Ves al contingut principal

Amor i Björk


El meu cavaller torna a la càrrega. Deu ser per treure'm de la misèria en què havia viscut fins ara, sense il·lusió als ulls ni rialles a la boca. Hom creu que la vida hauria de ser sempre plena de significat i llum, una vida en què tot el que fessis tingués un principi, un desenvolupament i una fi, com una mena de Parenostre agnòstic en què s'hi sumés la intenció i el resultat. Doncs bé, l'amor cap a moltes persones que hom sent ni té cap ni peus i sovint és farcit de cotó fluix o de sorra, i ni omple ni buida ni et deixa per un altre. Björk em produeix el mateix : no em trobo millor, però pitjor tampoc, la qual cosa és molt favorable en mi. El meu cavaller s'esforça per trobar un pont teixit de paraules que ens faci més fàcil el dia a dia, em trena poemes i em lliga frases amables. Em direu que sóc una bleda, però és necessari un personatge com ell per escriure cada dia, no la llista d'anar a comprar ni la carta al banc queixant-vos dels interessos salvatges, sinó escriure per viure, per comunicar, per emocionar i per trascendir.
I així estic, escrivint poemes de boda per als que, reclamant l'atenció de la Musa, aquesta se'ls rifa amb excuses poc creïbles o amb viatges a llocs exòtics en companyia de Déus i Deesses. Ai, el Parnàs!! Quants impresentables hi viuen!! En llocs accessibles hi ha frases i textos per a l'amor. No us diré que alguns fan enrojolar al més prosaic ( la paraula amor repetida fins la sacietat ) i d'altres, escrits per gent que es dedica /-cava (RIP ) a la literatura, sublims. Hi ha molt gandul porai, no? O hi ha molt que creu que més enllà del Marca lo altre ja és de Nobel de Literatura? Miro de fer poemes personalitzats, amb metàfores adients a cadascú, amb figures retòriques trobades i meditades. Miro de fer que la meva feina emocioni la núvia o el nuvi i permeti pensar als convidats que les paraules ben buscades ajuden a fer els camins més lleugers.
I ara us deixaré amb la Björk, que és la Musa del tema d'avui. A reveure.

Comentaris

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX