Ves al contingut principal

Obre els ulls, Montse



Dies difícils: Escombro fulles que haurien d'estar empegades, desempego fulls que s'han quedat quasi tatuats a la pell. Demano hores a la tardor per cremar la miopia innecessària. Sóc resilient, com qui fa un pou amb una cullera. Sóc resistent com el bambú, me'n sortiré. I a tu, bàlsam dins la nit, et demano que no em deixis estimbar. Bona setmana a tots. Molts petons. 

Comentaris

  1. Avui has donat en el clau, crec que hauria de tenir molta resiliciencia...

    ResponElimina
  2. Obrir els ulls és una bona manera de no estimbar-se.
    Resilient, ho ets!
    Resistent, també!
    Crec que obrint bé els ulls i tenint un àngel-bàlsam de nit, ho tens assegurat: te'n sortiràs!

    ResponElimina
  3. després d'una pujada sempre ha de venir una baixada...Valentia i força, tal com la ceràmica dels càntirs

    ResponElimina
  4. "Llum als ulls
    i força al braç"
    Poeta!!

    ResponElimina
  5. No deixis d'obrir els ulls, hi ha llunes noves, el sol que llueix per tu i orelles que t'escolten...i uns altres ulls que et miren.
    Una abraçada poètica i resilient

    ResponElimina
  6. Molts ànims i molta força! Te'n sortiràs, i tant. I per poder agafar força t'envio una abraçada ben gran!

    ResponElimina
  7. Ja ho crec que te'n sortiràs. Tens la força necessària.

    ResponElimina
  8. A TOTS:

    La força (la ce trencada de la paraula) en el versos i en respirar. Gràcies per ser-hi sempre. En això estic, en el fidel de la balança que no deixa que m'estimbi, de nit per encarar el dia.

    Molts petons per a tots.

    ResponElimina
  9. T'estimen, Montse. Sabem com de forta que ets.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX