Jaç ( el nostre )


Remenes els llençols per fer-te el jaç. Jo, en saber-te prop meu, oloro la teua pell i em sé a casa. Niu de les revoltes humides, el teu és un cervell inquiet. El meu ha après a obeir els nusos de la calma: calla li dius, esponja-les per amollar-te a la duresa només aparent. 
Ara seus, ara creues les cames, ara et queixes per la humitat dins del son atlàntic: qui pot dormir en la maregassa del pensament recurrent? T'estimo tant que et faig dits dins d'aquesta platja on no arribes avui, la de la son benvinguda, la de la calma. Vesteix-te, amor, i desfem el jaç un altre cop. 

Comentaris

  1. Respostes
    1. Sí, continuo una mica críptica, però és un camí que esbrosso per tirar endavant.
      Gràcies per ser-hi, Xavier. Un petó ben fort.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Mercès, preciosa. Hauríem de fer una altra trobada blocaire, no? A aquella de tantes persones no hi vaig poder anar :_(

      Una abraçada ben llarga, Elfri.

      Elimina
  3. Entre fer i desfer hi ha que descansar però... ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars