S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 30 de març de 2016

FOC D'ENGONALS

DEL SEU BLOG, muacs! ;-)
foc d'engonals

Ajeu-te ran del cos,
o des del solc
fes-ne mesura,
usura de la mà
que estimes.

I en la des-
càrrega,
damunt,
foc.


dilluns, 28 de març de 2016

MANERES

"No estic segura si menges o em menges amb els ulls..." ;-)






Només perquè un home et tregui la cadira
i t'agafi la jaqueta en un restaurant elegant
no és cap garantia de que t'estima. Tu ho saps,
i tant si eructa o es fa pets mentre sopeu
com una mena de compliment xinès
no et fa fred ni calor, que estigui d'acord
amb la beateria intocable de fer allò correcte
et deixa indiferent i sola. Un cop,
com una princesa turca, et van afalagar i fores atipada
per tota una colla de gent educada, en un super-castell
als penya-segats d'Escòcia. Ara, amb tants moltes-gràcies-de-res
i menti-vàries després, són les paraules no dites
les obscenitats càlides de capaltard, les que més t'emocionen
i et mors per sentir els xarrups dels decents de debò,
és la mirada del jo-mastego-amb-la-boca-oberta a qui
estimaràs tota la vida. Sigui el que sigui el que ja s'hagi dit
sobre lo previsible, les bones maneres
que et van ensenyar de petit, és molt més
el cas de la raresa favorable la que ara t'emociona,
la frivolitat guai del que s'inventa
les seves pròpies delicadeses. Nena, et dic,
ja pots caure tot el que et doni la gana, no penso apropar
cadires a ningú. Però això t'ho xiuxiuejaré més tard,
en la foscúria obedient que arriba cada nit com un bon majordom,
seré molt més dolç que tot això, creu-me,
podràs escriure 4 ratlles a ta mare 
com si jo fos l'home que t'hagués enviat una, dotzena de roses
per Sant Valentí, o feia bona cara a la foto costosa,
o et va dir el compliment més maco del món -
només que un poc més desmanegat, cuca, més amable. 

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca


dissabte, 26 de març de 2016

PORTA'm

Vaig pintar un escaquer al rebedor per esbandir els dubtes del meu retorn. Des d'aquell dia tu sempre jugaves a perdre'ns dins dels matisos del gris, escales amunt...

PS: aquesta és l'entrada 1200, vista per 169 seguidors. Gràcies per entrar sense trucar, drets, nobles, i eròtics. Petons, al Josep també... ;-)*

dissabte, 19 de març de 2016

Curses de roi bermell

Guaita, amor, com totes les curses de roi bermell no arriben a port, ni salpar saben... Faig de la mà morta dins de l'aigua un timó per als engonals dels cotons invisibles, i t'hi duc, extrem del cos on totes les sangs de l'enyor s'apleguen per saludar-me. Sembla un pinball, aquesta cursa, talment com quan bufes el sexe i esborrones el destí de la fulla, i aquell cop que els pinzells es varen humitejar de dits i de desig quan em vas pintar la pell nua... No volen córrer, les fulles, esperen a que arribis i les apleguis damunt meu i siguin besos i llum, presentacions de noms íntims que només tu i jo sabem. En cadascuna hi ha el mateix carrer escrit. 

dijous, 10 de març de 2016

Esmorza'm



Esmorza'm: el plat adient de la forma volguda, goluda, incipient. Conca del delit, dits ressegueixen el sot dolç. Una xicra de xocolata en episodis: mira'm als ulls mentre faig de gurmet i et ressegueixo els llavis i et xuclo i hi torno. Regust de clam eròtic a l'engonal del plat, la corba de la ceràmica, les meues cames. Una teula, un fos en negre a les nostres pupil·les: rebel·la't si et duc el blanc de la treva entre el cuny i la cuina del nostre desig. 

dimecres, 9 de març de 2016

Un petó sorneguer

La corda d'un metall
finíssim
ens tiba l'encanteri

(silenci dens des de tu)

i un petó sorneguer
el mot captura i l'allibera.

Clic,
       clic,
             clic...

espero mentre la bellesa
s'envola des del blau...

dilluns, 7 de març de 2016

Tanca'm la mà amb el llibre dedins




Em convides a la presentació del (teu) llibre. Cap a la mà, com tot allò important: la mà dreta, els dos ulls, un pit, la cara, la càmera, la mà esquerra. "Clar que hi vindré, no ho dubtis pas." Em refermes el dia, l'hora, el lloc, les indicacions gps, la toponímia i la faunflora. Ric. Em dius que me l'has de donar: el llibre que cap a la mà dreta, roi bermell, capsa del desig íntim, relat de l'aparador intrigant, adreça del nom, tanca'm la mà amb el llibre dedins, no me'l perdis, ni a tu. A casa, sóc dins del (nostre) llibre. Cap a la mà la joia, el llibre, TOT. 

PS. D'un esdeveniment la setmana vinent, a la meua Segarra natal... Aquesta, esperant bones not(íci)es i notes. Que tingueu un bon dilluns, lectors de la cantireta. Petons com camions... 

dijous, 3 de març de 2016

TRADUIR BLUMENTHAL, un honor

En Michael C. Blumenthal

El passat dia 29 de febrer, durant unes hores que semblaven haver sortit d'un somni, vaig escriure unes lletres. Sí, una carta que volia arribar més enllà de l'Atlàntic, allà on un home va explicar bellament, durament i alhora amb una mestria inigualable, la diferència entre una criatura i un poema. Jo, que vaig començar a escriure als 9 anys, amb cartes a les amigues, i la poesia que llegiu als 12, i entre tot això als 17 se'm va ocórrer fer versos en anglès (abans d'entrar a la Universitat i fer Filologia, vés quines coses...) i després (molt, molt després) vaig tenir 2 criatures a qui adoro, la Beatriu i el Lluc, vaig arribar a la conclusió que potser (només potser) ell i jo ens havíem trobat per a que jo us expliqués que sóc poeta i mare, i que ells (aquests als que duc sempre al front roent) voldrien guardar les paraules de sa mare, i potser (ep, potser) publicar-les si tenen paciència de trobar qui vulgui dur-les al paper. El 29 de febrer, doncs, el Michael C. Blumenthal, l'autor del poema que us enllaço aquí i us deixo a sota, en la meua traducció, em va dir això: 

Querida Montserrat Aloy Roca:

Muchas muchas gracias for your kind message and your BEAUTIFUL translation. Such a pleasure to read.

OF COURSE you have my grateful permission to translate any poems of mine you wish. With my gratitude.

Con mucho plaisir,


Michael



PS. Gràcies. amics i lectors de la cantireta, pel coratge i la constància que em doneu en cada post que escric. Als meus alumnes, sense vosaltres no fóra pas jo. Us abraço fortament i us agraeixo la paciència. Per al cap de setmana, un poema intens, d'aquells que dius "uf...!!" ;)


LA DIFERÈNCIA ENTRE UNA CRIATURA I UN POEMA (“The Difference between a Child and a Poem”), de Michael Blumenthal.

Si estàs aterrit per la pròpia mort
i vols escapar-ne,
és possible que vulguis escriure un poema,
per tal de que el poema dugui el teu nom
fins a l'eternitat, el poema
esdevingui immortal, més enllà de la carn
i la moda, sigui llegit
d'aquí a mil anys per algú
amb tanta por a la mort com tu,
en un camp fosc, de nit,
quan t'hagin decebut en l'amor, un altre cop,
i no hi hagi il·lusió amb què escapar de
la força interior de la pròpia carn
contra els marges cada cop més estrets de l'esperit.

Però si has acceptat la teva mort,
si has pessigat cada dia la carn que ho corrobora,
i has passat pel davant d'infinites làpides
amb el teu nom gravat, si saps de segur
que algun dia, un cop, arribarà el dia
en què et miraràs al mirall per buscar el teu esguard
i només trobaràs silenci, llavors
potser vulguis engendrar una criatura, vulguis empényer
els petits oracles de carn endavant
cap a una història finita, només, però allargant-se,
vulguis llençar la teva llavor al vent
com ho faria la calèndula o el fruit de la passió, i veure
com una flor fresca neix en lloc teu, com la teva cara
n'esdevé una altra, poc a poc, i els teus ulls
llisquen per les galtes, front amunt
cap al teu futur silenciat, predictible.

I, llavors, quan hagis acabat amb tot això,
potser vulguis escriure un poema.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca.