S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 26 de febrer de 2016

Matèria estimada

Si fossis dits, em trobaries dins i fora d'aquesta joia. Ara, ran de mi, em ressegueixes: el pit, els mugrons i aquest petó que desubica la lletra u de l'engonal. Rius? Sí, de joia per a tu.

gemecs dedicats

Penjo 
els teus gemecs
del 
meu 
cos i en
faig
bellesa i desig.


PS. Inspirat en la joia que la gran Montse Bote va fer per a mi... Molts petons, estimada. Sempre és un plaer estar amb tu. 

diumenge, 21 de febrer de 2016

PETAZETAS

"Em cobraré els esforços dels croissants". ¿ I el sucre d'agafar-los amb els dits, que s'hi enganxin i tu no? Vine amb els llaços per descordar i els collars per treure, et faré enveja dels que et miren de lluny i ens diuen la sort: or als mugrons i besos als malucs, collar de besos als engonals. Fer-te estremir amb petazetas i l'aigua que et gotegi al ventre. “Cobra't...”

dijous, 18 de febrer de 2016

Molles de vi!

del Josep ;-)***
Demano al cos escrit que reservi els paràgrafs per a la llum. Si el contrast t'enyora, fes-me molles i amb el dits pessiga la claror de la finestra. Sí, i sí, aquest dígraf ens pertany mentre l'avui no arriba als nostres ulls. Després de l'idioma, la llengua, i el cos, i aquest negre sobre blanc, no et parlo pas de la tinta. Superlativa, et poso sufixos i doblo consonants del teu nom. Em rendeixo, t'he portat...molles de vi!!

dimarts, 16 de febrer de 2016

No diguis pistil en va

Si sóc flor, no diguis pistil en va. No esmentis el pètal que vol envolar-se contra natura, ni esmenis el perfum amb la sobèrbia del que dius és embriac del cos. Si fossis abella, et faria mel i en iogurt als matins m'oferiria en copa oberta només per a tu al calze brunzent. Si em diguessis vesc, jo et diria sí, roi de bermell. Se'm desfà la corol·la damunt del blau enyor, aquella blonda solitària que no sap dir-te els dies ni els dits damunt la pell blanca, la que no és flor d'un dia. 


divendres, 12 de febrer de 2016

Efectes de la llum després dels túnels



Efectes de la llum després dels túnels: la faldilla esdevé molsa, humida, tan blana que es diria pista d'aterratge per a dits delerosos. El cos és un homenatge a TU: dóna'm els dits, la mà, el colze i el braç i posa'ls tots en la disposició del bes al clatell, on la llum és minsa però eficaç, on la rialla fa camins de goig-vèrtebra i esquinça i em doblega. Pessiga el desig que cau del front, del sostre, des d'on ara indiques que pugi: la rodonesa de l'anhel turgent et passeja la carn davant les nines i si dic xocolata tu dius jo també. Tan bé em queda la faldilla que he decidit regalar-te-la. 


dijous, 11 de febrer de 2016

AMETLLA I FLOR ALHORA



Dóna'm escorça, que sigui un poc meva, fes-me créixer i ser forta, ja que hem nascut a la mateixa terra, i ens arrela la claror d'aquest territori que diem Segarra. Fes-me llum fora dels túnels del no-marxar-te, i endins, i sigues ametlla i flor alhora, car el fruit de la bellesa sempre naix en els ulls de qui la mira. Arbre del que triaria l'ombra on escriure la traducció del cor en els idiomes en què parlo.

dimarts, 9 de febrer de 2016

Vent

David Marí, lo meu heroi :-)*
D'un temps ençà se'm volatilitzen els seguidors. Sí, com ho fa un ratolí si sent la gravació d'un lleó: és real? Tampoc me'ls trobo enganxats a la roba (una vora desfeta, un gafet obert, un trau descosit; un petó al mugró insolent dels matins, sota samarreta; un botó que fa puenting damunt del cotó...) Senzillament, l'aire els dóna ales i se'ls endú cap altres destins més agradosos: un Carib amb nèctar de pinya, un Pirineu amb frase de postal, un Oceà on les ones deuen ser més generoses que aquest blog fet de fang. Per altra, la boira posa noms a les humitats enyorades, i als que, en sabata cordial, tenen la delicadesa de deixar molles, gens eixutes. No és moment de queixar-se de res, ja sabem què passa amb els que anomenen escriptors: massa lluents per a veure el Sol, massa esquius perquè la Lluna els il·lumini. No, jo no sóc escriptora. Si veieu que no passo pels blogs, no és per sobèrbia sinó per manca de temps (i son, la major part de vegades). Doncs això, que els seguidors es fan vent, que no és el mateix que vantar-se. El Lleó de la foto és soberbi, ni mirar-se la dona al banc esculpida ;-)

divendres, 5 de febrer de 2016

REcitaR

Per la present se vos cita, sigui en forma d'ectoplasma, fantasma, persona física, cos exhuberant o barbes de hipster i ulleres blaves, rebut o uatsap, al recital del Jordi, l'Adriana i la Montse (no necessàriament en aquest ordre) a la gran ciutat de l'Hospitalet de Llobregat, que està a una estona llarga de casa meua i apropet de la gran ciutat, ço és, Barcelona-és-bona-si-la-bossa-sona. No us deixarem indiferents... Als que facin de claca (s'entén que vénen de la banda de l'Urgell que toca-i-fa-pessigolles a la Segarra) se'ls recompensarà abundosament amb doble ració de petons... Crec que no us podeu perdre aquesta magnífica oferta petoneròtico-poètica.... :-))*******

dilluns, 1 de febrer de 2016

Un amor tardà

aiguat 


DUES PLUGES  

("Two Rains", del llibre "Come, Thief" de la Jane Hirshfield, Bloodaxe Books, 2012)

El gos entrà
i s'espolsà
l'aigua en totes direccions.

Una pluja caòtica,
damunt de quatre grans potes.

La pluja exterior
queia horitzontal,
en línies paral·leles
com si d'un nen es tractés.

Sense vent, esmussada, i freda,
aquella pluja obedient,
com un destí,
ininterrompuda per un amor tardà.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

PS. Setmana intensa: comença el dijous i acaba el diumenge. No plou, però us desitjo xàfecs de somriures i de petons intensos a la vostra pell. Bon dilluns tingueu :-)******