Passa al contingut principal

el vestit vermell

compro :-)
Sense el vestit, 
       el roig, diftong
de l'enyor.
Al lluny,
          sol, el groc.
I encara més, 
               si blanc 
l'encertes,
metàfora
sense armes
ni cotons.




PS. Per a la propera Primaveral, i aquest poema que encén els rostolls,  http://cantireta.blogspot.com.es/2011/07/que-volen-les-dones.html :-) Ah, i petons, sempre...


Comentaris

  1. El vestit vermell és bonic. Quan hi hagi la seva propietària a dins encara ho serà més. De bonic i de vermell.

    ResponElimina
  2. Suggerent e incitant el vestit. I el poema.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars