Passa al contingut principal

PAPARRA



Aquesta jubilació avorrida en què estàs atrapada et caragola de nit. Dius que escrius poesia, dius que n'ensenyes. Has arribat al moment en què vols que et conegui tothom, i publiques un llibre d'aforismes. Subtil i enganxifosa, engalipes una bona poeta per a que et presenti, arreu on vas. Llibreries i teatres de putxinel·lis van plens de foteses molt primes en oracions juxtaposades. 

Amb el temps, la teua "proesa" farà cap a les llibreries de vell. Ets esquirol de les lletres, però no ho vols admetre. (Mentre i a la teua esquena, uns crítics literaris netegen els fulls on t'han deixat com un drap brut.)

Comentaris

  1. La millor proesa serà sentir-se satisfet amb un mateix i amb el que fa, la resta es circumstancial.

    ResponSuprimeix
  2. Estic d'acord amb l'Artur, l'important es sentir-se bé amb un mateix, satisfet de fer'una feina que ens il·lusiona...
    Petonets.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars