ :-))





dijous, 4 de juny de 2015

Contra el most

(des)fets des d'ací :-)

Si véns, pouarem
llum ran de terra.
S'espigarà la farina.
Posarem la pell
en bosses d'espígol,
i en desfarem 
els llaços i els braços.

Ens rebelarem
contra el most
i la civada
farà festa a la gola
en anomenar-nos, 
i tindrem
l'escuma del dies
als dits. 


dimarts, 2 de juny de 2015

D'ARBRE



L'extensió del TU, dins meu.
Tinc un arbre a l'escorça,
un braç potent de saba
que em marca la línia del sol.

(Es desdibuixa en l'aprop,
esdevé llum i silenci)

Amunt, com heura, com àliga,
i veure't serena i còmoda. I sàpida.