S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 10 de maig de 2014

CONCAVITAT

Caic en la concavitat del teu somriure. Convexes, celles superen el llavi. Igualtat de forces en el diafragma. Presa de la veu, rescatar-me amb sospirs. Desarma'm, aquesta sintaxi no vol subordinar-se a res que no sigui monosil·làbica.... 

To Let Myself Go by Ane Brun on Grooveshark



10 comentaris:

  1. És complex , però... textimo Cantireta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina paraula més bonica, Pere! Me la guardo per un poema.

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. És que hi ha somriures que ens fan caure de totes, totes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La carn esdevé flonja, el llavi tremola, la sintaxi es desarma...

      Elimina
  4. A vegades dóna bo caure... Sobretot si és en un somriure acollidor en la seva concavitat.

    ResponElimina
  5. El llenguatge monosil·làbic o gestual que ens diu el més imperatiu del nostre sentiment és de vegades el més saborós, en l'acte de l'amor és el que es porta el gat a l'aigua, de fet de tant en tant cal que el fem servir, tot i que només siga per a perdre la racionalitat.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda sigui, aquesta irracionalitat. Perdre's en l'altre.

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!