S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 29 de setembre de 2015

L'ESCALF DE LA TARDOR

"No ens escau, segur. Però he pensat que ja que som criatures tardorals, perquè pengem els desitjos dels arbres on ells també deixen anar els seus, com fulles, aquest poema... i gràcies per llegir, com sempre..."




L'escalf de la tardor
és diferent de l'escalf de l'estiu.
Un madura les pomes, l'altre les torna sidra.
Un és un moll pel qual passeges,
l'altre la columna d'un cavall magre que neda
i el riu fent-se cada dia un grau més fred, fins al glaç.
Un home que pateix càncer abandona la dona per l'amant.
Abans ell no se'n va, ella redreça els cinturons al vestidor,
reorganitza els mitjons i els jerseis de l'interior del canviador
per colors. Això és l'escalf de la tardor:
la mà d'ella aparellant les sivelles d'argent amb l'argent,
sivelles d'or amb l'or, penjant-les cadascuna
del ganxo on pertanyen en un armari a punt de ser buidat,
i dient-ne delícia.

traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca




dilluns, 28 de setembre de 2015

DESIG (sí!)

Si em perVERSteixo ... He fet un 69, en vers, perquè un altre poeta també ho provà. Llegiu de cap a peus, o bé des dels peus atureu-vos allà on vulgueu. Jo no us aturaré pas... Bona setmana, que comença força càlida, independent i catalana des de Fraga endins ;-)




DESIG

El desig del teu sexe
arbora la meva boca.
Amb tots els sentits, el plaer
creix en sensacions
que intenten dibuixar-te-les.
Mentre, a les mans, tèbia,
d'una humitat goluda,
la meua llengua s'omple
i et trobo els llavis
i et solquen el cos,
les pigues que marquen
les fites que
segueixen dreceres.
Faig i refaig viaranys
damunt la teua pell suada,
el frec dels teus mugrons, 
dolços i durs. 

divendres, 25 de setembre de 2015

ENCENDREÇAR



ENCENDREÇAR

Calar foc a l'ordre:
dels peus, el cap em bull.
Als dits poso neurones,
i res em falta tant
com el teu tracte
nerviós
de la meua pell
en saber-te foc.
Prop, volia dir prop.
Del gris, l'escorça
nua com arbre,
viva.

Vine, desendreça'm.
Crema'm. Anota'm. 
Fes-me cendra,
i fes-la ben plena. 

dimecres, 23 de setembre de 2015

JA TARDO(R)



I be water, my friend... ( o tubi, vota, tubi ) depèn de com es miro. Ja hem començat les classes, tant a l'escola com a casa. La pubilla s'exclama de perquè lo Duchamp va arramblar amb un urinari i el va exposar al mig del noré. O de la merda d'artista (sic) que segons qui paga per tenir a casa. Per cert...lo plançonet està nimorat!!! (fa molta gràcia veure'l tirar petons al so del nom de l'aimada, ainx...) I jo, siguent vil-lingüe, ço és, sent infidel a la llengua (castellana), perquè a mi sempre em BULL, la llengua, si és per esmentar coses com les anteriors. Riguem, que almenus demostrem intel·ligèntsia... Ah, i petons (amb llengua, of course!!) ;-))******

Bastir la pedra amb el bes

Camins de Sikarra...OH!

Divendres passat, remenant papers (poemes per a llegir a Gironella), vaig trobar aquest poema, dedicat a la vila closa de MONTFALCÓ MURALLAT. Degut a que part de la meua família prové de la comarca propera a la que habito (blablabla...), el testimoni del que havia de sortir al bloc també el vaig deixar escrit al Twitter. Ara, com a deute personal amb la terra que em fa ser qui sóc, el publico aquí. Des d'aquí vull agrair als tuitaires de la Segarra que em donen recolzament amb els seus retuits, favorits i comentaris... gràcies, i segueixo #segarrejant amb valtres. Un petó a cadascun, com més us agradi... ;))


Caldrà buixardar la pedra
per abellir-la a ulls del guerrer.

Cal que els montants,
simètrics, siguin bellíssims.

Així com a la terra,
els portadors de calç
faran la façana més subtil
al núvol i a la boira,
i podrem esperar que la sageta,
ferida
necessàriament de sang i fusta,
ompli les nostres boques
de les línies amb què les llindes
teixien imatges i noms propis
sobre la vida,
sobre la mort,
sobre l'eternitat.

Caldrà aprendre a treballar
la paraula amb el bes,
i el bes amb l'esquerda
del temps.
I estimar el guerrer,
setge de segles,
turó diví. 

Montserrat Aloy Roca



dimarts, 22 de setembre de 2015

I hi ha els rostolls

Hi ha el camp segat
a la tardor. 
És un ble
que ronseja i xerra
de tu a tu 
amb el raïm.


I hi ha els rostolls.

Fes una pinta
de dits aspres
damunt de les tiges

...

Fes veure que endreces
                                                                                                      el rostoll encès.
                                                                                                     
                                                                                                   ...
I fes-me paral·leles
a les ves baixes
                                                                                                              del meu cos nu.


diumenge, 20 de setembre de 2015

Boig per tu ;-)



Aquesta cançó és deliciosa. Cada cop que la llegeixo em fa somriure... I que el  diumenge us provi i us faci encara més eixerits del que ja sou, si és possible... 



The Cure
(del disc "Kiss me kiss me kiss me", 1987)

Ets tan bonica que (et?) faria qualsevol cosa
besar-te des dels peus
fins on et comença el cap (1) 
ets tan perfecta com no se'n pot ser
em fas venir
venir fam un altre cop

Tot el que fas és irresistible
tot el que fas és senzillament besable
Per què no puc ser tu?

Correré en cercles
em quedaré sense alè
et cruspiré sencera
o t'abraçaré fins a morir
ets tan meravellosa
massa bona per ser real
em fas venir
venir fam de tu

Tot el que fas és senzillament delicat
tot el que fas és força angelical
per què no puc ser tu?

Em fas tombar el cap quan et gires
fas que el món es giri a l'inrevés
estig boig per tu, mossegat, fregit, pescat,
estic enganxat com el pegament
em fas venir
venir fam de tu

Tot el que fas és com de somni
tot el que fas és ben bé deliciós
per què no puc ser tu? (3)

Ets bàsicament elegant

(1) Digueu-me trapella... vaig sentir "hair" en lloc de la paraula que diu ("head")  Ains!! 
:-DD

Ep! traducció (Amb la col·laboració d'en Robert Smith) de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca


divendres, 18 de setembre de 2015

Després de tu

Avui, a les 8 del vespre, en companyia d'unes poetesses de gran nivell, llegiré les meues lletres a Gironella, i les que he traduit d'altri. Ara, permeteu-me que us deixi amb un parell + 1 de poemes deliciosos d'una poetessa finlandesa, l'Eeva Kilpi, traduïda a l'anglès. 




Què és aquest soroll que em desvetlla a mitja nit?

És la biologia. Reclama el seu dret.
De nit el pots percebre més
clarament, quan els 
sociòlegs dormen.



no, perdona, he topat amb tu,
però, gràcies per tocar-me.

Vora els ulls, arrugues felices.  

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca


Somrigueu...la resta, després del somriure, ve sola... Gràcies per ser-hi... i molts petons, és clar ;-)



dimecres, 16 de setembre de 2015

A bocades, poma

Aquesta fruita em fascina. Té gust, volum, tacte, sonoritat (digueu-la poc a poc, notareu la dolçor arreu) i en olorar un pastís us durà a la felicitat. Mireu quin poema van confegir per ella... no em digueu que no és fascinant... ;-)*



                                                 APPLES, by Peter Heller 
                                                           (POMES, de Peter Heller)


Les pomes t'atrauen                           per tant, parlem                                             de pomes

Posem per cas que et tingués a les mans        com una poma                          rodona i roja

I besar-te                                          a bocades                                          damunt la taula

Sota l'arbre                                      on et vas deixar caure                                          TUMP

I vas aixecar el braç                      dins l'ombra fresca                                          a l'herba

I et contenires                                     cruixent:                                                   Déu meu

Riuria                                                   sabent                                                  els somnis

Demanen                                            cosa semblant                                          mos a mos


Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca


dimarts, 15 de setembre de 2015

T-r(grrrr)-e-b-a-l-l

En cas de ràbia contra la paraula "t-r-e-b-a-l-l", apugeu el volum i no us abaixeu els pantalons... La vostra dignitat NO s'ho mereix (Per als que maldem i malden per fer la feina el millor que sabem/saben, tot i que a cops diem que "estem morts (de cansament)") Una llarga abraçada... i un petó. 

dilluns, 14 de setembre de 2015

Ajaguda sota pomeres

pomeres sense pecat...poc originals ;-))



O Tu,
que un cop et vas topar amb mi
ajaguda sota pomeres després del bany,
perquè no em vas ofegar abans de parlar-me
en lloc d'omplir-me amb la mel blanca i salvatge dels teus mots
i llavors deixar-me a mercè
de les abelles del bosc.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

PS. Que aquesta setmana que comença, dolça en desitjos, vermella al plat (en les postres), corba en versos... sigui plaent en tots els sentits. Durant la setmana, més corbes de cantireta per a tots vatres. Petons...

dissabte, 12 de setembre de 2015

Etimologia de bellesa

Pit perfecte extret de Pinterest ;-)

Saps, amor? La bellesa no és una paraula plana, és ondulada. Com el meu ventre, els pits, i aquest comiat enterbolit per la concavitat del meu cos on penges els teus ulls per si te'ls puc tornar a la propera. No, jo no sóc gens plana, tot i l'origen. 

dijous, 10 de setembre de 2015

LA GANA

molles d'internet...no atipen... 

Aquella engruna de pa, diària, rutinària, servil, no li apaivagava la fam que l'aturava. Les notícies d'altres amants el fastiguejaven. No era pas aquell el tracte que volia. Ell somiava petons dolços, puntes de llengua, una amanida de mugrons tibants i les mels de l'entrecuix per assaborir llargament fins la sacietat. Descomptar molles.
Tot atipa, però el gust que t'apunten és el que alimenta el desig d'un altre àpat.



PS. Des del NOU BLOC on podeu trobar totes les propostes d'aquest número del Garbí24 (Joan), el 69. Participeu-hi, és un bon motiu per fer caliu ;-)

dimecres, 9 de setembre de 2015

Concurs de 69...de cal Garbí!!

La Carme diu que el 69 pinta aixines ;-))


Saps que estem a ...menys 69 graus Fahrenheit? 
Sí?
Vull dir que podríem ... encetar el jacuzzi...
Com?
Primer hi posem l'aigua...
Ah, sí...
És important...
I el banyador? Les xancles? La gorra?
He dit jacuzzi...
Sí, això, ton cosí.
Mon cosí?
No es diu Jacuzzi, Tonino Jacuzzi?
Pro no anàvem a banyar-nos?
No, que no ve lo Jacuzzi?
A banyar-se? A 20 graus sota zero?
...
No eren 69?

(Sinyor Garbí, no me renyo, sisplau...) ;-) 

Difusió d'un projecte que en JOAN DE CAL GARBÍ 24  (concurs, concurs, Montse, que la nit d'hotel per practicar la matemàtica és lo més emocionant del concurs, allò de "quan sumen 50 i 19? I quan resten 90 de 21? I si sumo 10 més 40 més 10 més 9" que dóna 69, qu'és un numbro molt sèxic i molt atlètic i molt versàtil i molt elàstic...osti si totes les paraules són planes i s'accentuen... allà...bé, ja he perdut lo fil de la conversa...) s'ha empescat per escalfar les darreries d'istiu i los principis de tardor. Jo ja m'hi he apuntat, i vatres? Vinga, que tinim la blogosfera més avorrida que els mitjons de llana d'un surfista a Hawai!! I a sota, hi he posat los AC/DC...apugeu el volum i comenceu a escriure, vinga!!! ;-))


 

dilluns, 7 de setembre de 2015

Zurich, Bcn, 7 de la tarda, dijous 3 de setembre

Doncs sí. A les 3 de la tarda del susodicho dia jo estava com un flam, ço és, amb la roba per posar a la bossa en una mà i els tremolors d'una primícia a l'altra. Per sort, la roba va anar a parar a la bossa (interior, s'ha de de dir) i els tremolors es van repartir equitativament entre l'estómac i les parts més septentrionals de la meua persona. Vaig agafar el que necessitava imperativament: dni, targes vàries, llibre del Zurich, llibretes i bolígrafs per signar, carregador de mòbil...i el Sant em va dipositar gràcilment i sense percanços de cap mena a l'estació de bus que connecta la cantireta amb lo món-mundial, ço és Targa en una banda i Barcelona a l'altra. Lo uats treia fum, la cantireta tremolava (vaig poder saludar 3 pingüins mentre baixaven del bus cap a Cervera), i el món seguia rodolant, sense caure. Barcelona m'enamora...bado a tots els edificis, m'imagino històries en balcons i sota porxades, em fascinen les pintades a les parets, i torno a badar als edificis, guaita quins decoupages a la façana, guaita quins estucats més macos.... Entro a la Fnac, he promès un regal i jo sóc dona de paraula. N'he vist d'altres però no puc...no sé si els acceptarien, no sé... en fi, pago i me'n vaig, he quedat al Zurich. Pujo, saludo (ostras, hi ha gent que és clavada a la foto de perfil...caram...i jo fent cara de fang cuit...), abraço, beso, somric, toco, palpo, m'adono que sí, sóc al Zurich, i que necessito un cafè. Baixo, i mentre em barallo (lingüísticament) amb el cambrer ("Un cafè amb llet, sisplau"  "Un café con hielo?"  "No, amb llet, con leche. En català, hielo se diu gel." No, Montse, no és moment d'incidir en la fonètica o el bilingüisme abans de la presentació del llibre...) tinc una aparició. De qui? D'aquest home:


Garbí "in the flesh", Un petó! ;-)

que havia promès desvirtualitzar-se per a la trobada... (gràcies, salero, gràcies...). No sé si és la correcta administració de cafè i llet o de que trobo al Joan més guapo, interessant i alt que a la foto de perfil (vés que ha de dir ell, que sí, ja que només li veiem la cara, fins a la cintura, i allà no et fas a l'ideia de que aquet home deu ser més alt que tu i...bé, desbarro, sí... ) però el cafè acompanyada em torna més loquaç del que acostumo a ser. Marededeusinyó...Mostruosinyó mos agafo confessats... i a més abraço la Montse Galionar (és un holograma? és un oasi? és un ocell entre corbs? No, és ELLA!!) i la Roser, que amb un somriure et desarma tots els retrets que he pogut acumular fins ara... i totes les ànimes amb cos a qui aprecio MOLT...

I com que altres ho han explicat divinament, us remeto a ells per a que us feu més a la ideia (lo que deia) de com va anar. Després vai tornar a xerrar pels colzes, i pels ulls, i vaig somriure, i vaig saludar als que ja coneixia i als que acabava de conèixer. Va ser un vespre genial. Moltes gràcies per la presència, la companyia, la complicitat, l'amistat i les lletres. Els números, també, clar, eun una proposta literària que promet alegrar la blogosfera abans i durant la tardor, aquell temps en què les fulles cauen i als vestits els creixen les mànigues i els escots empetiteixen, ais...Ah...i quan anem a Mallorca? 
;-))

Vegeu, llegiu i vosaltres mateixos:

ps. A la manera de Sa Lluna:
http://elraconetdesalluna.blogspot.com/
(La foto del Garbí és de ca sa lluna...gràssis, nina, la sinyora del vestit de flors està molt guapa!! :-) )

ps. A la manera del Gegant del Pi:
http://truquemalgegantdelpi.blogspot.com/2015/09/hem-quedat-al-zurich-i.html

ps. A la manera de la Carme:
http://carmerosanas.blogspot.com.es/2015/09/trobada-al-zurich.html

ps. A la manera de Garbí (Joan Gasull):
http://garbi24.blogspot.com/2015/09/i-si-varem-quedar.html

ps. A la manera de l'Elfreelang:
http://sidubtosoc.blogspot.com/2015/09/emocions-suissesquedem-al-zurich.html

ps. A la manera de l'Eduard:
http://antiartistes.blogspot.com.es/2015/09/quedar-se-al-zurich.html

ps. A la manera del Rafel:
https://rcasas22.wordpress.com/2015/09/01/quedem-al-zurich-si-el-3-de-setembre/






dijous, 3 de setembre de 2015

Dig

...encara que dolgui.
                                                                       ....encara que em diguis que ets massa sincer.

.......encara que jo sigui valenta.                                                                                                                                                                            ......encara que jo escrigui massa punts suspensius 

i tu mai.

                                                           ...encara... a la cara....

                                                                                                       ....encara que sigui en suec.

dimecres, 2 de setembre de 2015

Espígol



Ran de camí, 
l'espígol creua
les cames
que no s'obren.
No, amor, no 
sobra res
si em fas 
drecera.

I si rius,
un corriol
esplèndid
d'humitats
esdrúixoles
em bastiran
les cuixes

aix

uix

fins dir prou...

Rou.

Riem.

dimarts, 1 de setembre de 2015

Què...que quedem al Zurich??!!!

Aquest és un post d'autoporpraganda.
  • El color púrpura también está asociado con la sabiduría, la creatividad, la independencia, la dignidad. (ha estat un misspelling, perdoneu) 

Alguns deveu pensar que perquè tanta propaganda. Sí, he dit propaganda...Bé, perquè en JOAN ja ha penjat la promo al seu bloc. Jo, que no sóc una blocaire virtual, també en faig ressò per les següents raons ( que no racons ):

1. Encara no m'he assegut al Zurich. I me fa il·lu, sabeu?
2. Això de fer ratlles sobre un cafè on s'hi ha dit tantes coses interessants és com a molt de Hollywood. Sí, somio desperta, vés... Clar que jo no tinc l'essència de l'Audrey Hepburn...ja m'agradaria ser un fideu exquisit i elegant...
3. Llegir el que he escrit a gent que té un cap, un coll, un cos...(bé, no cal que continuï, eh?) i sàpigui com es diuen també fa bé a l'ànima. Si es desvirtualitzen i t'abracen ja deu ser l'èxtasi...
4. Diuen que si fas un cafè al Zurich ( i el pagues ) tens assegurat que tornes a Barcelona. No diuen si en aquesta vida o reencarnat en un gripau... ;)
5. He demanat als astres ( no als desastres ) que facin possible la conjunció d'amics a qui veig poquíssim (en somnis, i si el wifi no s'espatlla) en aquell espai. 
6. I....LAST BUT NOT LEAST... què em poso? Algú té alguna ideia (si és peregrina, esbojarrada o estrangera, també s'accepta)??

Pos això, que dijous dia 3 de setembre, a les 7 de la tarda (19.00 pm per als europeus...que de haberlos haylos) servidora, la cantireta (173 cm d'alçada, ulleres vermelles, cabell curt i amb metxes rosses, cara de despistada anglesa, arracades curioses i caminars decidits, etc..) serà al Zurich per signar (o consignar, depèn del que calgo fer) :

1. les pilotilles
2. lo Bond
3. l'Otto
4. els poemes sobre el vi
5. I si voleu, porto el meu llibre per qui vulgui una mica més de cantireta a casa seua.

Apa... fins dijous ! Somriures, petons i abraçades llargues...