S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 28 d’octubre de 2015

Platja del verb

Del meu admirat chapiniki :-)*

Dellà el gris, ets la platja del verb concupiscent on jo en represento les inicials. Et compto la sorra (vine, ens hi ajaureM); et desfaig els núvols (hi treno desitjos per quAn ens veiem); em gronxo als aRbres del tu (i m'hi esperones); damunt la gespa relluu el meu cos com blanc de llenega humida. S'aclareix la finestra i esdevinc paisatge idíl·lic: treu-me aquest vidre que fa recta la corba que més desitges.

dilluns, 26 d’octubre de 2015

HAM DEL COS

llit desfet des d'ací


Endreça del cos nu,

aquest llençol que plego
no sap l'alè que enyoro.

"Digues..."


Redreço la ç
(ham del cos
veloç, sagaç)
i curulla del bes,
salaç es torna.
I més...

PD. Que tingueu una bona setmana, i que els esperits de l'estació no us facin pessigolles als peus mentre dormiu. Petons i magranes ;-)



divendres, 23 d’octubre de 2015

Haikus del Pedraforca

En Toni (sense veu, em temo) ;-)

Sovint em passa que recito, i algú em toca el braç... em tombo i en aquell moment combinat del colze que dóna ordres al braç i la laringe es prepara per articular algun so desconegut fins llavors, el nom i la cara de qui em toca tenen un cos, un lloc i un moment on fer-se presents. Durant unes hores el present és un temps verbal en què hom s'adorm, i es desperta l'endemà, sabent que el colze i la veu tenen una cita amb qui, mentre sopaves, et recita Basho i Vinyoli i uns haikus seus, mentre tu sostens la forquilla en l'aire i el teu alè tampoc no sap si sortir dels pulmons o quedar-se suspès, talment sembla que t'hagis quedat damunt del punt de la I en allò que es diu "L'ARA I L'AQUÍ". Llavors, et tornen a dir que ell amb altres recita a Gironella al cap d'un mes. I et dius que hi vas, que vols saber si el present és xiclet i tu dubtes si ets el paper o les dents amb què ara et fan ser la saliva del present que era xiclet... I sents en Toni Gol, i el món esdevé clar tot i que te'l xiuxiugen des del Pedraforca i escoltes... AQUÍ (i el veureu) i a sota, també. Un petonarro, poeta, o dos ... ;-)




Pssst... aquest homenàs té ressenya aquí

dimarts, 20 d’octubre de 2015

Sodi (hipoclorit de)



Digué "lejía" en lloc de "bon dia", i el dubte empal·lidí: deixaren la relació en blanc. 

dilluns, 19 d’octubre de 2015

Abans dels freds

L'adoro... :-)

Guardar el cos abans dels freds. Cobrir-lo de fulles i així preservar-lo dels indiscrets. Fer-se un jaç prop seu i esperar. Quan apunti la flaire desficiosa de la tardor, descloure cos i abillament per a fer-ne reïna, i ruixar-se cada dia amb aquesta aroma per recordar l’escalf de temps passats. 
Guardem motius que adobin camins de records; amb ells, podrem trobar allò que esvera i remou el nostre interior.






PS. Substrat de l'amor, pinçat a la part del cervell i esquena en què els noms no s'esborren. Bon dilluns, i petons...

divendres, 16 d’octubre de 2015

Ran de cos

chapiniki, el geni ;-)


Rel o ran de cos. I desinència: una sola persona, temps present, mode indicatiu de que et desitjo. Imperfectiu, no t'he trobat encara. Faig de la forma impersonal només un infinitiu...i sempre et conjugo, verb del meu nom, allà on mor l'ona i començo jo. Fer el verb, predicar amb l'exemple, i amagar-me entre el gerundi i el participi. T'estimo, veus?, el planto per a que hagi crescut quan ens veiem. Rel de tu, des de les cames, irregular com els porus que em deleixo de beure...


dimarts, 13 d’octubre de 2015

Messieur Peintre Murs

Mural del Pavelló de Catalunya a l'Exposició Universal de Sevilla de 1992

Catalunya? Vols dir que aquí no hi posa...sí, goita: "cat...al...unya". Lo primer és un gat, en anglès. Lo altre, un article àrab. I lo darrer, un poble de les Quimbambes, de més amunt de Salardú, allà on vam perdre els teus sostenidors, te'n recordes?....No? Pos va ser memorable....sí, lo costipat també... a vere, per on anàvem?...ah, sí, que lo Tàpies és parent teu de part de iaia valenciana...ja, mira que sou raros els de Verdú en avall...Sí? Que dius que els de les Garrigues? Mira que...miro, miro....nena, tapa't... des del punt de vista meu...vols fer el favor de baixar de l'escala, que no em puc concentrar?...no si, dos filòlegs junts no fan gaire fenya, no... porta'm lo diccionari... quin? pos la Bíblia...si, apa, porta'm l'Alcover... no, carinyo, l'Alcorà no calia... ah...ja ho tinc!! "ARBECA!!", que diem a les Garrigues, ja ho tinc!!.... Ho veus? Som una escudella barrejada... i ara, porta'm l'esprai, que hi pintarem la "Goodbye Kitty".....ja et dic jo, que ni la cal·ligrafia devia aprovar, a col·legi, aquest Messieur Peintre Murs...

PD. participació tardana i amb mala lletra als Relats Conjunts que perpertràvom lo mes passat, amb la col·laboració de pintures XYZ. 

Pdedos_ un articulista aixerit també ascriu sobre això, lligiu, lligiu!! :-))

Gramàtica del tu

Corregeixo. Dius que fa d'educat...Dius favor. Jo retoco el text: els demostratius, els substantius, els adverbis i els verbs: la camisa, la camisa, l'ànsia, la llengua. Ai, perdona, oblido el que més m'agrada de tu, l'adjectiu ;)

PS. No hi ha res millor que tornis sencer dels viatges.... ;))

diumenge, 11 d’octubre de 2015

Maniobra evasiva

Vista menys moderna

"A la Panadella”. Rere seu no hi ha cap ventricle que l'astori per a fer la maniobra. Davant seu un cor gris va pujant la cama, a mitja velocitat, i sembla que el conreu  tingui ànsia per morir-se a mig acomplir el cos. Redueix la marxa fins a la mort del desig. Sospira. Al seu voltant, una munió de cossos amb els vidres glaçats, i tres consonants frigorífiques."Aplana, engega...marxem...”

pd. Participació al 69 paraules del Joan, en què els vehicles a motor són de carn i ossos ;-)

dissabte, 10 d’octubre de 2015

Zel (el cel dels cavalls)

euga (de la xarxa)

Us deixo aquest poema ("què maco...!" ha dit ma filla, quan li he llegit en primícia, en la foscor del menjador de mitjanit) per encarar el dissabte, com si vulguéssiu llegir la pell estimada, com si el desig fos fites, i dreceres, i viaranys... Petons, estimats. 


La meua euga, quan estava en zel,
era capaç de recórrer la tanca durant hores,
desgastant la impaciència
dels peus al terra.

No hi ha cap semental a la rodona, li deia,
deixa-ho córrer.

Obria bé els narius,
tamisava el vent per si de cas, es movia de nou,
el ventre fent-se fosc per la suor,
llavors s'aturava a la tanca un moment, esperava
a veure què feia jo.
Oh, com ho sabia jo
què era per ella, tan clarament
em reconeixia en aquell desig ample:
venia a estar-se dempeus a la pastura
només pel goig de veure com hi jugàvem.
Li oferia la mà, un cubell de pinso -
un minut de distracció de la passió
el màxim que podia donar-li.

Llavors tornava al que l'abrivava:
la tanca, la tanca,
esperava que jo ho veiés, que l'alliberés.
Jo l'envejava, aleshores,
d'estar tan desficiosament segura
del zel, i l'ànsia, i de tenir el que cal
per estimular la manca del que som -

només un buit per obrir
l'amplitud de l'euga,
la resta dependria d'ella mateixa.
Segur, segur que ho sabia,
qui manava amb el cubell
i la brida,
em suplicava, anem-hi sense que ens vegin,
i marxem, ja que la vida és breu.
Però el desig, el desig és llarg.


Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

dilluns, 5 d’octubre de 2015

Metonímia


Ets imprescindible en mi com el meu somriure. O com el vermell (d'això en diem metonímia els poetes, la part que imagines en tancar els ulls...o mel i MATOnímia) sense les ulleres. 

Pst. Bon dilluns...en 








divendres, 2 d’octubre de 2015

Enyorar en arameu

Si et dic que t'enyoro en arameu, tingues per segur que també t'ho podria dir en llatí o esperanto. La llengua, quan et dic, se'm trava, i aprenc idiomes nous per anomenar-te. Ah, i si en la frase surt la paraula "moto", tingues per segur que no va amb "Em vaig a treure el carnet de." ;-)