Ves al contingut principal

Emprenyada, i molt!!

Encara que hagi votat que vull ser independent, sembla que parli pel desert,... i a aquest pas també ens fotran fora de la "una, grande y libre" que ocupem pagant impostos per les orelles i peatges per allà on passem! I curiosament fora de la nostra terra ningú paga tant com nosaltres per tenir la meitat....
"El tribunal avala que el català sigui la llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament, tal com estableix l'apartat primer de l'article 6 de l'estatut. Aquest apartat també estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català, i, com a tal, és la llengua d’ús normal i preferent de l'administració i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya. Però ací el tribunal ha trobat que el català no ha de tenir un ús preferent, adjectiu que ha exclòs del text." del Vilaweb.

On anirem a parar? Catalans, expresseu-vos!!Com diu el meu estimat amic jordi, " A les armes!!"

Us enganxo la lletra del nostre himne, per si l'heu oblidat:



EL CANT DE LA SENYERA
Títol original: El Cant de la Senyera
Text: Joan Maragall
Música: Lluís Millet  
El Cant de la Senyera
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.


PS. Els cognoms Maragall i Millet no tenen res a veure amb la realitat i són producte de la vostra desconfiança envers l'ensenyament i la cultura d'aquest país. 

PS. Aqui teniu la gran retallada de l'estatut. Per cert, ja no som catalans, som catal, i pràcticament "cata", com aquell que tasta un vi per escopir-lo després... Fixeu-vos en el quadre i el que s'hi ha retallat.

Comentaris

  1. No, no, no és bo emprenyar-se. No ho he dit però crec que tothom ho esperava i és bo. Amunt l'independentisme! Aquells que no hi creien ja en tenen la demostració. Que cadascú busqui la manifestació política que convingui (n'hi ha cap?) però amunt, sempre amunt, com bé diu el nostre malaguanyat Maragall -malaguanyat pels néts, és clar-. Això de "A les armes", que consti i que quedi ben clar, que es tracta del nostre genuí himne de "Els Segadors", el de veritat, el de sempre, el de fa segles, aquell que encara diu: "A les armes catalans/ que el Rei ens declara guerra". El podeu buscar, sabeu que no menteixo, que van ser els primers de la transició que van diluir l'himne, en un gest amariconat del qual avui encara en paguem les conseqüències. (Perdoneu la paraula amariconat, no hi tinc res, ni gens en contra, però m'hi anava bé).

    ResponElimina
  2. Era un titular...Gràcies per la i·luminació històrico-política.
    Petons,
    Montse

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX