Passa al contingut principal

Allò que no va bé...

val més canviar-ho. La meva rentadora ( A.C.R.S. = al centre de reciclatge sia ) m'ha deixat. Últimament li patinaven les meus precs sobre la seva eficiència. També eren els coixinets, prò com que mai no havíem arribat a intimar tant no sé on eren. Ens va deixar amb una pixarada gegantina : no va voler evacuar l'aigua i la va vomitar a terra. Semblava un naixement, però a l'inrevès. No hi va haver plors, ni test d'apgar, ni patacada al cul. En fi, ara tinc una criatura electrònica de nom Siemens que centrifuga sense orgasmes. Una meravella, tu.

Ara, qui mana ens envia emilios. No amenaçadors, ep. Són del tipus : filosofia barata, estimeu-vos que arriba la fi del món, les tres reines màgiques, etc. Serà un cop baix del Rondinaire Major per tenir-nos collades fins als ovaris ? A més de la propaganda de fer-nos pujar l'autostima i les tustadetes a l'esquena per part dels pares dels adolescents : hores extra!! Els de l'automoció i la construcció també s'hi apuntaran. Tot sigui per fer pujar el país i veure carn tendra.

El guix del lloc on treballo està desapareixent. No sé si acaba als narius dels que vénen a estudiar-hi. Serà qüestió d'investigar-ho. O no. Si els enguixadors fan anar un altre material a casa meva, d'aquesta surto a la llista de mafiosos del país. La Camorra em farà camorrista d'honor. Pensant-ho bé, prefereixo no tenir aquest honor. Demà igual ja no surt el sol per a mi. Ehem.

Tinc insomni. Bé, hauria de dir "tinc un somni", en la línia Barack Obama-Martin Luther King. Somio que tradueixo al Castellà ( de Castella ) i surten frases catalanes : " hemos venido tan pronto como hemos podido." El tema del llibre és el misticisme. Estic salvada, els catalans som realistes, no hi ha perill que digui : "Eres un sueñatortillas". Però puc sortir levitant de casa. Val més que deixi alguna finestra mig oberta...

M'enyoro de les Illes. No pas del temps, però sí de la parla i de la gent. De la fina ironia i del vocabulari immens, que tot ho abasta. Si treballo prou, l'any que ve demanaré anar a les antípodes. A Nova Zelanda.

Comentaris

  1. La rentadora... potser li demanaves massa... que et rentés el món... que et rentés la feina... Ai lassa, que dirien aquells! Alguns, diuen, moren amb l'estridència d'un pet, potser no tenen res més a dir a la vida.
    Jo tinc tres correus: un és personal, un altre per la feina -no s'usa en períodes de vacances, en els laborals depèn..., i un altre per als spams, he, he...-.
    Si s'acaba el guix esnifarem maria, no pateixis. Els pares dels adolescents, si no van a les manifestacions els poden donar pel darrere. Ja ho deia La Trinca a Don Jaume el Conqueridor amb allò de les purgacions perquè el rei moro...
    Com demà el sol no surti per a tu, el sol també tindrà purgacions.
    Això dels catalans més val deixar-ho... jo en un altre temps era un somniatruites, avui en dia em penedeixo de no ser-ho, però és que no puc ser-ho.
    Au, va, Cantireta! Que demà serà lluminós perquè la llum la duus tu!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars