Ves al contingut principal

No diguis pistil en va

Si sóc flor, no diguis pistil en va. No esmentis el pètal que vol envolar-se contra natura, ni esmenis el perfum amb la sobèrbia del que dius és embriac del cos. Si fossis abella, et faria mel i en iogurt als matins m'oferiria en copa oberta només per a tu al calze brunzent. Si em diguessis vesc, jo et diria sí, roi de bermell. Se'm desfà la corol·la damunt del blau enyor, aquella blonda solitària que no sap dir-te els dies ni els dits damunt la pell blanca, la que no és flor d'un dia. 


Comentaris

  1. Si fossis abella et plantaria un jardí, perquè amb tant de nèctar poguessis fabricar molta mel, per posar-la al iogurt als matins...
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vós sou poeta fins i tot quan comenteu. Gràcies...

      :-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX