Ves al contingut principal

Qua...qua...quaranta! ( i bec )





Ja he passat de la vintena, i en sumo dos. Vull dir que si sumo ( paraula japonesa, ep!, no suc en castellà ) vint-i-un i vint-i-un tinc el númru que ara penseu. Sí, vès, sóc gran, i què ?
ca.wikipedia.org/wiki/Edat_antiga
Més n'és aquesta i dingú se'n queixa, més que re perquè se va inventar el foc i el ferro i tot aixòs, i la roda, i la cera de depilar, i guaita quina fila que fem, sense pèl sota les aixelles quan nem an senyá el cos ( del delicte, en el meu cas ) a la piscina. Dons això, que l'edat antiga s'ha de reinvindicar, perquè els Neandertals no eren guapos però sí homes, i gràcies a ells som aquí. Visca l'edat de ferro !!
Més coses. Lo meu cavaller m'ha escrit, i estic encara enredada entre les seves rimes i els moments que descriu, que curiosament compartim. Devem ser molt romàntics, doncs per això us penjo aquesta cançó tan bonica


que parla de cantar a tothora. M'estic tornant bleda, fleuma, pàmfila, col·liflor, enciamet, rave, Paula... Sí, prò a vosaltres no us escriuen coses tan guais com a mi, nena, kà fooooooort, tiaaaaa!!, és qués molt fort el que em passa, tiaaaa!...

I ja he començat a la fenya, i déunidó de la fenya que tinc. Només que vulgui ( Subjuntiu del verb voler, o volguer per aquestes contrades ) corregir totes les faltes, tinc fenya per estona. A la cunya també, tard o d'hora he de fer el sopar per la tropa. M'agrada la fenya, la gent és agradable i podré aprendre a escriure sense faltes. Y en la lengua del estado, además, que mola mazo!!

Stic sverada!! Stic namorada, stic com un llum!!

Comentaris

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX