Ves al contingut principal

POEMA AMB POLS

La dona digué una veritat:

"QUAN VAIG TORNAR DE VACANCES, LA POLS HAVIA DESTROSSAT LA NETEJA."

Ric de saber-me polsosa. 
Ric perquè els polsos
em bateguen.

Ruc, ruc,
deien,
si et lligaves
a les coses,
la casa i la pols.

Rec, rec, rec...
alguna cosa em corca: 
se'n diu vida. 

Comentaris

  1. Ui , la pols que es fica per tots els racons, per això no cal treure-la abans d'anar de vacances, ja ho farem quan tornem...
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
  2. La veritat, hi ha coses molt més interessants que treure la pols.
    M'agrada el teu poema, Montse!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars