Passa al contingut principal

El meu cos és una gàbia



El meu cos és una gàbia.

D'artells en vaig ple,
i carn viva que s'ofega.

Pinça'm, obre'm,
soc manobre de la confusió,
heroi de plàstic i rovell.

Talla'm.

No papallona,
els pulmons fan la idea.

El meu cos és una gàbia

                                        (hi somio mentre respiro)

                                      i a fora 

                                                       corre la primavera.

PD. Dilluns vaig tenir un dia terrible. D'allò en va venir aquest poema. Us abraço i desitjo que esteu bons. 


Comentaris

Publica un comentari

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars