S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 25 de desembre de 2015

melic tossut

David Marí, gràcies i Bon Nadal!

Avui, dia de Nadal, la vida consisteix a menjar, a fer menjar, a treure, a fer treure, i a vestir/desvestir la fam (del cos, de l'altre cos, d'un mateix) en plats blancs, en ninetes llunyanes, en pells bastides dins de cotons excelsos... i saber, dissortadament, que la que em fa de cuirassa es tornarà aparador per altres ulls, rere aquesta boira interna que no arriba als penjadors de la pell. Avui, Nadal i mig dia, falsejo el blanc de la cuina primera, la de la por a no ser motiu de goig, i sé que, per a que perduri, no he de perdre el nord, ni els sécs ni la luxúria, i he de fer-ne rastre de tu i de mi, d'allò que en diem memòria, esdrúixola. Ara en fa 17 anys, durant els bleixos del record per als 2 que vénen de dins meu, i deixen petges a les orelles d'aquest Nadal tossut que us escriu, aguda, sempre. 

dimarts, 22 de desembre de 2015

Thanks, Jane Hirshfield!

podeu llegir-la aquí


Hi ha dies en què el món s'ensorra. Llavors et cal refer-te amb una mica de soledat i silenci, com un novembre dins una cuina blanca, sense cortines, rèmora d'una ànima semblant. Hi ha dies, però, en què la vida et diu que les sorres són sòlides, i que rebre un correu electrònic des dels Estats Units, en la mà de la poetessa que admires, la Jane Hirshfield, que et dóna permís per traduir-la, et fa sentir bé. Te demana que li diguis on publiques el que d'ella tradueixes, perquè ella mateixa en fa un llistat. I tot i això et faries un te a la cuina, que ara és de fusta, i et saps a casa. I dius "Thanks, Mrs Hirshfield, for letting me have such an honour". I plores, quietament, la solitud del traductor i la bellesa, i de qui en parla... i et llegeix, blanca com la teua pell. Sí, el permís de traduir un llibre no és comparable a res...excepte a publicar-ne un... :-)

divendres, 18 de desembre de 2015

Cel de níguls

de l'admirat Paco Tamayo, gràcies!!
Plena de triangles, i de claus, miro de fer en 3 parts aquest cercle on la pedra sura. No és miracle que es lligui amb cadena de ferro, car la meva tenacitat tu la coneixes. Per sota la pedra, un cel de níguls on et retrobo. Geometria dels cossos ardents, faig un pou del que som i del que diem en veure'ns de prop. Vine, xopa't de mi, que l'ull sigui mar, i la conca, un vas on beure'm. 











dimecres, 16 de desembre de 2015

P(an)etton(e)s

Et capbusses en el meu mar, aplegues coralls i corones cims inversos. A fora, fonts incongruents ragen cap endins. M'arrugues els petons que duia, i es tornen p(an)etton(e)s esmollats. De prunes en tinc el somriure trapella. Ric perquè sí, perquè has perfumat amb timó la meva corol·la de versos, aquella garlanda de gotes de vesc que diu randes d'amor per a tu. Guaita, el verd m'escau, al pit... les blondes roses dels llacets que no goses florir amb els llavis...

Winter Songs from Crush Creative on Vimeo.

divendres, 11 de desembre de 2015

PRO-POSICIONS





hi faltes TU per a que sigui PREPOSICIONALMENT adient ;)*

dilluns, 7 de desembre de 2015

Dir haikus del tu

psst....aquí... ;-))


Llegeix-me sense pressa, ran de sòl, dins de la claror, mentre el baf del cafè t'envolta i el meu pit et mira, insolent, per sota la samarreta, encara matinal el mugró salaç que voldria ser llapis per dibuixar-te. Llegeix-me de prop, en cada síl·laba una llengua (aire, dents, gula, gual on vull que fem l'amor, duet vermell amb què dir el desig), aquests haikus. Comprèn les nostres vocals. 

SÓC BOIRA AMABLE,
CAU DE SOSPIRS AGUTS.
SETGE A LES SINES

dic haikus
i no vull dir forquilla,
perquè sóc dits...

Raïm dels ulls,
most dels dies en verb.
Convit del vi...

Ps. Aquesta setmana posaré algunes coses que us devia. Desitjo que la constitució del vostre armari d'hivern hagi estat una activitat plaent... a mi m'agrada el negre contrastat amb el blanc ;-)*