De l'epilèpsia / Epilepsy is Dancing
La causalitat em va portar a aquest poema. El meu fill pateix d'epilèpsia, però la manera de portar aquest trastorn al poema i per extensió a la cançó és exquisit. Si hi afegim el guió i el resultat del videoclip, costa trobar quin adjectiu és adient al conjunt sencer. Podeu trobar aquesta cançó al CD "Cut the World" (Rough Trade Records, agost de 2012), enregistrat en directe.
Em perdonareu els experts en poesia si no he sabut traslladar tot el conjunt a la llengua catalana. He mirat de mantenir el to, i sobretot les paraules agudes amb què la compositora Anonhi (abans anomenat Antony Hegarty) acaba cada estrofa. A partir d'aquí, sou lliures d'opinar sobre la traducció. Les opinions sobre el text original, feu-les arribar a la seua autora. Servidora no en té ni el correu ni el whatsapp. Gràcies.
PD. No per més bell no fa mal. L'epilèpsia del meu fill és incurable.
EPILEPSY IS DANCING (L'epilèpsia em balla)
L'epilèpsia em balla.
És el Crist que s'enlaira
i jo trobo el meu ritme
mentre ballo a la neu
El metall que se'm crema
riu avall del meu cap,
aquell foc que cercava
un camí de retorn
Crido "guspira és amor!"
Els ulls ben clavats
en joies de verd
pengen com estels de Nadal
d'una vena daurada
Soc al llindar del crit,
pren-me fort o adormit,
els dits ja se'm corben
i no puc respirar del tot
Vaig xisclar a la cuina
la teua ànima convulsa
l'esperit com una línia
se'm soldava en els ulls
Crido "guspira és amor!"
Els ulls ben clavats
en joies de verd
pengen com estels de Nadal
d'una vena daurada
Talla'm a trossets,
deixa'm en un racó.
Sí, ja em passa,
Sí, el cos balla...
© Montserrat Aloy i Roca
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!