En record de Josep Gatnau
No hi ha primavera que no et recordi, Josep. Em vas girar com es gira un mitjó, per veure que la trama cobra altre sentit si es mira a contrallum. Em vas estimar sense fissures i sense racons, primavera arreu i sempre primavera, arracades de flors grogues i ruelles als ulls. La Segarra floria anàrquica i eròtica, el groc m'entrava pels porus i reverdíem a cada abraçada.
T'agraeixo tant haver-te trobat. Que ens féssim trobadissos i trobadors temporals. Que recitéssim a les altures i des de balcons tronats. Que tronés i no tinguéssim por pels llampecs de giny sobrevinguts.
Gràcies, Josep, per haver-me existit. Soc la cigonya que retrataves des de terra, ara sobrevolant-te.
Preciós... recordo aquesta època i recordo el Josep.
ResponEliminaNo he pogut deixar cap comentari a l'altre post... estan tancats.
Però vaja, que no passa res, que et llegeim igualment amb comentaris o sense.
Una abraçada.
Gràcies, Carme. Vaig tancar els comentaris a l'altra entrada per una intrusió no demanada. Per sort, tot aclarit, encara que no m'agrada que em pressionin ni que em regalin res sense motiu.
EliminaVaig fent, sí. Miro d'explicar poc, hi ha qui pren la idea abans no s'ha materialitzat.