Passa al contingut principal

Vent

David Marí, lo meu heroi :-)*
D'un temps ençà se'm volatilitzen els seguidors. Sí, com ho fa un ratolí si sent la gravació d'un lleó: és real? Tampoc me'ls trobo enganxats a la roba (una vora desfeta, un gafet obert, un trau descosit; un petó al mugró insolent dels matins, sota samarreta; un botó que fa puenting damunt del cotó...) Senzillament, l'aire els dóna ales i se'ls endú cap altres destins més agradosos: un Carib amb nèctar de pinya, un Pirineu amb frase de postal, un Oceà on les ones deuen ser més generoses que aquest blog fet de fang. Per altra, la boira posa noms a les humitats enyorades, i als que, en sabata cordial, tenen la delicadesa de deixar molles, gens eixutes. No és moment de queixar-se de res, ja sabem què passa amb els que anomenen escriptors: massa lluents per a veure el Sol, massa esquius perquè la Lluna els il·lumini. No, jo no sóc escriptora. Si veieu que no passo pels blogs, no és per sobèrbia sinó per manca de temps (i son, la major part de vegades). Doncs això, que els seguidors es fan vent, que no és el mateix que vantar-se. El Lleó de la foto és soberbi, ni mirar-se la dona al banc esculpida ;-)

Comentaris

  1. És que fa unes ventades fastigoses. I la terra, eixuta. I la imaginació també. No pateixis, que entre tot adobarem l'esguerro del canvi climàtic.
    Bona nit, fillola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que plogui (amb) ganes. Canvis... climàtics, i climateris, que també treu el nas la menopausa i em fa dir disbarats! ;-)

      Bona tarda, estimada Padrina.

      Elimina
  2. jajjaja i jo que he de dir que de vint m´em queden dues ? Bonvent i oratge . Sort i ventura.
    Endavant ses atxes i els versos. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan,

      Devem ser bones seguidores, ja que llegim i diem sempre, encara que bufi vent desfavorable.

      Endavant, que facin llum i besos!! :-)******

      Elimina
  3. A mi els comentaris no em baixen, però sí el llistat de seguidors, juraria que d'un en tenia 103 i ha baixat a 101.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena,

      Tens un número capicua, de seguidors. És bell i suggerent!!

      Ànims!!

      Elimina
    2. A mi em seguiu només l'Helena i tu, Cantireta. Qualitat, no quantitat! ;)

      Elimina
    3. Ho veus? Dues dones!! Helena és bella, a més!

      Gràcies... petons!!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Una micona també. Jo t'he estat infidel des de sempre... et llegeixo al mòbil, quan publiques, i ric, perquè m'agrada molt com escrius. Tant de bo tingués temps per deixar-te comentaris encertats. La major part del temps llegeixo els dels altres i ja no escric més.

      Com estàs, per cert?

      Una abraçada, constant amic 2.0 :-)*

      Elimina
  5. ep que jo sóc vent...de garbí, i per la seva procedència humit.No hi pateixis la blogosfera es desinfla i la gent se'n va a altres plataformes que no s'ha d'escriure ni llegir tant, amb una compartició o repiulada en fas prou per que la gent sàpiga que hi ets.....Som tots una colla de vagos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sinyó Gasull,

      La blogosfera se desinfla, el uats s'omple de faltes d'ortografia i els mercats, d'enciams insulsos. Sí, la manca d'esforç és legió entre alguns dels que formen part de la meua vida, peró no pas TU. Si m'han destacat i entrevistat és perquè em dedico a escriure aquí, allà, a la sorra i a pesar del vent.

      No deixis d'escriure'm, salero. Te trobaria a faltar.

      Un petó de ponent cap a garbí :-)****

      Elimina
    2. Però, amb accent obert, i boca oberta, com fer petons.

      :-)*

      Elimina
  6. Respostes
    1. I tot ho desendreça
      i canvia l'adreça
      del mot adient.

      :-) Muacs!!

      Elimina
  7. Jo no sé quants seguidors tinc perquè no els tinc posats a la vista, em pense que són 23. Tampoc sé (no recorde) si sóc seguidora teua (ho acabe de comprovar i sí, ho sóc) però et tinc a la meua llista de blogs interessants i vinc a visitar-te quan puc, a tu i els altres blogs, potser no tan sovint com abans per manca de temps. Fins i tot el meu blog el tinc una mica més abandonat que abans, però el temps mana, i anem escrivint quan podem, i ens anem visitant i llegint quan podem, i això és el que importa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, preciosa....

      Sempre importa que dediquem una estona als que considerem importants, i sigui una estona amb el cor posat. Ho sé, que el temps no dóna per tot. Jo també et llegeixo quan puc, i no sé deixar comentaris adients quan toca (deu ser tot plegat: lo vent, lo temps, los adolescents, la feina...)

      Gràcies, tanmateix, per ser-hi!!

      Un petó enorme!

      Elimina
  8. Hola Montse, encara que no sempre deixi comentaris no dubtis que passo, que per alguna cosa ets segarrenca, terra que jo estimo molt, però t'he de dir humilment, que de vegades no estic a l'altura (ni intel·lectual, ni física), i per no ficar la pota...

    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser, dolcissima!!

      Si ara em veiessis, estic somrient amb els clotets a les galtes que tan diuen que m'afavoreixen. Ets un sol! Segarra forever!!!! I no digos això, que alguns comentaris teus em fan riure de tan enginyosos!

      Petons de terra endins, estimada!!

      Elimina
  9. M'ha passat com a la Helena aquest any m'han desaparegut dos o tres seguidors, suposo que és normal.
    Els comentaris són una altra cosa. Jo sempre he tingut pocs comentaris, però molt entranyables, escrits pels blocaires amb els que tinc mes relació.
    Moltes vegades ens llegim i no comentem res, perquè no saps que dir encara que t'agradi, o et fa mandra, o no tens temps.
    De totes maneres aquest món dels blocs s'assembla cada vegada més a ... un desert.

    Bona nit Cantireta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desert de cors, et sento bategar al lluny. No ets cap miratge. La lluna acompanya la sorra en el color.

      Elimina
  10. El vent ens aixafa i el treball i els canvis d'humor i les noves plataformes (encara que he de ser de les rares perquè no són per a mi), tot i així sempre hi ha un moment per fer una visita als amics ... ja veus. ;)
    Aferradetes, Montse!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot s'envola i es trasbalsa, però sortosament jo sé on trobar-te.

      Si tornes a BCN, dinem i ens abracem, o a l'inrevés!!

      Elimina
  11. Sempre et llegeixo, sovint et comento, però a vegades, com la Roser, no sé que dir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No cal dir-me res, de vegades sóc jo qui us hauria d'explicar què, però ja sabeu que us insinuo, més que mostro.

      Un petó!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars