Passa al contingut principal

En faig 53, que són cruïlla per al futur

 


Avui divendres 21 deixo els 52, i a les 10.30 a.m. del 22 d'agost de 2020 en faré 53. Com sempre, em/us regalo una traducció d'un poema de la poeta americana Joyce Sutphen, que he considerat molt rellevant per a la meua vida: estem pendents d'uns papers i, si tot va bé, un cop rebuts començarem a fer-ne de nous per a ser una parella amb-tots-els-ets-i-uts ;-)

Les metàfores del poema són genials, i em sembla que us hi trobareu representats. Gràcies per fer camí amb mi, i que la poesia i les lletres us ajudin a fer el camí més agradable, tot i la incertesa dels temps. 


CRUÏLLA 

("Crossroads", de Joyce Sutphen) 

La segona meitat de la meua vida s'ennegrirà

fins l'escorça blanca de la lluna vella i minvant.

La segona meitat de la meua vida serà aigua

sobre la terra eixuta d'aquests anys deserts.

Cauré dempeus aquesta vegada,

sabré almenys dos idiomes i qui

són els amics de debò. Em vestiré per a

l'ocasió, i els meus cabells seran

de qualsevol color que jo vulgui.

Tothom celebrarà encara el vell

aniversari, comptant els anys com sempre,

però jo em comptaré nova des d'aquest

inici, aquesta empremta del propi desig. 


La segona meitat de la meua vida serà ràpida, 

el passat que es recolza a les tanques, grava al voral,

tiquets d'asfalt, el senyal d'un camí ample.

La segona meitat de la meua vida serà d'ulls esbatanats,

de dits que tamisen la sorra fina,

de braços deixats anar, de peus errants.

Tindré somnis nous cada nit,

i no tancaré mai les cortines.

Llençaré el manyoc de claus a un pou

fondo i les cartes velles a la graella.


La segona meitat de la meua vida serà gel

que es desfà damunt del riu, pluja

que amara els camps, una mà

que es dona, un foc,

i el fum que puja

cap amunt, sempre amunt. 


©️ Montserrat Aloy i Roca, de la traducció de l'anglès







Comentaris

  1. Un poema preciós i molt adient...Penses arribar als 104? potser si t'hi esforces...
    Per molts anys Montse, que en compleixis els que calgui, mentre puguis ser feliç!
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  2. Per molts anys, Montse!!! Un poema preciós que celebro que puguis fer teu. Té una bona energia molt especial.

    ResponSuprimeix
  3. Felicitats Montse!! Que aquesta cruïlla vital et porti per camins plàcids...

    ResponSuprimeix
  4. Les metàfores són un gran recurs literari. Fes-te de mitja vida; fes-te de bell nou des d’aquest moment que inicies. Per molts anys, Montserrat. Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  5. Molts d´anys , de vida i de bells poemes ...i si , sempre amunt . Molta salut i un fort abraç. :)

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars