Passa al contingut principal

LA FI D'UNA DÈCADA



Fa 10 anys jo vivia en una altra casa, on érem feliços a estones. Els fills eren petits, nosaltres ja rondàvem la quarantena i ens en fèiem creus de la rapidesa amb què havíem esdevingut uns altres. Fa 10 anys vaig començar una carrera prop d'un parc, on encara deixo mostres d'intel·ligència i caos en 3 llengües ;-) Vaig estimar qui em va correspondre molt, i alhora aprendre que, qui no em volia llavors, ja NO em voldrà mai. A tothom agraeixo el fet d'haver-me après, i escrit sobre nosaltres -aquest pronom que esdevé singular un cop t'has estavellat contra l'egoisme de l'altre. Fa 10 anys jo feia la talla 46, i tenia 2 diòptries menys a cada ull: corria davant del vent i les veia venir, vet'ho aquí. 

Del temps present, n'ha canviat l'adreça i el nom de qui m'acompanya tot el dia (L'amor neteja les ulleres que em trec per dormir) Queden els fills, les diòptries i els quilos. També s'ha instal·lat la poesia sobre ells, tots, i el caos en les 3 llengües -i benvingut caos, ens ha fet guanyar molts batecs al cor, i 7 premis literaris! 

Quan em torneu a veure, sabreu de què soc capaç: he fet emocionar la Kim Addonizio en el vostre "El vestit vermell", he fet riure en "Per a l'únic home a qui li agraden els meus malucs", m'han abraçat en el magnífic "Contra la Ventafocs". Ja sé estrafer un orgasme, sé cridar fort mentre dic poesia des dels ovaris. Em sé més forta. I això, avui dimarts 31 de desembre de 2019, és TOT el que compta: més de 1300 entrades a ca la cantireta, que és la Montserrat Aloy, encara que li faci ràbia. O no. 

Bon any 2020. Viviu-lo, que és l'única cosa que us endureu. Gràcies per ser-hi, en totes les maneres que ho feu. 

Comentaris

  1. Bon any Cantireta - Montserrat!
    Hi som, encara que no tant com voldríem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'està bé que hi siguis, tot i la incertesa de l'escriptura. Petons forts!

      Elimina
  2. Doncs si noia s'ha acabat una dècada i ara tornem als anys 20...No sé si se s'emblaran als altres I ens fem grans Montse, el temps no perdona, però hem de viure la vida que ens toca, amb amor això sempre, que ens la farà més planera!
    Que tinguis un Bon Any, amb il·lusions , somnis i tendresa!
    Petonets Nadalencs,

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor ens manté tibant aquest múscul tan tossut.
      Mantindrem afuats els desitjos que m'envies.

      Petons, sempre :-)

      Elimina
  3. Bon any, Montse!!! I que la cantireta continui compartint.

    No importen els quilos, sinó la felicitat i l'amor.

    Feliços 20, si és que la història es pot repetir

    ResponElimina
    Respostes
    1. La cantireta -aixines, en minúscula- fa poc que ha estrenat el 2020 amb un poema rotund contra la por, que no és meu, però també em representa.
      Els quilos ja es belluguen ... però no volen deixar-me.

      Abraçades!

      Elimina
  4. Deixa que ragin els càntirs Montse.
    Bon any 2020. Que sigui molt bo, te'l mereixes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perquè sempre, sempre, em fas emocionar?

      Veus que somric en la distància? És d'agraïment.

      Elimina
  5. Lo temps passa, potser recordes llunyà l'anomenat efecte 2000.....i és perquè han passat 20 anys. I no et preocupin els kgs. Hi ha més tros per estimar en les talles grans.
    2020 abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquella autoestima petita que vas conèixer està creixent.

      Dosifico les abraçades, per quan vinguin les èpoques de braços caiguts.

      Muacs, estimat :-)******

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars