Ves al contingut principal

Ferum de poema

Suposo que peco d'envejosa si dic que el que hi ha en certs webs literaris fa pudor de premi. He trobat una senyora que escriu amb tots els ingredients de rebre'n un : dolçor empalagosa, excès d'ingenuïtat, metàfores molt vistes i paraules poètiques. Quan llegeixo els comentaris dels que la llegeixen em poso vermella : flors i violes a dojo, i coronació de Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals d'arreu. Rebusqueu i sereu premiats, però no cal que llegiu als mestres, llavors no sou originals, perquè us diran que copieu. On s'és vist?!! De vegades intento ser jo quan escric, des de la perspectiva de l'edat, i resulta que em sobra mala bava. Deu ser, a més, que la meva vida té un plus d'exigència que es reflecteix en la manera d'escriure. Si tradueixo, és original. Si creo, no. Si critico, és que tinc enveja. Si tot em sembla bé, és que no tinc referents fiables. I, amb tot això, on és el meu padrí??
David Jou, il·lumina'm, tu que domines la física i la química del vers.


.

Comentaris

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX