MANERES

"No estic segura si menges o em menges amb els ulls..." ;-)

MANNERS ( de Michael C. Blumenthal) 

Només perquè un home et tregui la cadira

i t'agafi la jaqueta en un restaurant elegant

no és cap garantia de que t'estima. Tu ho saps,

i tant si eructa o es fa pets mentre sopeu

com una mena de compliment xinès

no et fa fred ni calor, que estigui d'acord

amb la beateria intocable de fer allò correcte

et deixa indiferent i sola. Un cop,

com una princesa turca, et van afalagar i fores atipada

per tota una colla de gent educada, en un super-castell

als penya-segats d'Escòcia. Ara, amb tants moltes-gràcies-de-res

i menti-vàries després, són les paraules no dites

les obscenitats càlides de capaltard, les que més t'emocionen

i et mors per sentir els xarrups dels decents de debò,

és la mirada del jo-mastego-amb-la-boca-oberta a qui

estimaràs tota la vida. Sigui el que sigui el que ja s'hagi dit

sobre lo previsible, les bones maneres

que et van ensenyar de petit, és molt més

el cas de la raresa favorable la que ara t'emociona,

la frivolitat guai del que s'inventa

les seves pròpies delicadeses. Nena, et dic,

ja pots caure tot el que et doni la gana, no penso apropar

cadires a ningú. Però això t'ho xiuxiuejaré més tard,

en la foscúria obedient que arriba cada nit com un bon majordom,

seré molt més dolç que tot això, creu-me,

podràs escriure 4 ratlles a ta mare 

com si jo fos l'home que t'hagués enviat una, dotzena de roses

per Sant Valentí, o feia bona cara a la foto costosa,

o et va dir el compliment més maco del món -

només que un poc més desmanegat, cuca, més amable. 

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca