S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 30 d’agost de 2015

GASTROTECA INSOMNE



CLITORÍ: (Medecina) Part de l'anatomia femenina situada a la ciutat de Torí, a Itàlia. El nom de Torí ve de TAU, paraula cèltica que significa "muntanyes" (si ho diu la Viquipèdia...) Pos lo que deia, part de l'anatomia femenina situada entre muntanyes allà a Torí ;-)

BORDgasme: (Botànica) Dit de l'orgasme no reglamentari, rústec i silvestre.

sosTINYAdors : (Vulg.) Ronya als pits, sigui per la manca de fregament propi o aliè.

GENTrepà: (Sociol. ) Agradable sensació, encara no estudiada per sicòlegs i altres espècimens de sinyors, que consisteix en posar-se en una aglomeració, no necessàriament per conèixer gent. Si et toquen els malucs, l'anomenen "gentrepà de pernil". Si, per contra, et magregen els pits, se l'anomena "gentrepà de formatges variats".

PITreratura: ( Lit.) Dit de la modalitat de corseteria que estampa fragments seleccionats del "Tom Jones" del Henry Fielding, o bé de "Lady Chatterley's Lover" de D. H. Lawrence en ambdós copes del sostenidor. Amb lletra petita, és clar ;-)

PEPSIcòleg: (Psic. ) Estudiós dels efectes del cervell en les begudes ensucrades. Si és de la competència, se li diu FANTASIÒLEG.

BESUCREJAR: (Esports) Modalitat esportiva (no olímpica, ep) que consisteix en comparar la quantitat de sucre a què equival el cos estimat.

GELATitud: (Física) Distància que hi ha des d'un punt qualsevol de la persona que menja el gelat fins a l'equador de l'altra. S'entèn que entre les dos hi ha unes forces que les atrauen fins a convergir en l'A trabucada del cornet, i blablabla...

MELICS: (Matem.) Incògnita per sota el melic i per damunt dels òrgans sexuals.

PS. Us deixo amb aquesta música deliciosa per imaginar cossos (coses, coses... ) en aquest darrer diumenge d'Agost, que ha estat molt productiu en escalfors a ca la cantireta. Petons...

dissabte, 29 d’agost de 2015

Més fàcil anar que...

Antaviana, sempre :-)


Abans de venir el cor em va cap a la dreta. Camino torta. Veig un sol cos amb un sol braç, una sola boca, un sol desig. Apostrofo les vocals amb les que t'admiro. Tota jo sóc una A, on convergeix el somriure i l'arravatament. Desa el gelat, trabuca la vocal, posa-ho tot dins...

De tornada em caus. Els ulls van a la dreta de la D. Ets una forquilla que no enforca res. La lletra R no fa remor. En sé l'origen de la N, però aquesta no...no... Somric però ja no em veus, tal com em demanes. Sóc una A, com abans, amb els antònims per endevinar. 

dimarts, 25 d’agost de 2015

Juxtaposats

JUXTAPOSATS

Deus
ser
l'erra
de raig,
o faig
del bosc.
Goig.

Deu
ser 
l'essa
de l'ais,
del cos,
del solc.

Tòpic:
flama
de gel
sobre
pell
insòlita.

Deus
ser 
remor.
Fonema.
On?
L'ona.
La mà. 

Em deus
seure,
un jaç,
una ç,


ja saps.





dilluns, 24 d’agost de 2015

Òpera prima

Balcó. Sí, balcó. O gènesi ;-)

La jardinera, una noia extremament curosa en la seua feina, hàbil fins i tot en l'abandó de les males herbes en torratxes i testos aïllats, es delectava en l'òpera més trencadora, més propera a un còctel entre la Nana Nomoscuri i en Diango Reinhardt que als Bee Gees, mentre feinejava (nua, sempre, era preceptiu) al migrat balcó que era la viva imatge de la insensatesa feta botànica, o almenys això en pensava ella. En el moment en què el trobador, un xicot no gens magre que estudiava cant amb poca traça, advocat 
en les seues estones lliures de raves d'esquena dreta i faves esquifides, escometé la primera nota de "Rosó, Rosó, llum de la meua vida..." (la seua òpera prima) sota el seu balcó, una margarida amb intents suïcides va saber que era el moment d'acabar amb la tortura infligida per aquell poca solta a ella mateixa i a totes les seues companyes de superfície. Per sort, el balcó va caure pel seu propi pes al cap d'una setmana, sense provocar cap altre comentari que "Mira que eren boniques, les flors de plàstic del balcó, i aquella nina inflable... sí, home!... la que duia una regadora a les mans, osti, estava boníssima..."

PS. Gespa que creix sense control ( i amb barrufets ) al cap de la cantireta, trasplantada des de ca la Carme. Gràcies!!



Un cop, jo

vaig esdevenir set vedells espanyols en un prat enorme,
somnolent i anònima.

Una com-si-tuació estranya per a mi, però completa.

Llum damunt del clatell
del temps
com dues ales d'un sol estornell,

o amants tan feliços
que cap dels dos li cal pensar en l'altre. 


Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca


PS. Un poema sobre la felicitat de saber-se prop tot i la distància. Que tingueu un bon dilluns. Petons...




dissabte, 22 d’agost de 2015

48 anyets


Avui faig 48 anys. O 20 i 20 i 8. Ho puc celebrar de vàries maneres: amb un petó de 48 minuts, amb 48 petons, amb un passeig per 48 llocs que tu i jo sabem, amb un menú degustació de 48 forquillades, amb una col·lecció de cançons que durin 48 hores... Accepto petons, passejos i paraules com a regals. També accepto regals d'altres tipus, tot és negociable, fins i tot les sumes i/o les restes d'altres edats ;-)

divendres, 21 d’agost de 2015

NO ET TINC POR!



"No em mereixo això. No et tinc por. Tinc la maleta feta, no he esborrat les trucades, ni les notes, ni els retrets. Dels cops a la cara , i les esgarrapades, i dels esguinços, me curaré. A l'hospital ja estan avisats. Si hi tornes t'esperen amb unes manilles. Me'n vaig. Ho sap la policia, els veïns, la meva mare i la teva. Ho sap el poble, i no em fas gens de por. Tu ho saps i tothom ho sap. Que l'amor no és control, ni gelosia, ni amenaces, ni designis poc i gens entenimentats. Que no n'has de fotre res del meu armari, que mirar no és cap amenaça de res ni meua ni teua ni de ningú...que si beus no hauries de venir a casa, a plorar perquè t'obri la porta i després et trobi dins meu com si jo no existís, com si només fos una vagina on abocar la merda que dius em farà un fill per a unir-nos... no, no vull saber que véns, no vull saber amb qui vas perquè marxo del teu costat, allà on NO TINGUI POR de llevar-me i veure el monstre dia rere dia, al cap i al cor i als llençols...tampoc vull fer-me amiga de ganivets i navalles per llevar-me la vida...que dir-me que mataràs els nostres fills per a que no tingui a qui estimar, i a les meues amigues, i a tothom que em vol bé, i hauré de viure NOMÉS  amb tu...què t'has pensat!!!...lo teu no és amor, ni respecte, ni tan sols humanitat... Saps? quan comenci a caminar cremaré el meu dni, i tota la roba que he esperat a abandonar rere meu, i no m'aturaré per res, saps? ....per res, només per arribar on aquesta dona que era abans de conéixe't sigui sencera, sana i estàlvia... i dormiré tota la nit, cada nit... SENSE TU."

PS. En memòria de totes les víctimes de la violència de gènere. Cada cop que es mata una dona, una part de mi es rebel·la contra aquesta xacra anomenada MASCLISME. Vull pau per a les dones que m'envolten, les que fan aquest món molt més tendre. 



Caminà per mirar-te amb el cap ben cot,
es preguntà si la tristesa tenia sortida.
I ara, qui la durà a casa?
Sabia que aquest cop no en seria l'últim.

I s'espera allà, cercant un salvador,
algú que la salvi d'ella que agonitza,
sempre recula 10 passes i n'avança una,
està cansada, però no s'atura.

No s'atura (6)

Cada dia es posà dempeus, esperant una claror nova,
tancà els ulls i amb una veu de somriure digué
No t'aturis, no, em pertanys.
Plorà, potser és massa tard.

Caminà per mirar-te amb el cap ben cot,
es preguntà si la tristesa tenia sortida.
I ara, qui la durà a casa?
Sabia que aquest cop no en seria l'últim.








dijous, 20 d’agost de 2015

Verd a la pell

monda-loves.blogspot.com
Duc aquest vestit com una segona pell. Lluent, de flors (flors no, petons), curt com la mà que estudia abastar-me des de dins. Escotat, perquè la pell sigui motiu d'orgull tant si véns a rebre'm com si et quedes rere meu. Entra-hi, inspira't, pinta't el fons als palmells i sigues-ne erotisme escrit, música per als sentits, ironia de la vida i literatura amb faltes... sense, no és pas tan suggeridora ni trencadora, com els versos, teus i meus, que s'escapcen per la dreta. El duc per a que me'l treguis, per a que n'escampis les llavors, per a que em tinguis present quan el meu sobrenom sigui damunt teu. Un desig escrit a la pell. 

PS. Com diuen, fer anys (dissabte 22) també comporta fer canvis. Al bloc són evidents :-)

dimecres, 19 d’agost de 2015

EL CERCLE ON CREMA



L'aire d'argent 
que envolta el sospir

perquè no hi ets

i aquesta gravetat perenne
del cos, de la pedra, del sot,

i el cercle on crema el desig

(no flors, petons)

fabrica versos humits

(sóc rou de tu)

en cada bri d'aigua

en cada glop d'herba

(canten els grillons
que em desclouen 
el tu)

...

digues...

pigues


dimarts, 18 d’agost de 2015

PERFECTAMENT RECORDO...

Tàpia amorosa ;-)

Perfectament recordo que venies
pel carrer de la mar, amb foc als ulls,
quan em veieres en el fosc on t'esperava.
Sense dir res vàrem anar a un carrer
del vell raval, terrós i pedregós i rost,
i, allà, contra la tàpia d'un hort ens abraçàrem
sota la nit, de pressa, no fos que ens veiés algú;
i quan el goig fou caçat fins a l'esglai convuls
vaig sortir del teu cos i ens vam separar corrents,
i més tard ens trobàrem i ens vam mirar com si fóssim
uns altres, ja per sempre units.

Joan Vinyoli, "Vent d'aram"

Educaula62
Col·lecció Educació 62
Barcelona, maig del 2015


PS. Benvingudes siguin les parets de tàpia, i els camins, que callen els cossos que estimen...


dilluns, 17 d’agost de 2015

LLAVIS



LLAVIS 

Quina és l'estructura dels llavis
que tenen cura dels sons
que poden cridar fort, llargament,
que poden esperar i romandre silents?
Ahir jo dominava les paraules
i besava els llavis lleument -
la seua dolça blanor
ara roman damunt dels meus
llavis diligents,
exigint-los, com si per sempre,
la meva terrible condemna.

Traducció de l'anglès ( i aquesta, del rus per Anne Stevenson i Eugene Dubnov) de Montserrrat Aloy i Roca

PS.U. Durant la setmana posaré poesia. Demà, un Vinyoli altament suggerent. Dissabte faig anys... 

PS.DOS. Que tingueu una excel·lent setmana, començant per aquest dilluns. S'accepten petons a canvi de (gairebé) res ;-)****

diumenge, 16 d’agost de 2015

Malucs (meus, seus...)

Sinyora com cal, treta d'internet


PER L'ÚNIC HOME A QUI LI AGRADEN ELS MEUS MALUCS


Hi havia aquella crema caríssima de França
que prometia la desaparició dels clotets
si una s'hi afanyava amb nocturnitat.
Llavors, quan això no rutllava, Kiko, la massatgista
a Profile Health Spa, enfonsava els seus polzes
en la meua carn mentre m'explicava
en termes quasi científics que les seues mans aspres
podien trencar fins el glòbul de cel·lulitis més rebel.
Jo xisclava, em sortien morats, però res
més succeïa. Quan es curaren, les cames encara semblaven
farinetes de tapioca. Hi havia el mètode "corró"
del que n'era devota des dels 12 anys 
en què em pastava les cames grumolloses com si fes pa.
Genolls de Mató, Cuixes de Tro -
m'ho vaig sentir tot - sota l'aparença de la burla,
sota el paraigua foradat que confonem amb l'afecte.
Vaig aprendre a triar vestits llargs
i mitges fosques de llana, pirates en lloc de shorts,
i, així que vaig poder, banyadors amb faldilleta.
La nutricionista va dir que potser les pastilles Royal Jelly
desintegrarien el greix. Vaig beure 8 vasos 
d'aigua cada dia durant un mes. Vaig menjar només
bistec durant una setmana. Seguia els consells de tothom,
amb la por de que si no ho feia, els meus malucs
serien només culpa meua. La liposucció
era caríssima. Els shorts fabricats 
amb plàstic-que-fa-suar-la-tira i anunciats a la darrera pàgina
del Telva no funcionaven. Nedar, caminar asseguda, aixecar cames.
Violent, especialment si ets feminista.
Pensava si l'Andrea Dworkin hi havia deixat de pensar,
i com. Si la Gloria Steinem fa aeròbics, 
i ho afirma en públic perquè s'ho passa bé.
Llavors vaig llegir en un llibre d'auto-ajuda:
Si aprecies els teus malucs, ells t'apreciaran
de retorn. Tot i que no va ser un amor a primera vista,
agraïa les meves cames perquè em pugessin 9 pisos
el dia en què l'ascensor de la feina s'espatllava;
per aquella carrera breu que m'impulsava
entre les portes del metro a punt de tancar-se
per tal d'assistir a una pel·lícula de cinema;
per sostenir les meues nebodes, encamellades l'una
a cada cuixa, els seus caps enfonsats a la meua falda.
Crec, de fet, que va ser en aquell moment
que feia de tieta en què vaig oblidar un instant
el dilema dels malucs i vaig començar, completament,
tal com es diu, a gaudir de la vida. Per tant, quan més endavant va passar que
em vaig enamorar, i de regal,
l'home digué que li agradaven els meus malucs, no m'hagués
hagut de sorprendre tant. Primer creia que era un malentès -
li agradaven els meus ulls, que algú sospirava per un besuc,
o que volia desesperadament un mocador d'un sol ús. 
I tampoc era fàcil dir feliçment oh, gràcies,
i fer-li-ho repetir tot. Vaig seguir preguntant
si n'estava segur, esperant la rematada
de l'acudit mesquí sobre el tema dels malucs.
Vaig fer-li una carícia al ventre de la cama, morena i ferma,
amb muscles bellíssims remoguts a la part posterior.
No era coherent igual que l'amor tampoc no n'és.
I llavors es va tornar coherent del tot. 


Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca





dissabte, 15 d’agost de 2015

:-)

Hi ha nits en què una està vagarosa. I decideix penjar cites que li escauen (o cauen, depèn d'on les busqui):

1. No hay amor sin instinto sexual. El amor usa de este instinto como de una fuerza brutal, como el bergantín usa el viento.
» José Ortega y Gasset  (1883-1955) Filósofo y ensayista español
 (Vés quines coses de dir....of course!! ;-) )

2. El amor es el único deporte que no se interrumpe por falta de luz.
» Noel Clarasó  (1905-1985) Escritor español
(Les olimpíades en són una prova. La llàstima és que els jutges també estan fent de les seves, com roncar... o no)

» Luis de Góngora  Poeta español
(Ja la saben, els fabricants de matalassos, aquesta cita? No??? Llàstima, tant de bon rotllo que dóna...)

UN ALTRE DIA, MÉS. DE MOMENT, AQUESTA CANÇÓ... "Vols ballar amb mi?" :-)

divendres, 14 d’agost de 2015

Aquí

Cauen estels damunt dels ulls però els tinc tancats. Pregunta'm perquè: "El teu alè m'enlaira mentre aquest cos teu ja no m'és estrany. No saps l'ànsia de que el tu i el jo es facin u, de que per fi ja sé on et torbes, on les corbes del meu cos amiden la nit i la fan pregona, on (si fossis mar) diries que l'escull (qui escull) pot assaborir abans la presa. Levito en contra de la forma, ni el llast més llaminer em faria tornar sense tu. Laberint. Cintura. Tint opac sobre blanc". Dius lluna però no és singular ni tan lluny: en el meu melic ara ressona la teva veu cadenciosa, i em faig mel. Cauen els teus ulls: "Si els vols, m'has de donar un bes aquí, en el fos en negre..."




dilluns, 10 d’agost de 2015

CREMA

Un àpat de nit. Un carbassó brillant, túrgid, estival. Llevar-li la pell a tires, amorosament, sense pressa, fent un carpe diem de treure la disfressa a l'hort. Agafar un ganivet i fer-lo a rodelles, semblant als petons en la imaginació: mida i durada. Fer bullir l'aigua. Guaitar lentament com es fan les bombolles a la seua pell. Els calfreds amb la punta dels dits. Triar una hortalissa allargassada, blanca, perfumada, que es despulla tendrament sense perdre el blanc original. Mateix procediment amb l'alba vertical, la que també pot ser despentinada, per a que es cogui en el cos. Foc suau. Diga'm què vols sopar, que em vols. Acaba de ploure. Barrejo els blancs d'aquesta menja canicular. Sóc crema. Sopa'm, sense cullera. No ens cal.


dissabte, 8 d’agost de 2015

Lleu (re)

Pou deliciós...


"Hi va haver un cop en què no em vaig adonar de que a fora plovia. El meu cos tenia altres humitats en què fixar-se" . Ell, per reblar la cita, va afegir-ne una altra: 

Sólo hay dos cosas que un hombre y una mujer pueden hacer en un día de lluvia. Y a mi no me gusta ver la televisión.

"Te la tradueixo al català o no cal?". Fora, plovia un altre cop. Però tampoc s'hi fixaren.

PS. Sigueu feliços... ;-) Per dilluns, dimarts (és llarg però MOLT intens) aquest poema traduït. 


divendres, 7 d’agost de 2015

Càntir de 7è aniversari

Museu Trepat de Tàrrega. Foto de la cantireta.

AQUEST ÉS UN POST D'ANIVERSARI. Acumulo 7 anys de ser, dir-me i escriure com a cantireta. He mirat de dur-vos un poema bellíssim sobre el llenguatge, l'amor a les paraules i la passió per la música, les 3 coses que em conformen. Els que em coneixeu pel que escric direu que m'escarrasso, que ja ho sabem, que no calia... Els que sabeu si tinc la pell suau també m'ho direu, però d'una altra manera. A TOTS, GRÀCIES PER 7 ANYS DE LLEGIR-ME, ESCOLTAR I DEIXAR MOLLES. Molts petons...

L'ORELLA ÉS UN ÒRGAN FET PER A L'AMOR


Fou el primer a abandonar-nos, el llenguatge.
La Gran Migració de les paraules. Quan la gent 
parlava es piconaven mútuament a la boca.
No hi havia vocabulari per a l'amor. Les dones
esdevingueren mascles i ja no podien 
parir l'efusió o una senzilla carícia amb els seus
llavis. Les llengües malfeinejaven l'obscenitat
i el regust de les males intencions. S'ajagué a les ciutats
com la boira ofega tot el que es veu. Les meues 
orelles pregaven ocultar-se i tenir l'ocasió
de fer-se a la guerra. Arreu hi havia la podridura
del nostre so. Algú digué que li feia memòria
de quan en Sonny Rollins ja no hi era.
El món féu córrer històries de com l'aire
mai tornaria a ser el mateix ni ens perdonaríem. Fou la fi
de la civilització i enlloc no podies sentir
les primeres notes de A Love Supreme. Era com si
en John Coltrane mai no hagués nascut. 

Traducció de l'anglès de la Montserrat Aloy i Roca

dijous, 6 d’agost de 2015

El xicot de Venus

La xicota d'Alexandre Cabanel, potser ? ;-))




S'assegué damunt seu durant hores
estrenyí la seva cara a la d'ella
pits rosats ufanosos     les seues mans
li esbullaren el cabell
com serps carinyoses


li donà rissos, esberlà
fissures per sota la carn
carn prodigiosa, i espatlles suaus


ella a ell li mostrà
com usar la seua llengua
per a donar forma a un cor
des d'un bloc de gel

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

Ps. Participació eròtica a Lo Càntich del proper número de setembre ;-)




dimecres, 5 d’agost de 2015

SOON, yes...




Aviat, oh aviat la llum
passarà endins i calmarà aquesta nit eterna
i espero aquí per a que vegis
la nostra raó de ser aquí

aviat, oh aviat el temps,
tot el que movem per guanyar, arribarà i ens calmarà
el nostre cor és obert,
la nostra raó de ser aquí

fa temps, es va tornar poema

aviat, oh aviat la llum
serà nostra per forjar-la per sempre, i el dret també,
el sol ens hi durà
la raó de ser aquí

aviat, oh aviat la llum
serà nostra per forjar-la per sempre, i el dret també,
el sol ens hi durà
la raó de ser aquí


Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

PS. Un encàrrec... 





dimarts, 4 d’agost de 2015

Exposició perfecta

Vels de la xarxa

Selfie

El sostre blanc il·lumina
la nuesa del meu cos
(Exposició perfecta).

Agafo la càmera.
Espremo. Jugo. Premo.
Dits experts busquen...

És el moment,
plaer d’un instant,
les teues mans.

Borrosa imatge 
de dues ombres -
la tremolor desfà
la nitidesa ...

La imatge no veurà la llum.
Serà a la capsa de tresors
dels delictes del meu cap.





dilluns, 3 d’agost de 2015

aDUNAr-se

Imitació d'un cos ;-)


L'escola d'escriptura em torna ximpleta. Ara volen que escrigui sobre i al desert...però potser aquesta definició els fa mirar-me amb bons ulls. Saps què? Ho provo: 

"aDUNAr-separar compte ("OH!...guaita...wow!!") en l'acumulació de sorra en parts suaus i ondulants d'un cos."

I ara vaig a dutxar-me. Em pica tot. 

PS. Participació eròtica en els Relats de la Carme ;-))

PS dos. Per cert, bon dilluns a tots. La cantireta NO tanca el bloc aquest estiu. Donaré feina... ;-)**

diumenge, 2 d’agost de 2015

Gastroteca eròtica

Vermella, jo? :-)))


ORGASMitzar-se: dit de les persones que planifiquen una "petita mort" amb suficient temps per a que la seua parella estigo al cas...

aBESAR: acostumar una persona al tacte i tracte dels llavis de l'altra, fins que se facin gairebé indispensables.

esCAUfor: dit del lloc en l'anatomia humana on hom s'amagaria per gaudir del caliu de qui el proporciona.

FEL·LAcitat: Moment gloriós després de la lingüística exquisida. O morbosintaxi, que ve a ser lo mateix :-DD

PANA cuita: Dit de les postres molt apreciades pels italians. Poden ser de cotó (normalment s'encongeixen quan es posen al plat) o de cotó i polièster (llavors destenyeixen). Hem d'entendre que aquests processos passen a l'estómac. Si us afecten més enllà, consulteu un sexòleg. O un poeta :-)

NUUTEELLA: postres femelles, noruegues o sueques, ara no ho tinc clar (Dedicat al JOAN...un petó!) També hi ha una versió finlandesa, masculina, les NUUTël KRGuÏs. No se sap de què està composta, ningú n'ha esbrinat la traducció al català. 

MELÓbby: organització mafiosa a l'hort. Hi ha una subespècie, el MELOQUAÇ. Defugiu-lo tot el que pugueu, dóna conversa a les bledes més toves...i després en fa suc! :-))

PETOmàquet: Hortalissa femella, sucosa i perillosa. S'abraona sobre el pagès i el deixa vermell de galtes avall si es descuida...

P.S. Sigueu MOLT feliços durant aquest diumenge, i somrigueu, sisplau!! La setmana que ve tindreu una sorpresa al bloc...

dissabte, 1 d’agost de 2015

Sinònims de mi

seda negra (de la xarxa)

Deixa'm dir-te delit. Dels dits, del delicte de llepar-te'ls. De posar un punt damunt de les is (incandescència, ignició, incendi) que no ignores. Ara, febre. No pas d'hivern: la nostra comença quan la roba s'acaba al genoll i a les espatlles, des que s'insinua la flor fins que es cull i s'assaboreix (síndria...), i no es reclama res a la botiga, encara menys perquè et plau saquejar (no és cap secret) l'armari més cobejat: el calaix olorós de la sina i del botó que prem el descens al cel subterrani... I ara, ànsia, que comença i acaba on la pell és més blanca. Sí, tots són sinònims de mi, perquè dominar la llengua és important...