Dia Mundial de l'Autisme /Number / jo també
NUMBER ( Michele Baron )
Compto 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7…
Passes entre l’aquí i l’allà, minuts entre llavors i ara
I el quanpugui que serà quan trobi un moment de pau
Comptaré 8, 9, 10, 11 i em gronxo d’un costat a l’altre
Amb la música i només sento la quietud, i allà on sigui que potser
Que el que SÍ es compta i el que NO s’han omplert més enllà del suportable
Compto 11, 12, 13, 14, 15 tantes vegades que no me n’he sortit
De triar com cal quan fujo del soroll
I la confusió i admetre les tangents del món...
Fa malveure com els altres em mesuren mentre em falta, i compto 16, 17, 18, 19,
M’amago les llàgrimes, i les paraules no dites i em frego el polze contra els dits
Perquè sé que ningú ho veu, i puc confiar que el seu número,
Almenys, no canviï
Compto 20, 30...50...100... i llavors encara compto una mica més
Per saber que he acomplert una cosa
Per saber que no estic perdut
Per omplir l’espai buit on crec que els altres hi xerrin, o potser hi hauran xerrat...
Veig els colors del món, tot el moviment
I les olors i les coses meravelloses
Que s’afanyen, que giren i mai igual ni dos cops
I compto, números sense parar, un cop, i un altre, de costat, com un batec,
Perquè tot això és important –tu, i ells- importen
I cal que ho recordi
Que jo també importo
Que jo...
Compto
Traducció de Montserrat Aloy i Roca ©
PS 1. Gràcies, August, https://soundcloud.com/august-garcia/numero-lautisme-no-es-un, per aquesta cançó preciosíssima
PS 2- Ja tinc el diagnòstic, jo també soc autista.



Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!