Ves al contingut principal

T'estimes

Camino de puntetes per la meua casa, la de debò. Sóc, a estones, un fantasma de mi mateixa, i procuro no destorbar-me per no caure en la tristor. No em fonc, només miro de no posar-me on la llum no em cremi. La pell, piga i besllum, a recer del dolor passat. T'estimes, Montse? 

Comentaris

  1. Doncs, sí, estima't Montse, al cap i a la fi, nosaltres mateixos ens tenim sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. SÍ, tot i que de vegades me n'oblido.

      Petons!

      Elimina
  2. També penso que t'has d'estimar, encara que la tristor et faci buscar l'ombra...
    No fugis de la llum, ella et farà veure les coses més boniques!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
  3. Epss, sí dorms malament i se t'allarga la tristesa, demana ajuda, eh, i cuida't i estima't. Esperem que sigui una ombra momentània!

    ResponElimina
  4. Estima't, Montse.
    Hi ha molta gent que t'estima.
    Jo, per exemple.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX