Adéu, Lorena

RECOMPTE

És una ironia, oi?
Un àtom desprès d'una llista,
o un glòbul descomptat per la pressa,
una preposició canviada de lloc,
AMB en lloc de SENSE.

Escriurem els noms i els verbs a les ungles
dels metges i a les portes dels quiròfans,
i sense màscara respirarem
els oxígens que donen vida als nostres.
No pentinarem les nines,
ni els calbs seran rebutjats
per emmirallar-se en els raspalls.

Vindré a veure't, enduta pel vent,
fràgil i lluent de cor,
i et preguntaré pel món de dins,
aquell tan nostre, el de les dones grans:
les mares, les àvies, les perruqueres.
Només aprendrem que el ser és ara i
aquí, mentre t'abraço
i t'acomiado dins meu,
amb la xocolata i el sucre
de la nostra coneixença tan breu.

Fes-me bona, millor, excel·lent.
I escriu-nos amb sang, sobretot.

Montserrat Aloy i Roca
31 d'octubre del 2009