Passa al contingut principal

T de TANT



Et vaig estimar tant, fins a la T dels camins que es creuen. Fins a la baga del collaret que no em vas regalar. Fins als plats que escuràvem dins de la boca de l'altre. Fins a la llum de primavera que -abans de la tardor- em va fer florir el sexe, la paraula i el vestit. 

Aquest verd exultant, que ja no recorro amb tu, me'l porta un altre cop. Mai no t'estaré prou agraïda, d'aquesta T. D'aquest TANT. 

Comentaris

  1. Preciós! Un record i un reconeixement que d'alguna manera consola de la pèrdua.

    ResponElimina
  2. No sé si és una pèrdua real o una metàfora...En el primer cas, hi ha hagut molt d'amor, que encara queda en el record.
    Petonets.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars