Passa al contingut principal

Matèria estimada

Si fossis dits, em trobaries dins i fora d'aquesta joia. Ara, ran de mi, em ressegueixes: el pit, els mugrons i aquest petó que desubica la lletra u de l'engonal. Rius? Sí, de joia per a tu.

gemecs dedicats

Penjo 
els teus gemecs
del 
meu 
cos i en
faig
bellesa i desig.


PS. Inspirat en la joia que la gran Montse Bote va fer per a mi... Molts petons, estimada. Sempre és un plaer estar amb tu. 

Comentaris

  1. Respostes
    1. Damunt del pit causa un gran efecte. Sempre fa somriure i provoca preguntes de tot tipus. Sí, dringuen les paraules al posar-me-la.

      :-)******

      Elimina
  2. Gràcies a tu, la teva poesia m' omple i emociona, la teva companyia un plaer, espero que repetim aviat però sense preses. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse,

      Ets una de les meues millors amigues. La teua creativitat m'emociona, i sovint ens trobem acabant la frase l'una a l'altra. Mirar-te sempre és com fer-ho en un forn on el metall n'és la base i la joia que n'ha de sortir. I sí, els núvols seran meus... estigues preparada :-)

      Petons!!

      Elimina
  3. Preciosa la joia, precioses les paraules...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ella és una joia. Els esbossos són una meravella per sí sols.

      Gràcies!! :-)

      Elimina
  4. Si fossis una joia et reseguiría amb els dits ,amb alè d'alquimista,
    transmutaria el metall... en la pell que desitjo.

    Bona nit Cantireta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les joieres se us disputarien, sent tan bon alquimista.

      ;-)****

      Elimina
  5. Encantadores paraules que fan honor a una joia

    ResponElimina
  6. Una joia amb personalitat. Suggerent i bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'he duta algun cop. A classe no, a no ser que sigui recitant els poemes de les trobairitz...

      ;-)********

      Elimina
  7. Respostes
    1. Cou el cotó en dur-la, i es tatua "desig" al pit.

      Petons, salero...

      Elimina
  8. Les paraules fetes joies . Materialitat del vers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un regal meravellós. No m'imagino els dodecasíl·labs en penjoll...o potser sí, fins al melic, on la música seria més íntima.

      ;-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars