Passa al contingut principal

T de TANT



Et vaig estimar tant, fins a la T dels camins que es creuen. Fins a la baga del collaret que no em vas regalar. Fins als plats que escuràvem dins de la boca de l'altre. Fins a la llum de primavera que -abans de la tardor- em va fer florir el sexe, la paraula i el vestit. 

Aquest verd exultant, que ja no recorro amb tu, me'l porta un altre cop. Mai no t'estaré prou agraïda, d'aquesta T. D'aquest TANT. 

Comentaris

  1. Preciós! Un record i un reconeixement que d'alguna manera consola de la pèrdua.

    ResponSuprimeix
  2. No sé si és una pèrdua real o una metàfora...En el primer cas, hi ha hagut molt d'amor, que encara queda en el record.
    Petonets.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Publicacions populars