T de TANT
Et vaig estimar tant, fins a la T dels camins que es creuen. Fins a la baga del collaret que no em vas regalar. Fins als plats que escuràvem dins de la boca de l'altre. Fins a la llum de primavera que -abans de la tardor- em va fer florir el sexe, la paraula i el vestit.
Aquest verd exultant, que ja no recorro amb tu, me'l porta un altre cop. Mai no t'estaré prou agraïda, d'aquesta T. D'aquest TANT.
Preciós! Un record i un reconeixement que d'alguna manera consola de la pèrdua.
ResponEliminaNo sé si és una pèrdua real o una metàfora...En el primer cas, hi ha hagut molt d'amor, que encara queda en el record.
ResponEliminaPetonets.