Ves al contingut principal

"Poesia" de la tinta

Plana, sense amenaça, la mà amb nusos que diu "ortografia, sintaxi, redundància" damunt del paper blanc. La veu venir, i s'hi abranda. Una cantonada es fa cendra, volent. No és pas bandera sense intencions. El bolígraf s'escorre, lúbric, pel damunt, i hi vessa els noms de la dona que el fa trempar. Alguns hi han llegit la paraula "poesia" en aquest apunt. No tenen pas la raó desubicada, no. 

Bon dimecres, estimats ;-)*

Comentaris

  1. Voltes, voltes i més voltes i sempre tornar al principi.
    Aquest bolígraf pot escriure el nom d'infinites dones! Per això és lúbric, fins i tot pot fer escórrer ... la tinta.

    Bon dia Cantireta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars