S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 5 de gener de 2016

BARRUFET



He anat a la botiga que tu defuges, aquella que guaites rere meu com si jo i ella fóssim un miratge, i mentre em mires i somrius, i preguntes "quina disfressa et posaries?" i jo et miro i et torno el somriure, saps que no em vestiria així perquè em fa vergonya, i això que m'he posat a ballar a l'entrar al bar on havíem de sopar... He anat al món infantil que tu deixares a contracor d'un llamp, i t'he comprat un barrufet. Sí, un somriure blau sense samarreta, amb calces llargues i blanques, que és com tu, i tanca els ulls mentre explica el món i al món que fer-se gran és dolorós i que queden els fills, i la lletra escrita com aquesta per a que sàpiguin per on has passat. TU llegiràs aquest blog mentre la botiga, la del nom que m'escau, encara preserva la bondat del món que jo no perdo, perquè hi ha més barrufets com tu a la botiga. 

17 comentaris:

  1. En traspassar la transparent porta
    l'halo del follet blau
    deixa a la botiga
    l'olor del seu món

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xicolata, magdalenes recent sortides del forn, i regalèssia!!

      :-))) Gràcies, Manel!!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Elàstic i blau,
      el cel s'hi escau.
      Elàstic i blanc
      un món ballant.

      Elimina
    2. Sempre, Josep. Els meus nebots són com un elàstic que m'hi duu, al seu món.

      Olga, gràcies per aquest poema curt i molt significatiu per a mi.

      Una gran abraçada per a tots dos, amics! :-)

      Elimina
  3. Respostes
    1. Si no,com expliques aquest món de la cantireta? No es deu a la casualitat...

      Abraçades!! :-)

      Elimina
  4. Sempre hi haurà algú que preservi la bondat del món, sinó el món ja no existiria... Encara queden més barrufets... una gran esperança!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests barrufets que jo anomeno ja tenen una edat, però són molt treballadors i alhora magnànims...m'escriuen a tothora i m'encoratgen a no deixar de ser poeta i d'alegrar les nostres vides amb les paraules que em surten a doll...

      Esperança de veure'n algun, durant aquest 2016. NO faré fotos! ;-)

      :-)****

      Elimina
  5. Que els reixos et barrufin molts regals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I un, que sigui la teua felicitat i els teus mots al meu i teu blog.

      Gràcies, estimat amic!!

      Elimina
  6. M'agrada aquesta definició del Barrufet: un somriure blau sense samarreta...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, estimada. Em fas feliç quan em dius que t'agraden les meues barrufades.

      Un bes barrufet!! :-)*

      Elimina
  7. Veig el barrufet tal com el pintes però no encerto a veure'l amb samarreta i sense calces..... Bon any....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sinyó Gasull,

      Diria que vós us heu confós. Imagineu la Barrufeta en mode "estiu a la platja", i ara se mos arrofredaria... Amb la imaginació la podeu tornar a vestir (....a....aaa....atxim!!...perdoneu!!) i ja la desvestirem quan faço menys fresca que ara. Per cert, les calces... eren blanques, també?

      Petons, salero!! :-)***

      Elimina
  8. El món està ple de barrufets, el que passa és que van d'incògnit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a casa meua hi viuen el Barrufet Rondinaire i l'Artista, tots dos dins dels mateixos pantalons.

      ;-))****

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!