POEMA AMB POLS
"QUAN VAIG TORNAR DE VACANCES, LA POLS HAVIA DESTROSSAT LA NETEJA."
Ric de saber-me polsosa.
Ric perquè els polsos
em bateguen.
Ruc, ruc,
deien,
si et lligaves
a les coses,
la casa i la pols.
Rec, rec, rec...
alguna cosa em corca:
se'n diu vida.
Ui , la pols que es fica per tots els racons, per això no cal treure-la abans d'anar de vacances, ja ho farem quan tornem...
ResponEliminaPetonets, Montse.
Exacte : corcats de vida.
ResponEliminaVull pols, per això vaig a l'era.
ResponEliminaLa veritat, hi ha coses molt més interessants que treure la pols.
ResponEliminaM'agrada el teu poema, Montse!