Ves al contingut principal

D'aquells que embelleixen la mort




E.P.D.

Si ara caigués a terra,
damunt del fred inhòspit
de cada estació, que glaça
l'os blanc de la mort
i la geniva clara,
alçant el puny clamaria a Déu,
aquell que grava el marbre
amb les dades de la vida inferior,
i espunyit i cansat i enfebrit
el ciment sec retocaria un altre cop,
perquè els difunts no espiïn
la bondat mentidera de l'alè,
i els vius no trobin enlloc
la pau dins del meu món.

Verdú, 25 de gener del 2010.
Dedicat al meu marit, que posa ordre entre els morts, i els dóna nom per sempre. (" Algú ho ha de fer", diu ell.)

http://famouspoetsandpoems.com/poets/wislawa_szymborska/poems/11680

Comentaris

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX