Passa al contingut principal

Pacient d'un mateix

Photo by Alvin Leopold on Unsplash


No tots els pacients d'hospital són pacients amb ells mateixos. Als hospitals, la impaciència es menja dins de píndoles, sèrums, purés. A les nits, el desig volta pels passadissos i demana, fluixet i a cau d'orella, que el pacient es revolti contra ell mateix i faci una ximpleria. "Volia posar-me els calçotets", diu el pare al meu company. A les 5 del matí. 

El desig riu per sota el nas, dins del lavabo. Un cop tanquis la porta, turmentarà els veïns de passadís. "Menja't la cama, si tens gana", aquesta és la tornada de la seua cançó, la de la impaciència. 

PD. Inspirat en fets reals. 

Comentaris

  1. Molt trista la vida als hospitals...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Un turment molt trist , per a tots , certament.
    Anims i seny .

    ResponElimina
  3. A pesar de tot, encara hi cap una mica d'ironia i un petit somriure ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars