PREGÀRIA

PREGÀRIA

Ara que soc a casa, 

confinada,

enyoro els parcs i la ronya

que els cadenats custodien,

i les ombres a les places,

i fer safareig als mercats. 

I les fonts amb clor,

i els matisos del cel,

i la confitura de taronja

dels entrepans de berenar que

mai me van donar les monges.

Ara que estem confinats,

penso en els avis, morts;

en la dona que arrossega un carro

de cap cosa en concret, la por, potser;

penso en el dolor i la febre que no

tinc i m'alegro una estona d'estar

viva i voler dir-vos que soc a casa,

i de saber escriure aquest reguitzell de

coses, de cases. 

I dic, des del balcó: 

"Tot anirà bé. 

Tot anirà bé.

Tot anirà bé... "