S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 17 de juny de 2016

cadolla del vesc

Em desvesteixo el vers i queda la cesura de mi. Vine, els corrents es tornen brises a la pell. Tasta el mos intern, cadolla del vesc on te tinc atrapat, en ambre, en ombra, en home. 

PS. Demà dic poemes amb amics a Verdú. I estreno versos. Hi sou convidats i sereu abraçats adientment. Petons!!


5 comentaris:

  1. Que tingueu una bona vetllada poètica.

    ResponElimina
  2. Potser demà plouran versos...
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Suggerents paraules i que tinguis sort demà a Verdú

    ResponElimina
  4. Que vaja bé el recital i que escampes els teus versos arreu arreu.

    ResponElimina
  5. Una llàstima estar-hi tan lluny. Almenys, podem gaudir de la teua poesia -sempre afilada- a través d'aquest blog.

    Vicent

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!