Passa al contingut principal

NÚMERO (l'autisme no és un)


©unsplash.com / Michael Held


Compto 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7…
Passes entre l’aquí i l’allà, minuts entre llavors i ara
I el quanpugui que serà quan trobi un moment de pau
Comptaré 8, 9, 10, 11 i em gronxo d’un costat a l’altre
Amb la música i només sento la quietud, i allà on sigui que potser
Que el que es compta i el que NO s’han omplert més enllà del suportable
Compto 11, 12, 13, 14, 15 tantes vegades que no me n’he sortit
De triar com cal quan fujo del soroll
I la confusió i admetre les tangents del món...
Fa mal veure com els altres em mesuren mentre em falta, i compto 16, 17, 18, 19,
M’amago les llàgrimes, i les paraules no dites i em frego el polze contra els dits
Perquè sé que ningú ho veu, i puc confiar que el seu número,
Al menys, no canviï
Compto 20, 30...50...100... i llavors encara compto una mica més
Per saber que he acomplert una cosa
Per saber que no estic perdut
Per omplir l’espai buit on crec que els altres hi xerrin, o potser hi hagin xerrat...
Veig els colors del món, tot el moviment
I les olors i les coses meravelloses
Que s’afanyen, que giren i mai igual ni dos cops
I compto, números sense parar, un cop, i un altre, de costat, com un batec,
Perquè tot això és important –tu, i ells- importen
I cal que ho recordi
Que jo també importo
Que jo...
Compto

Traducció de Montserrat Aloy i Roca ©

PD. Porto molts dies dient-me que he de posar aquesta traducció al blog. El passat 2 d'abril va ser el dia mundial de l'autisme, i jo tinc un deute amb l'autora d'aquest poema. Ara ja és vostre. Agrairé comentaris. Petons, us enyoro. 

Comentaris

  1. Molt emotiu, Montse..Ritme apassionat, ple de patiment.M' agrada molt com escrius.

    ResponElimina
  2. No és un número, és un cúmul d'emocions i sensibilitats que malden per sortir...
    Petonets, Montse.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars