A la meua mare, de Mahmoud Darwish
D'un experiment a classe: "porteu els poemes que més us agradin". La meua estimada alumna Rachida Jfiri va començar a llegir... i quan les llàgrimes se li van aturar a ella, a nosaltres ens queien a doll. De la promesa de traduir-lo al català -el grandiós Mahmoud Darwish- aquí en teniu aquesta obra mestra. Gaudiu, llegiu en veu alta i regaleu-lo a qui estimeu, perquè les paraules no dites es moren.
A LA MEVA MARE, de Mahmoud Darwish
Enyoro el pa de la meva mare,
el cafè de la meva mare,
les carícies de la meva mare ...
Dia a dia,
la infància creix en mi
i desitjo viure perquè
si moro, sentiré
vergonya de les llàgrimes de la meva mare.
Si algun dia retorno, fes de mi
adorn de les teves pestanyes,
cobreix els meus ossos amb herba
purificada amb l'aigua beneïda dels teus turmells
i lliga’m amb un floc dels teus cabells
o amb un fil de la vora del teu vestit ...
Potser em converteixi en un déu,
sí, en un déu,
si aconsegueixo tocar el fons del teu cor.
Si retorno. Fes de mi
llenya del teu foc encès
o corda d'estendre al terrat de casa teva
perquè no puc sostenir-me
sense la teva oració diària.
He envellit. Torneu-me les estrelles de la infància
perquè pugui emprendre
amb els ocells petits
el camí de retorn
al niu on tu m'esperes.
Traducció de l'àrab de Nossayba Fellah Jfiri i Rachida Jfiri
Ai les mares!. Tot el que podem dir és poc.
ResponEliminaUn poema preciós. Gràcies!
Aferradetes, Montse.
Gràcies a tu per llegir-lo. Van fer una feina excel·lent!
EliminaJo també penso que és un poema meravellós i tendre...Sempre ens queda un bon record de la mare!!!
ResponEliminaPetonets, Montse.
Hi ha poemes d'altres poetes, com l'Anne Sexton, que ens fan desdir de l'afecte maternofilial. Però no és el cas d'aquest poema.
EliminaLes admiro, les traductores. Han fet que tothom es quedi admirat!
Sempre necessitem la mare.
ResponEliminaJo me l'estimo, a la meua. Tant que ens hem rescatat l'una a l'altra de molts perills i abismes.
EliminaGràcies per passar, amic.
Ostres!!!!
ResponEliminaUfffffffffffffff
Molt bo.
Sí, Xavi. És una feina excel·lent, que no podia quedar en un treball per a la meua assignatura.
EliminaEls ho diré... però ja passen pel blog i s'ho llegeixen. Petons!
Quina meravella!!! ❤️❤️
ResponEliminaMoltíssimes gràcies. El mèrit és seu, però. Jo els he donat veu. :-)*
Elimina