S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 30 de juliol de 2015

Li dol?

No és la meua, prò és guapa, eh? ;-)
A l'àngelus, la meua gossa udola. Que es digui Ànima pot ser indicatiu d'alguna cosa? Mentre, el gos que la festeja s'asseu pacientment a que surti de casa. Crec que vol acompanyar-la al cel ;-))

dimarts, 28 de juliol de 2015

Pel que ens uneix

Comença la setmana amb un aniversari. "Per molts anys, i mesos, i dies...un petó ben fort!" I a vosaltres també, per passar i deixar cèrcols d'amistat a ca la cantireta... gràcies! :-)*

PS. He contestat a tothom en un post de l'abril, un poema fresquet, fresquet, ACÍ!



Hi ha noms pel que ens uneix:
forces grans, forces petites.
Mira al teu voltant, hi són:
la pell que es crea com en una tassa mig buida,
les ungles es marceixen per allà on creixen,
les juntes encaixen pel seu propi pes.
Com les coses romanen tan unides
allà on les han deixades -
i la gravetat, diuen els científics, és dèbil.

I t'has fixat com la carn reneix
a través d'una ferida, amb gran vehemència,
més forta
que la superfície abans no provada.
Els cavalls tenen un terme per a això,
quan torna més fosca i millorada: carn preuada,

com tota carn,
se n'orgulleix de les seues ferides, les duu
com els honors després d'una guerra,
petits èxits clavats al pit -

i quan dues persones s'han estimat,
fixa-t'hi, és com una
ferida entre els seus cossos,
més forta, fosca i superba;
com el cordill negre fa d'ells un únic teixit
que cap cosa pot esquinçar o apedaçar.

Traducció de l'anglès de la Montserrat Aloy i Roca




divendres, 24 de juliol de 2015

De l'aigua



De l'aigua. Perquè em fas viva des de la gespa, i des de l'aigua, com si el verd fos alga, i dits llargs on tu crides fluixet "arxipèlag!", a cada fonema un tros de pell a l'aire, fins que la g n'és l'infinit del blanc. De l'ai, i de l'ufff, i del uix, i del riu estremit en els dits al clatell que neix en el mar, i a l'inrevés. Seu amb mi ran de cresta, guaita com l'ona mor en els peus que no vols veure fotografiats, i espolsa la sorra del rellotge que dius són els meus malucs. A cadascun hi ha un temps per trobar-se, com un trobador necessita un senhal per fer del desig el drutz. Navega'm, nega'm de llum...En els còdols rodons, sota les marors que ens conformen, un torrent en cada gota, de dalt a baix: "l'orella i el coll i el cap i el clatell", i em portes a tu. Des de l'aigua, perquè, amor, en tota aigua hi ha dos diftongs, que som tu i jo. 

dimecres, 22 de juliol de 2015

Garbí balla amb la cantireta

Perquè en JOAN m'ho demana, el gran George Benson ha vingut a ca la cantireta per complir el desig que va demanar AQUÍ. Si me sentiu cantar, el que dic ho trobareu en aquest enllaç. (properament, traduït a ca la cantireta...és una cançó preciosa...)



Psssst.... i si cliqueu aquí potser veureu alguna cosa que us farà gràcia. De res :-)

dimarts, 21 de juliol de 2015

Mossegar el blanc

Foto de la cantireta
 Pescar la melodia que dius s'amaga entre algues. Humitejar la piscina on em nedes des del desig horitzontal de l'herba. Habitar el verd de l'esperança sota els arcs de les celles que s'arquegen. I fer del micròfon la veu del cor. Diga'm que véns, que als rostolls hi neixen heures, que la nit és una síndria, i tu només vols mossegar el blanc...

PD. Arcs del Pati de la Universitat de Cervera, diumenge a la nit.

diumenge, 19 de juliol de 2015

SOMRIURE FUNKY

Es busquen 4 ànimes candoroses per ballar aquesta cançó. Cal que tinguin un somriure preciós, i que els ulls els espurnegin mentre llegeixin aixó ;-)

Ah...i bon diumenge tingueu, clar

dissabte, 18 de juliol de 2015

CARÍCIA ONDULADA

palpat des d'ací :-)


OS DEDOS NAMORAVAN-SE

Os dedos namoravan-se
da caluga suave

caian polas costas
debuxando aloumiños

e na curva brunida
da cintura redonda
onde medran as nádegas
brancas moles e olmas
concentraron a forma
da carícia ondulada


e inventaron o tenro
e apreixaron o morno
e viviron o calmo
dunha espiral moi leve
unha feliz dondura
unha paixón branquísima
de luas e de nuven


LOS DEDOS SE ENAMORABAN


Los dedos se enamoraban
de la nuca suave



caían por la espalda
dibujando caricias



y en la curva pulida
de la cintura redonda
donde crecen las nalgas
blancas moles y suaves
concentraron la forma
de la caricia ondulada
e inventaron lo tierno
y abrazaron lo tibio
y vivieron la calma
de una espiral muy leve
una feliz blandura
una pasión blanquísima
de lunas y de nubes




De "Do desexo en corpo e sombra" (1984), del poeta gallec MIGUEL ANXO FERNÁN -VELLO. Extraído de la antología de Francisco López-Barxas y César Antonio Molina.

dimecres, 15 de juliol de 2015

(la nina dels teus ulls)

Malevitx, o jo ;-)


Sota del balcó 
de la samarreta,
el blanc teixit.

I sota l'eix,
un mugró o dos
de blanc sense pors.

I al redós
dels "OH!",
el blanc dels ulls
quan em mires

des d'aquesta pell
i la petita mort
de tots els colors...

Dins del balcó
(la nina dels teus ulls)
el blanc i el teló.

dilluns, 13 de juliol de 2015

(Només!) llum

Deixeu-me ser feliç: reconèixer els que estimo en llocs on abans no hi eren, posar noms a activitats que no en tenien, i amarar-me de sol. Bon dilluns tingueu, i esplèndides migdiades ;-)

migdiada... ;-)




Quan et mostres tal com ets a la dona
que estimes, saps que la teva por

no és ben bé por. Mai has estat bona persona
però ara ets bona persona,

qui ets? És la liquidesa de la seua pell
que amara el món per a tu,

o la seva cara, caçada com una lleona
en la teva pròpia carn?

Aquest llit d'estiu és flonjo com una anella d'aliances
i una altra i una altra, semblants a les que

no tentinegen quan es toquen, semblants a les que
no suposen contracte,

semblants a les que l'or és només (només!) llum.
El núvol cobreix i aixeca,

i la son i la nit aviat ho faran, la flamarada
de l'amor se'n fot de les cremades

però només (només!) perquè el dolor xopa l'excés
de felicitat i no hauries de ventar-te

dels tresors davant mateix dels ulls del dia. 

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca


diumenge, 12 de juliol de 2015

SOMIAR EN CARAMEL

Aquesta cançó tan simple descriu a la perfecció el desig i la frustració. La música, la interpretació, l'harmonització...la fan sublim. És de la gran cantautora Suzanne Vega, a qui admiro profundament. Sospireu, somrigueu... Un petó, i bon diumenge. 




                                         
                                                                       CARAMEL

No em serveix
somiar en caramel,
pensar en canyella,
i desitjar-te.

No em serveix
remoure un desig pregon,
ventar un foc amagat
que mai sortirà a la llum.

Reconec el teu nom,
reconec la teua pell,
sé com comencen
aquestes coses;

però no sé pas
com viuria amb mi mateix
què em perdonaria de mi mateix
si ara no te'n vas.

Per tant, vés-te'n,
dolça fam,
no hi ha cap mossec
que em satifaci prou...

Reconec el teu nom,
reconec la teua pell,
sé com comencen
aquestes coses;

però no sé pas
com viuria amb mi mateix
què em perdonaria de mi mateix
si ara no te'n vas.

No em serveix
somiar en caramel,
pensar en canyella,
i desitjar-te.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca





dimecres, 8 de juliol de 2015

Enyor


Tot enyor té un punt picant. Com el dígraf inseparable, el de la llengua i el paladar. 
Parla'm amb la mà, damunt del clatell, imperativament caníbal. 

El darrer consol

Aquest home que escriu a sota és un prodigi. Perquè sap fer de tot, perquè s'esforça molt, perquè va ser un puntal per a les meues traduccions de l'anglès... Una gran abraçada, amic meu!

                                                              JA NO PUC FER PLANS...


Ja no puc fer plans a llarg termini.
 El pas del temps, implacable, voraç,
marca els límits precisos dels dies,
dels anhels i les pors.
La tendresa subtil i silenciosa
s'instal·la als plecs de la memòria.
Darrere del mirall que hi deu haver,
potser nostàlgiques imatges que retornen
com un reflex dels somnis que van ser, 
potser un horitzó llunyà,
l'instant inabastable?
La poesia és el darrer consol.


diumenge, 5 de juliol de 2015

Àtona

llegeix-me...

Hauria d'escriure un article. No pas un d'indefinit, ni un de personal (sí, ara em dius que te'ls saps tots, perquè cap t'escau prou) ni demostratiu (el blanc que neg(r)a la nit) ni numerals ni numerals...ah, perdona, em descompto si parlo de nosaltres. Interrogar-te sobre el qui, sobre el què: damunt del què, el qui. Possessiva, més aviat, i cardinal, i lila, i efímera. Deixa'm ser la vocal de les admiracions, i gronxar-me en l'última consonant. Deixa'm ser el teu pronom.


dijous, 2 de juliol de 2015

El bany




EL BANY, 
                  Joan Vinyoli


A l'aigua ens abracem: té el pubis 
escarolat, la gropa sumptuosa, 
que en jo tocar-la es fa més plena encara. 
M'hi encavalco. 
                          Fuig. 
                                   Entrecuixem. L'agafo 
pels flancs, amb besos l'asfixio. 
                                                  Fuig 
un altre cop, però ja llangorosa, 
flonja i ardent. 
                        Així que surt del bany, 
regalimosa, les agulles d'aigua 
li queden pel cos evaporant-se 
són crits d'amor. 
                          Aleshores parlem 
amb ajut de metàfores. Com dir si no 
l'excés d'aire calent que abrusa el pit, 
el segament de cames i genolls, 
el cor que se'm desboca quan la miro 
dreta o jaient. 
                      T'adoro 
fins l'esquelet.

Blanc samarreta


Trascendeix el blanc de la samarreta. El cèrcol intern de la lluna plena. El vuit que no s'omple amb la copa. El del compta-quilòmetres-enrere que miro amb desacceleració alentida... 3 vestits, 2 llavis, 1...El de les randes negres per destacar-ne els batecs dedicats. El pòquer sensual.